Real Orde d'Espanya
La Real i Militar Orde d'Espanya, instituïda per José Bonaparte en Vitòria el 20 d'octubre de 1808, es va cridar inicialment Orde Militar d'Espanya i en ella va voler substituir la de Carlos III, com a premi "al valor i a la fidelitat militars". Els seus colors varen fer que el poble la coneguera com "Orde de l'Albargina". Era una espècie de "Legió de Honor" espanyola, consistent en una estrela de rubí de cinc puntes sobre un soport d'argent en forma de rajos.
Història
[editar | editar còdic]En una disposició del 18 de setembre de 1809 va ser ampliada per al personal civil i es va graduar en tres classes: Gran Banda, Comendador i Cavaller. Açò va permetre recompensar els mèrits dels afrancesados espanyols i dels francesos hispanizados al seu servici en el tro de Madrit. Mentres José Bonaparte va ser Rei d'Espanya, va voler lluir esta condecoració junt a la del Toisón d'or i la Legió de Honor francesa.
Entre els 220 personages que ho varen rebre està Francisco de Goya, l'11 de març de 1811, Miguel José de Azanza, Leandro Fernández de Moratín, Luis Marcelino Pereira i Francisco Cabarrús.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ceballos-Escala i Gila, Alfonso de, Marqués de la Floresta; Arteaga i de l'Alcázar, Almudena de. L'Orde Real d'Espanya (1808-1813). Madrit: Edicions Montalbo, 1997.
- Mercader Riba, Juan. José Bonaparte Rei d'Espanya (1808-1813): Estructura de l'Estat Espanyol Bonapartista. Madrit: Institut Jerónimo Zurita, 1983.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Orden de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.