Real d'aigua
El real d'aigua (també cridat real fontaner[1]) era una mida d'aforament que corresponia al cabal d'aigua que eixia per un caño la boca del qual era del diàmetro d'un real d'argent. En Madrit es va fixar en 3 polzades cúbiques per segon, o en 100 cubas al dia, l'equivalent a 32 hl en el canal del Lozoya.[1]
Pedro Felipe Monlau en el seu manual dedicat a Madrit o Amic del foraster en Madrit i les seues rodalies, publicat en 1850, explica que el real d'aigua (RA) –segons el barem de mides en eixa ciutat– era «la cantitat d'aigua que passa per un tubo del diàmetro d'un real de vellón». Un real es dividix, a la seua volta, en dos mijos, quatre cuartillos, o 16 palles. El sistema de mides referit per Monlau, anota també que un real d'aigua equival a «96 cubas diàries de dos arroves i mija», o a uns 150 peus cúbics d'aigua.[2]
La reina Isabel II va ser propietària de 362,5 reals fontaners d'aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Real de agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.