Anar al contingut

Real d'aigua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El real d'aigua (també cridat real fontaner[1]) era una mida d'aforament que corresponia al cabal d'aigua que eixia per un caño la boca del qual era del diàmetro d'un real d'argent. En Madrit es va fixar en 3 polzades cúbiques per segon, o en 100 cubas al dia, l'equivalent a 32 hl en el canal del Lozoya.[1]

Pedro Felipe Monlau en el seu manual dedicat a Madrit o Amic del foraster en Madrit i les seues rodalies, publicat en 1850, explica que el real d'aigua (RA) –segons el barem de mides en eixa ciutat– era «la cantitat d'aigua que passa per un tubo del diàmetro d'un real de vellón». Un real es dividix, a la seua volta, en dos mijos, quatre cuartillos, o 16 palles. El sistema de mides referit per Monlau, anota també que un real d'aigua equival a «96 cubas diàries de dos arroves i mija», o a uns 150 peus cúbics d'aigua.[2]

La reina Isabel II va ser propietària de 362,5 reals fontaners d'aigua.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 real DRAE. Consultat el 29 de juny de 2012
  2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMonlau1985 (facsímil de 1850)">Monlau, Pedro Felipe (1985 (facsímil de 1850)). Madrit en la mà o L'amic del foraster, Madrit: Guillermo Blázquez, p. 48. ISBN 84-85944-44-5.