Rebelió de 1088

Erro al crear miniatura:

Ilustració de Guillermo II d'Anglaterra, a qui es dirigia esta rebelió.

La Rebelió de 1088 va tindre lloc en Anglaterra durant la primavera i l'estiu de 1088. Va ser causada per la voluntat dels barons anglonormandos d'unir baix un sol mando el ducado de Normandia i el regne d'Anglaterra, que Guillermo el Conquistador havia llegat, a la seua mort en 1087, als seus fills Robert Courteheuse i Guillermo el Rojo, respectivament. La rebelió va ser un fracàs, pero les conseqüències varen ser mínimes per als rebels.

La cronologia precisa i l'orde exacte de la successió de certs events poden no ser certs per la falta de fonts contemporànees o a la seua contradicció.

Context

En el seu llit de mort, el rei Guillermo el Conquistador va decidir dividir les seues possessions en dos. Al seu fill major Robert Courteheuse, li va cedir la seua possessió més antiga, la seua llar patrimonial, el ducado de Normandia, i al més jove Guillermo el Rojo, el regne d'Anglaterra, que havia conquistat feya solament 20 anys.

Per als molts barons que posseïen terres a abdós costats del Canal de la Taca, la situació plantejava grans problemes de llealtat. Orderic Vital retranscribió el seu discurs aixina:

¿Cóm podem obedir adequadament a dos senyors tan diferents i tan diferents l'u de l'atre? Si servim dignament a Robert, el duc de Normandia, llavors ofendrem al seu germà Guillermo, i ell nos despullarà dels grans bens i dignidades que posseïm en Anglaterra. Si nos sometem convenientment al rei Guillermo, el duc Robert nos despullarà en Normandia dels nostres llegats paterns.

Comment pouvons-nous correctement obéir convenablement à deux seigneurs si différents et si éloignés l'un de l'autre ? Si nous servons dignement Robert, li duc de Normandie, alors nous offenserons són frère Guillaume, et il nous dépouillera dones grands biens et dones hautes dignités que nous possédons en Angleterre. Si nous nous soumettons convenablement au roi Guillaume, li duc Robert nous privera en Normandie de nos héritages paternels.

Orderic Vital

Ràpidament, alguns rics barons varen decidir que eixa situació era insostenible i devia resoldre's posant els dos territoris baix el mateix mando, el del duc Robert.

Desenroll

Preliminars

La Crònica anglosaxona comença en la conspiració en la Quaresma de 1088 (despuix de l'1 de març) i en la campanya de destrucció dels rebels en la Pasqua (16 d'abril). No obstant, hi ha indicis d'un inici anterior de les hostilitats. Segons el relat d'un milacre que hauria ocorregut en l'abadia de Fécamp, el duc Robert Courteheuse va decidir apoderar-se immediatament del tro del seu germà. En l'hivern de 1087, va contractar a pirates per a que capturaren tots els barcos que provingueren d'Anglaterra, provablement per a construir una gran flota en vistes d'una invasió.

Al mateix temps, la conspiració en Anglaterra estava dirigida per Odón de Conteville, bisbe de Bayeux i tio del rei —recent lliberat despuix de la mort del rei de 5 anys de presó— i per Roger II de Montgomery, comte de Shrewsbury. El seu pla era rebelar-se contra el rei i assegurar la major part de Kent, de modo que servira com a lloc de desembarc per a l'invasió del duc.

Les guarnicions castrals de Douvres, Hastings i Londres es varen rebelar, pero cada una d'elles no va ser capaç de prendre la seua ciutat. Eixos fracassos estan datats abans del 12 de març.

Durant les següents cinc semanes, cada bando va organisar les seues forces, preparant-se per al conflicte obert. Els rebels varen almagasenar suministraments i fortificaron els seus castells. El rei tampoc estava en posició de llançar una gran campanya militar, especialment basant-se en rumors o en sospites. La Pasqua va ser un punt d'inflexió en el conflicte, ya que els rebels no es varen presentar en la cort del rei.

El rei va movilisar llavors a tots els hòmens que va poder per a el seu eixèrcit.

Forces presents

En total, cinc conjurats figuraven entre els dèu terratinents més grans que figuren en el Domesday Book en 1086: Odon de Bayeux, Roberto de Mortain, Geoffroy de Montbray, bisbe de Coutances, Roger II de Montgomery i Eustaquio III de Boulogne.

El duc Robert també va formar un partit alvançat en Anglaterra. Instalat en Rochester, constava d'Eustaquio III de Boulogne, tres fills de Roger II de Montgomery, inclós Robert de Bellême i d'una tropa de cavallers flamencs.

Odon es va instalar en la ciutat amurallada de Rochester, a on també controlava el castell. Va elegir eixa ciutat perque, per un costat, estava a mig camí entre Londres i Canterbury, i per un atre costat, podia abastir-se des del continent per el mar. En estiu, la seua guarnició era de 500 cavallers. Roberto de Mortain tenia a Pevensey en la costa de Sussex, i Gilbert Fitz Richard, lord de Clare, tenia el castell de Tonbridge. Buscaven crear una llínea de defensa que aïllara una gran àrea del regne al surest, que incloïa pràcticament tot Kent.

Els principals partidaris del rei varen ser Hugo d'Avranches, comte de Chester, Guillermo de Warenne, Robert FitzHamon i Lanfranco, l'arquebisbe de Canterbury. Enrique de Beaumont, va anar un respal influent que es revelarà durant este conflicte.

La rebelió dels barons

En la tornada de la primavera en 1088, els barons varen llançar la seua campanya saquejant les terres i les rendes del rei i dels seus partidaris. Odón va mamprendre atacs de pillage contra les possessions arzobispals de Canterbury.

Geoffroy de Montbray i el seu nebot Robert, comte de Northumbria, varen saquejar Bristol, Bath, Berkeley i gran part de Wiltshire, pero varen fracassar en el seu intent d'apoderar-se d'Ilchester.

Guillermo II d'Eu, fill de Roberto d'Eu, comte d'Eu va liderar una campanya en el nort de Gloucestershire contra Berkeley.

Es va llançar una invasió conseqüent des de les terres de la marca galesa de Roger II de Montgomery. Roger de Lacy, lord de Weobley, Raúl de Mortimer, lord de Wigmore i Bernard de Neufmarché varen alçar un eixèrcit de galeses, normandos i anglesos. Varen prendre Hereford, varen cremar Gloucester i varen saquejar Worcestershire. Quan amenaçaven la ciutat de Worcester, els seus habitants varen organisar la resistència i, liderats pel bisbe Wulfstan de Worcester, prenen per sorpresa als seus atacants i els varen derrotar, matant a varis centenars de soldats.

També va haver rebelions en l'est del país, pero les cròniques contemporànees donen poca informació al respecte. Aixina, Hugo de Grandmesnil, en els Midlands, i Roger Bigot, sherifs de Leicestershire i Norfolk respectivament, varen tindre un comportament sospitós.

La reacció del rei

La resposta de Guillermo el Rojo va ser triple. Primer, per a dividir als seus enemics, va prometre a els qui retornaren en ell que rebrien tants diners i terra com volgueren. Açò li va permetre aplegar a un acort en Roger II de Montgomery, que sostenia el castell d'Arundel (en Sussex). Provablement va realisar extravagants promeses al comte que no complirà.

Després va fer la promesa a les seues tropes reunides d'establir un bon govern. També va prometre als anglesos en el seu conjunt restaurar les millors lleis que hagueren conegut, abolir els imposts injusts i restaurar els drets de caça.

Finalment, despuix d'haver identificat al seu tio Odón de Bayeux com el seu principal adversari, es va dirigir a Rochester a finals d'abril. Va deixar que els seus comandants regionals s'encarregaren de les atres rebelions i va enviar una flota per a protegir la costa del país a fi d'interceptar la flota del duc. Primer va elegir protegir la seua esquena neutralisant Tonbridge, que estava en mans de Gilbert FitzRichard de Clare i del seu germà Roger. El sege va durar solament dos dies i Gilbert va ser ferit.

Guillermo el Rojo es va tornar cap a Rochester, pero va ser informat de que Odón de Bayeux s'havia unit al seu germà Robert en Pevensey, perque havia rebut reforços del duc Robert Courteheuse. Es va dirigir cap al sur i va sitiar el castell de Pevensey.

Mentrestant, els rebels aïllats en Rochester continuaven en les seues incursions en Canterbury, pero el rei no es va distraure. Una força naval enviada pel duc va ser interceptada en la mar i va anar parcialment destruïda. William de Warenne va ser ferit en una cama i va morir en Lewes el 24 de juny.

El sege de Rochester

Despuix de sis semanes de sege, va caure el castell de Pevensey, i Odon de Bayeux i Roberto de Mortain es varen rendir. Odón va acordar negociar la rendició del castell de Rochester en el que s'havien retirat alguns barons normandos i flamencs. El rei Guillermo ho va enviar imprudentment en un destacament front a la major part de les tropes, pero Odón i el seu escolta varen ser capturats per la guarnició de Rochester, i la rebelió va continuar.

El rei va construir després dos contra-castells per a bloquejar la ciutat. Quan varen començar les negociacions de rendició en juliol, els barons que es varen mantindre lleals al rei ho varen instar a mostrar clemència als vençuts. Orderic Vital va descriure les súpliques dels barons dirigint-se al rei:

Si l'indulgència reemplaça el resentiment en el vostre cor, si vosté conserva entorn seu en bondat als culpables, o si a lo manco els deixa anar en pau, obtindrà en moltes circumstàncies encara un partit ventajós de la seua amistat i dels seus servicis. El mateix home que vos lastimó pugues, després, servir-vos com a amic.

Si l'indulgence remplace li ressentiment dans votre cœur, si vous conservez auprès de vous avec bonté els coupables, ou si du moins vous els laissez aller en paix, vous tirerez encore dans beaucoup de circonstances un parti avantageux de leur amitié et de leurs services. Li même homme qui vous blessa peut, parell la suite, vous servir comme ami.

Robert Curthose va esperar massa per a llançar la seua ofensiva i va anar la seua incapacitat per a enviar reforços lo que va frustrar esta rebelió.

Vore també

• Tractat de Cauen

Notes

Referències

L'artícul de la Wikipedia en francés arreplega com a única font:

• Frank Barlow, William Rufus, Yale University Press, 1983, p. 74-84. ISBN 0300082916.