Rebelió de Thomas Wyatt

Archiu:HolbeinThomasWyatt.jpg

Retrat de Thomas Wyatt el Jove per Hans Holbein el Jove, circa 1540-42.

La rebelió de Thomas Wyatt va ser un alçament popular ocorregut en Anglaterra en 1554, cridat aixina per Thomas Wyatt, que va ser un dels seus líders. La rebelió va sorgir a causa de la preocupació popular per la decisió que havia pres la reina María I de casar-se en Felipe d'Espanya, que va demostrar ser una determinació molt impopular entre els anglesos. El derrocament de la Regna María estava implícit en la rebelió, encara que no estava expressament establit com a meta.

Motius

La raó exacta de l'alçament ha segut objecte de molt debat. Molts historiadors, com D. M. Loades, consideren que la rebelió va ser principalment motivada per consideracions polítiques, aixina com religioses i, en particular, el desig d'impedir l'impopular matrimoni de la reina María en el príncip Felipe d'Espanya. Els rebels varen explicar que el motiu de la rebelió «va ser per a impedir ser governats per part d'estranys». No obstant, tots els líders rebels eren protestants compromesos.

Plans inicials

Hi havia quatre líders rebels principals: Sir Thomas Wyatt, que era amo de grans extensions de terra en Kent i tenia gran influència allí; Sir James Croft, que provenia d'una influent família d'Herefordshire; Sir Peter Carew, que era parlamentari per Devon; i Henry Grey, ORD duc de Suffolk, que tenia la seua base en Leicestershire. Entre els rebels també es trobaven Sir Henry Isley, Lord John Grey de Wilton, Lord Thomas Grey (germà de Henry), Sir William Thomas (Secretari del Consell Privat), Sir Nicholas Throckmorton, John Harington, ORD baró Harington de Exton, Sir James Croft, Sir Nicholas Arnold i Sir William St. Lloe. Cada u dels quatre líders iniciaria rebelions en un dels quatre comtats i junts convergirien en Londres. A continuació, substituirien a María per la seua mija germana Isabel, que després es casaria en Edward Courtenay comte de Devon. Mentrestant, una flota de barcos francesos impediria que Felipe d'Espanya aplegara a Anglaterra.

L'implementació d'estos plans va ser impedida quan Simon Renard, embaixador imperial en Anglaterra, va sospitar una conspiració i va informar al Lord Canceller, Stephen Gardiner, qui va interrogar a Courtenay i est va revelar que hi havia plans per a una rebelió. Donant-se conte de que en eixes circumstàncies una rebelió no era segura, Croft es va donar per vençut. Grey va ser més decidit, pero solament va conseguir reunir una força de 140 rebels, molts dels quals eren els seus propis hòmens, per lo que es va negar a entrar a Coventry i es va entregar. Va ser jujat i eixecutat, de la mateixa manera que Lord Guilford Dudley i Lady Jane Grey, cap dels quals varen participar en l'alçament.

Carew va tractar de donar respal a la sublevació en Devon, pero els nobles protestants es varen mostrar poc disposts a cometre traïció i els habitants del comtat eren llauradors majoritàriament catòlics. Ademés, havia eixercitat allí un paper important en el ràpit aplastamiento de la rebelió del Llibre d'Oració. Carew va fugir a Normandia, pero va ser detingut poc despuix. En eixe moment, els barcos francesos es varen vore incapaços de mantindre la seua posició i varen retornar a França.

Solament Wyatt va conseguir reunir una força important. El 22 de giner de 1554 va convocar en una reunió als seus amics en el seu castell de Allington (actual Maidstone) i el 25 de giner va ser la data fixada per a l'alçament.

Referències

• Froude, J. A. (1889). The Reign of Mary Tudor. 2008 reprint: Bibliobazaar LLC, ISBN 1-4346-9230-2.
• Loades, D. M. (1965). The Two Tudor Conspiracies. Cambridge University Press.
• Starkey, David (2001): Elizabeth: Apprenticeship Vintage

• Zell, Michael (2000). Early modern Kent, 1540-1640. Boydell & Brewer. ISBN 0-85115-585-5.