Rebenque

La tralla Rebenque forma part del acervo del Museu do Ipiranga, també conegut com “Museu do Ipiranga”, en la ciutat de São Paulo, Brasil.

El rebenque és un tralla curt utilisat pels gauchos de les planuras de Sudamérica. Pensat principalment per a azuzar a la cabalgadura, consta d'un mànec de fusta massiça d'uns 50 cm de llarc i una tralla d'igual llongitut i uns 5 cm d'ample, confeccionada en cuiro cru. El mànec pot forrar-se també, per ad açò s'ampra cuiro trenat o el pene del bou, que oferix la ventaja de no posseir costuras que lastimaran les màs en el trajín diari. Una curta correja permet enganchar-ho a la nina o al borrén de l'ensellament.

El rebenque s'amprava aixina mateix com arma, suplint al facón en els combats que no ameritaban efusión de sanc o dut en la mà esquerra per a complementar a aquell, aixina com para disciplina corporal en l'àmbit domèstic i escolar.

Tipos de rebenque

Rebenque clàssic o de argolla

És el tipo més primitiu, i que encara seguix sent el predilecte per al treball de camp de cavall, inclús per troperos i domadors. Consta de: mànec, azotera, argolla i manija.

El mànec és d'una llongitut variable entre els 15 i 35 centímetros, gros d'un diàmetro parell de 3 a 4 centímetros. Generalment de fusta dura encara que també de ferro, retobado de cuiro cru, en costura doble, o ben recobert en un trenat o esterillado de fins tientos de potrillos, en passadors del mateix material. L'extrem superior del mànec està perforat diametralment travessat per una gran argolla de 6 o més centímetros de diàmetros. En els més senzills esta argolla és de ferro o de bronze, en els de lux és de metal blanc o d'argent.

D'esta argolla se suspén una polsera enteriza de cuiro cru, pla o de tientos trenats, cridada la "manija", que se servix per a penjar el rebenque de la nina.

La azotera, és la part que realment s'ampra per a castigar l'animal.

Hi ha una variant del rebenque de argolla, que es fa tot en grossos tientos de secció quadrada, en un trenat especial cridat caragol, el mànec del qual es prolonga en una azotera també trenada, en redó, en una azoterita, en el seu extrem; se li denomina "coa de tatú".

Rebenque comú

És un clàssic, d'orige europeu.

Les seues parts són: cos o veta, pomo o cap, la manija i la azotera. El pes, llarc i ample del mànec, depenen molt de l'usuari, no és lo mateix un d'home que un de chiquet. Este rebenque és de "paquetear".

El tipo més comú té una veta d'uns 40 a 50 centímetros i de 3 a 4 centímetros d'ample. Esta veta pot ser de fusta o de metal, en els casos del qual és generalment cobert o retobado en cuiro cru, en escurçó o en fardacho; o en un entretejido de tente de potrillo, tenint moltes voltes un passador central i dos virolas. A voltes el cos és de ballena. El pomo o cap és una eixamplada piriforme, també forrat de cuiro, esterillado, o és un pomo, com de bastó, de cap redó, d'argent o metal blanc, en o sense aplicacions d'or.

En l'extrem superior del pomo, en el seu centre hi ha una argollita soldada o ojal per a on passa la manija que és relativament fina.

En els pomos de metal se solen posar les inicials de l'amo.

Talero

És una variant de treball del rebenque clàssic. El mànec és prou llarc i gros, en un cap o bocha tallada en la fusta i per baix d'esta, ampla i oberta en ojal, passava la manija, conseqüentment molt més dura que la dels atres rebenques. La azotera, ampla i a voltes més curta que el mànec.

El talero, excelent para la doma, és ademés pel seu pes, una arma terrible esgrimit per la azotera.

Existixen taleros, més paquets que tenen el mànec cobert de fins esterillados de tente de potrillo i la bocha o cap astral en una bola de billar de marfil. Hi ha una variant del talero, molt d'us en Entre Rius i Corrents, cridada guacha. És en realitat un talero de mànec curt i gros i de azotera ancho i també molt curta.

Fardachos

Rebenques fets de grossa trena de tente, sense "cor" o mànec, ni azotera diferenciada, simplement van afinando de dalt cap a l'extrem i la seua llongitut és variable, encara que solia estar entre 80 i 120 cm.. Poden o no, tindre manija.

Arreador

És el principal entre les tralles i rebenques, i és el que utilisen els "caps". Símbol i atribut de mando. En les nostres terres va distinguir al majordom, al capataç, al cape o cap de gauchos, pero, sobretot, al caudillo, i va ser, distinguit per estos com pilcha d'especial valor i predilecció.

Consta essencialment de dos parts: el mànec i la trena o azotera.

Moltes són les variants de forma i calitat dels mànecs de arreador; en térmens generals, es poden tipificar tres parts diferenciades en el mànec: el cap o pomo, el cos, i la puntera o contera.

El cap és de metal, de guampa o de marfil. Les de metal o són d'argent, o d'argent i or, de metal blanc o de bronze.

Els pomos d'ànguls assumixen les següents formes: cap de cavall; cap de gos; mà, mà de cavall; dòna nueta, gitada; delfí; etc. El cos, és de fusta fina, de ballena o de canya, en els casos de la qual el passador central és del mateix metal que el pomo i la puntera. A voltes el cos, de fusta, és forrat d'un esterillado de fins tientos i, en més freqüència, d'una malla de fils d'argent. En este cas el pomo, el passador i la puntera, són d'eixe mateix metal en aplicacions d'or. La contera, o puntera, en material i disseny, o gust, fa joc en el pomo i en el passador central. És un tubito coniforme que cobrix l'extrem distal del mànec i que arremata en una argolla a on es capciona, per mig d'una presilla, la trena o azotera.

La trena o azotera del arreador consta de tres parts ben diferenciades: la yapa o prendedor, la trena i la azotera.

El prendedor o yapa consta d'una presilla en un botó de metal o de tente que servix per a capcionar a la argolla terminal de la puntera del mànec, i un tram de trena redona, de tientos, arrematat en una atra argolla. La trena que arranca de la argolla de la yapa, és també trena redona i termina en una atra argolla de metal. D'esta arranca una guasquita que és la verdadera azotera, cridada azoterita.