Anar al contingut

Recópolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Recópolis

Recópolis és una antiga ciutat de supost orige visigodo situada en el terme municipal de Zorita dels Cans (Guadalajara, Espanya), distant a penes 1,5 km de l'actual núcleu urbà. Va ser manada construir per Leovigildo en honor al seu fill Recaredo en 578. Va funcionar com un centre urbà important, capital d'una província denominada Celtiberia, de llímits imprecisos, a l'est de la Carpetania (Toledo, la capital del regne). El conjunt està considerat “un dels jaciments més trascendentes de l'Edat Mija en ser l'única ciutat de nova planta construïda per iniciativa estatal en els inicis de l'Alta Edat Mija en Europa” segons Lauro Olmo Enciso, catedràtic d'arqueologia de l'Universitat d'Alcalà.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'estudi de les monedes i del propi nom fa dubtar de l'etimologia de «Ciutat de Recaredo». No hi ha en el món tarde-antic cap lloc fundat en el que el nom s'acurte, com se sugerix de Recaredo a Rec; si este haguera segut el cas, la ciutat potser s'hi haguera cridat Recaredopolis. I ademés, Leovigildo no tindria per qué haver elegit per a nomenar la ciutat al seu fill menor (Recaredo) en lloc del seu fill major (Hermenegildo, que ademés es va fundar abans del seu tumult contra Leovigildo). El hipòtesis que barallen els arqueòlecs actuals és que la ciutat s'hi haguera cridat Rexopolis ('Ciutat del rei'), que faria més clara la seua etimologia, i ademés es correspon en les monedes de la ceca que escriuen el nom de la ciutat Recopolis en una sola «c» mentres que Recaredo en els texts és escrit Reccaredo, en dos «c». Una atra possibilitat, més segura, és que en ser Recaredo un típic nom gòtic birradical només s'amprara la primera raïl (Recas), tal i com proponia J. M. Pell, en ser la determinativa.[2]

Localisació

[editar | editar còdic]

Està situada sobre un cerro als peus del qual discorre apacible el riu Tajo, en el terme municipal de Zorita dels Cans, en plena Alcarria. En el jaciment, en l'actualitat en curs d'excavació, es conserven els restants del palau, iglésia, porta monumental, carrers, edificis comercials, cases, muralla, aqüeducte, camins d'accés, tot això en un centre d'interpretació, dispost per a la visita pública. Part dels elements constructius de la ciutat, sellars, escultura decorativa, etc., es varen reutilisar en els inicis de l'época andalusí, en el IX, per a edificar la nova ciutat que va substituir a Recópolis en el control del territori, la medina àrap de Zorita, l'actual Zorita dels Cans.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]».
  2. PIEL, J. M. «Antroponimia germànica», § 5, p. 425, en ALVAR, BADÍA, DE BALBÍN i LINDLEY CINTRA (dirs.): Enciclopèdia llingüística hispànica, tom I, pp. 421 a 444.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Recópolis i la ciutat en época visigoda, Zona arqueològica. Madrit. 2008.
  • Recópolis. Una passejada per la ciutat visigoda. (Catàlec de l'exposició: «Recópolis. Una passejada per la ciutat visigoda». Madrit, 2006).
  • Exposició Recópolis. Una passejada per la ciutat visigoda (decembre de 2006 a febrer de 2007), en el Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrit en Alcalà de Henares (març a maig de 2007) en el Museu Provincial de Guadalajara.

Martínez Jiménez, J. 2015. A preliminary study of the aqueduct of Reccopolis. Oxford Journal of Archaeology 343(3), pp. 301–20.


Referències

[editar | editar còdic]