Anar al contingut

Reciclage de petrodólares

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fluctuacions dels ingressos nets d'exportació de petròleu de la OPEP des de 1972, que mostren nivells elevats ajustats per inflació durant 1974-1981 i 2005-2014.[1] [2]

El reciclage de petrodólares és la despesa o inversió internacional dels ingressos d'un país per exportacions de petròleu ("petrodólares").[3] Generalment es referix al fenomen dels principals Estats exportadors de petròleu, principalment els membres de l'OPEP més Rússia i Noruega, que guanyen més diners en l'exportació de petròleu cru de lo que podrien invertir eficientemente en les seues pròpies economies.[4] Les interdependencias globals resultants i els fluix financers, des dels productors de petròleu fins als consumidors de petròleu, poden alcançar una escala de centenars de mils de millons de dólars per any, inclosa una àmplia gama de transaccions en una varietat de monedes, algunes vinculades al dólar nortamericà i unes atres no. Estos fluix estan fortament influenciats per decisions a nivell governamental sobre l'inversió i l'ajuda internacionals, en importants conseqüències tant per a les finances mundials com per a la política petrolera.[5] El fenomen és més pronunciat durant els periodos en que el preu del petròleu és històricament alt.[6]

El terme petrodólar es va falcar a principis de la década de 1970 durant la crisis del petròleu, i el primer gran aument de petrodólares (1974-1981) va resultar en més complicacions financeres que el segon (2005-2014).[7]

Fluix de capital

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Especialment durant els anys 1974-1981 i 2005-2014, els exportadors de petròleu varen acumular grans excedents de "petrodólares" per la venda de petròleu a preus històricament alts.[1][2][8] (La paraula se li ha atribuït alternativament a l'economiste egipcíac-nortamericà Ibrahim Oweiss i al exsecretario de Comerç dels Estats Units, Peter G. Peterson, abdós en 1973.)[9][10][11] Estos excedents de petrodólares podrien descriure's com a excedents nets de EE. UU. equivalents en dólars obtinguts de l'exportació de petròleu, en excés de les necessitats de desenroll intern dels països exportadors.[12] Els excedents no podien invertir-se eficientemente en les seues pròpies economies, degut a que les poblacions eren chicotetes o es trobaven en les primeres etapes de l'industrialisació; pero els excedents podien invertir-se útilmente en atres llocs o gastar-se en importacions, com a productes de consum, suministraments de construcció i equip militar. Alternativament, el creiximent econòmic mundial s'hauria resentit si eixos diners es retirara de l'economia mundial, mentres que els Estats exportadors de petròleu necessitaven poder invertir de manera rendable per a elevar el seu nivell de vida a llarc determini.[13]

Repunt de 1974-1981

[editar | editar còdic]

Si ben el reciclage de petrodólares va reduir l'impacte recesivo a curt determini de la crisis petrolera de 1973, va causar problemes especialment als països importadors de petròleu que pagaven preus molt més alts pel petròleu i incorrien en deutes a llarc determini. El Fondo Monetari Internacional (FMI) va estimar que els deutes externs de 100 països en desenroll importadors de petròleu varen aumentar un 150% entre 1973 i 1977, lo que es va complicar encara més per un canvi mundial a tipos de canvi flotants. Johan Witteveen, Director Gerent de el FMI, va dir en 1974: "El sistema monetari internacional s'enfronta al seu periodo més difícil des de la década de 1930".[14] El FMI va administrar un nou programa de préstams durant 1974-1976 cridat Facilitat Petrolera. Finançat per Estats exportadors de petròleu i atres prestamistes, estava a disposició dels governs que sofrien greus problemes en el seu balança comercial per l'aument dels preus del petròleu, inclosos Itàlia i el Regne Unit, aixina com dotzenes de països en desenroll.[15]

Des de 1974 fins a 1981, el superàvit total en conte corrent de tots els membres de la OPEP va ascendir a 450.000 millons de dólars, sense aumentar en les décades posteriors d'inflació. El noranta per cent d'este superàvit va ser acumulat pels països àraps del Golf Pèrsic i Líbia, i Iran també va acumular importants excedents de petròleu durant 1978 abans de sofrir les dificultats de la revolució, la guerra i les sancions.[12]


Grans volums de petrodólares àraps es varen invertir directament en valors del Tesor dels EE. UU. i en atres mercats financers de les principals economies industrials, a sovint dirigits discretament per entitats governamentals ara conegudes com fondos sobirans d'inversió.[16][17] També es varen invertir molts mils de millons de petrodólares a través dels principals bancs comercials dels Estats Units, l'Unió Europea, Suïssa i el Regne Unit. De fet, el procés va contribuir al creiximent del mercat del eurodólar com a rival menys regulat dels mercats monetaris de EE. UU. Ya que la condició recesiva de l'economia mundial va fer que l'inversió en corporacions fora menys atractiva, els banquers i els governs ben finançats varen prestar gran part dels diners directament als governs dels països en desenroll, especialment en Amèrica Llatina, com Mèxic, Brasil i Argentina,[12] aixina com a atres països en desenroll importants com Turquia. La crisis petrolera de 1973 havia creat una gran escassea de dólars en estos països; no obstant, encara necessitaven finançar les seues importacions de petròleu i maquinària. A principis de 1977, quan Turquia va deixar de calfar l'oficina del seu primer ministre, el líder opositor Suleyman Demirel va descriure l'escassea com: "Turquia necessita 70 centaus.[18] Com va resumir el periodiste polític William Greider, la situació: "Els bancs recaptaven els depòsits dels governs de la OPEP rics en ingressos i prestaven els diners als països en desenroll per a que pogueren evitar la bancarrota."[19] En les décades següents, molts d'estos Estats en desenroll varen trobar que els seus deutes acumulats eren impagables, concloent que era una forma de neocolonialisme de la que el consol del deute era l'única eixida.[20]

Repunt de 2005-2014

[editar | editar còdic]
L'inflació i les taxes d'interés varen aumentar en els preus del petròleu en la década de 1970, pero no en la década de 2000.[21]

En l'aument del petrodólar de 2005-2014, els prenedors de decisions financeres varen poder beneficiar-se d'alguna manera de les lliçons i experiències del cicle anterior. Les economies en desenroll generalment es varen mantindre més equilibrades que en la década de 1970; l'economia mundial era menys intensiva en petròleu; i l'inflació mundial i les taxes d'interés estaven molt millor contingudes. Els exportadors de petròleu varen optar per realisar la major part de les seues inversions directament en una àmplia gama de mercats mundials, i el procés de reciclage depenia menys de canals intermediaris com els bancs internacionals i el FMI.[22][23][24]

Gràcies als històrics auments dels preus del petròleu de 2003-2008, els ingressos de la OPEP es varen aproximar a un billó de dólars nortamericans sense precedents per any en 2008 i 2011-2014.[2] Més allà dels països de la OPEP, també es varen acumular excedents substancials en Rússia i Noruega,[8] i els fondos sobirans de riquea en tot lo món varen acumular 7 billons de USD per a 2014-2015.[25] Alguns exportadors de petròleu no varen poder obtindre tots els beneficis, ya que les economies nacionals d'Iran, Iraq i Líbia, Nigèria i Veneçola varen sofrir obstàculs polítics de varis anys associats en lo que els economistes criden la "maldicció dels recursos".[26][27] La majoria dels atres grans exportadors varen acumular suficients reserves financeres per a amortiguar l'impacte quan els preus del petròleu i els excedents de petrodólares varen tornar a caure bruscament per un excés d'oferta de petròleu en 2014-2017.[28]

Ajuda de l'exterior

[editar | editar còdic]

Els països exportadors de petròleu han utilisat part dels seus excedents de petrodólares per a finançar programes d'ajuda exterior, com un eixemple destacat de la cridada "diplomàcia de chequera" o "petro-Islam". El Fondo de Kuwait va ser un dels primers líders des de 1961, i certs Estats àraps es varen convertir en alguns dels majors donants en els anys transcorreguts des de 1974, inclús a través de el FMI i el Fondo de la OPEP per al Desenroll Internacional.[12][29][30] Els exportadors de petròleu també han ajudat indirectament als països més pobres a través de les remeses personals enviades a casa per decenes de millons de treballadors estrangers en Orient Mig,[31] encara que les seues condicions de treball són generalment dures.[32] Encara més controvertit, varis exportadors de petròleu han segut importants partidaris financers de grups armats que desafien als governs d'atres països.[33][34][35][36]


El petròleu d'alt preu va permetre a l'URSS recolzar les economies en dificultats del bloc liderat pels soviètics durant l'onada de petrodólares de 1974-1981, i la pèrdua d'ingressos durant l'excés de petròleu de la década de 1980 va contribuir al colapse del bloc en 1989.[37] Durant l'aument del petrodólar de 2005-2014, Veneçola, membre de la OPEP, va eixercitar un paper similar recolzant a Cuba i atres aliats regionals,[38] ans que la recessió petrolera de 2014-2017 duguera a Veneçola a la seua pròpia crisis econòmica.[39]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 U.S. Energy Information Administration.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «OPEC Revenues Fact Sheet - International - Analysis - U.S. Energy Information Administration (EIA)» (en en). www.eia.gov. Archivat des d'el original, el 2017-07-11. Consultat el 2025-07-30.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 2025-07-30 (en en).
  4. ↑ «[2]». Consultat el 2025-07-30 (en en-US).
  5. ↑ «[3]». Consultat el 2025-07-30 (en en-US).
  6. ↑ «Petrodollar Recycling And Global Imbalances -- Presentation by Saleh M. Nsouli, Director, Offices in Europe, International Monetary Fund» (en en). IMF. Consultat el 2025-07-30.
  7. ↑ Internet Archive, Stephen (2008). All the Shah's men : an American coup and the roots of Middle East terror, Hoboken, N.J. : John Wiley & Sons. ISBN 978-0-470-18549-0.
  8. ↑ 8,0 8,1 «[4]». Consultat el 2025-07-30.
  9. ↑ «Personality: Ibrahim M. Oweiss» (en en-gb). WRMEA. Consultat el 2025-07-30.
  10. ↑ The Washington Post.
  11. ↑ Washington Post.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Economics of Petrodollars». faculty.georgetown.edu. Consultat el 2025-07-30.
  13. ↑ «Money Matters, an IMF Exhibit -- The Importance of Global Cooperation, Reinventing the System (1972-1981), Part 3 of 7». www.imf.org. Consultat el 2025-07-30.
  14. ↑ «Money Matters, an IMF Exhibit -- The Importance of Global Cooperation, Reinventing the System (1972-1981), Part 4 of 7». www.imf.org. Consultat el 2025-07-30.
  15. ↑ Office, United States Congressional Budget (1977). International Balanç of Payments Financing and the Budget Process (en en), The Office.
  16. ↑ Spiro, David E. (1999). The Hidden Hand of American Hegemony: Petrodollar Recycling and International Markets (en en), Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-2884-5.
  17. ↑ «The Untold Story Behind Saudi Aràbia’s 41-Year U.S. Debt Secret». Bloomberg.com. Archivat des d'el original, el 2016-06-03. Consultat el 2025-07-30.
  18. ↑ Özel, Işık (2014-08-07). State-Business Alliances and Economic Development: Turkey, Mexico and North Africa (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-81782-6.
  19. ↑ Greider, William (1987). Secrets of the Temple: How the Federal Reserve Runs the Country (en en), Simon and Schuster. ISBN 978-0-671-47989-3.
  20. ↑ «E-Book on International Finance and Development». www.uiowa.edu. Archivat des d'el original, el 2011-06-06. Consultat el 2025-07-30.
  21. ↑ «3-Month Treasury Bill Secondary Market Rate, Discount Basis | FRED | St. Louis Fed». fred.stlouisfed.org. Consultat el 2025-07-30.
  22. ↑ Citigroup.
  23. ↑ «[5]». Consultat el 2025-07-30.
  24. ↑ «[6]». Consultat el 2025-07-30 (en en).
  25. ↑ Bloomberg News.
  26. ↑ Natural Resource Governance Institute.
  27. ↑ Aguilera, Roberto F.; Radetzki, {{{nom2}}} (2015-10-29). The Price of Oil (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-316-43242-6.
  28. ↑ Bloomberg News.
  29. ↑ «Timeline - Kuwait Fund - Kfund» (en en-us). Kuwait Fund. Consultat el 2025-07-30.
  30. ↑ «[7]». Consultat el 2025-07-30 (en en).
  31. ↑ Bloomberg News.
  32. ↑ New Left Review.(41)
    47–68.Consultat el 2025-07-30.
  33. ↑ «Iranian General: Tehran Arming 'Liberation Armies'» (en en-us). Associated Press. Consultat el 2025-07-30.
  34. ↑ Weinberg, Leonard; Martin, Susanne (2016-08-01). The Role of Terrorism in Twenty-First-Century Warfare (en en), Manchester University Press. ISBN 978-1-78499-764-9.
  35. ↑ «We finally know what Hillary Clinton knew all along – Saudi Aràbia is funding Isis» (en en). The Independent. Consultat el 2025-07-30.
  36. ↑ «[8]». Consultat el 2025-07-30 (en en).
  37. ↑ «The Economics Behind the Fall of the Berlin Wall | Mises Institute» (en en). mises.org. Consultat el 2025-07-30.
  38. ↑ «[9]». Consultat el 2025-07-30 (en en-GB).
  39. ↑ «[10]». Consultat el 2025-07-30 (en en-US).
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reciclage_de_petrodólares&oldid=792566»