Reclam de terres

Reclamació en el riu Yuba Sur.

Un reclam de terres o reivindicació de terra és una declaració llegal del control desijat sobre àrees de propietat, incloent cossos d'aigua. Per lo general, la frase només s'utilisa sobre els reclams de terres en disputa o no resolts. Alguns tipos de reclams de terres inclouen reclams de terres aborigen, reclams de terres antàrtiques i reclams de terres postcoloniales

Les reivindicacions de terres s'utilisen a voltes com a terme per a referir-se a territoris en disputa com el Sàhara Occidental o per a referir-se a les reivindicacions de les persones desplaçades.

En els temps colonials dels Estats Units, els hòmens nortamericans podien reclamar un péntol de terra per a sí mateixos i el reclam té un nivell de mèrit diferent segons les condicions de facto.

Hui en dia, només queden chicotetes àrees de terra no reclamada, no obstant, grans parceles de terra en poc valor econòmic (per eixemple, en Alaska) poden ser comprades a preus molt baixos. Ademés, en certes parts del món, la terra encara pot obtindre's fent un use productiu d'ella.

Reclamació minera

Una reclamació minera és la reclamació del dret a extraure minerals d'un tram de terra pública. En els Estats Units, la pràctica va començar en la febra de l'or de Califòrnia de 1849. En absència d'un govern efectiu, els miners de cada nou campament miner varen crear les seues pròpies regles i varen optar per adoptar essencialment la llei minera mexicana llavors en vigor en Califòrnia. La llei mexicana li va donar el dret d'explotar al primer en descobrir el jaciment i començar a explotar-ho. L'àrea que podia ser reclamada per una persona es llimitava a la que podia ser explotada per un sol individu o un grup menut.

El sistema nortamericà de reclamacions mineres és una aplicació de la teoria llegal de la apropiació prèvia, per la qual s'otorga la propietat pública al primer per a que l'utilise de manera beneficiosa. Atres aplicacions de la teoria de l'apropiació varen ser la Llei d'Assentaments Rurals, que concedia terres públiques als agricultors, i els drets d'aigua en l'oest

Els miners de Califòrnia varen estendre el concepte de reclams miners a atres districtes miners en tot l'oest dels Estats Units. El Congrés dels Estats Units va llegalisar la pràctica en 1866 i la va esmenar en la Llei de Mineria de 1872. Totes les terres de domini públic, és dir, les terres federals l'us de les quals no ha segut restringit pel govern a algun propòsit específic, estaven subjectes a ser reclamades. La llei de mineria ha segut modificada en numeroses ocasions, pero encara conserva algunes característiques similars a les establides pels 49ers de Califòrnia.

Presentació d'una reclamació

Erro al crear miniatura:

Posat en el cantó de la mina Blue Ribbon en Alaska

La reivindicació implica, en primer lloc, el descobriment d'un valiós mineral en cantitats que un "home prudent" (la Regla de l'Home Prudent) invertiria temps i diners per a recuperar-ho. Després, marcant els llímits de la reclamació, típicament en postes de fusta o postes d'acer tapats, que deuen tindre quatre peus d'altura, o postes de pedra, que deuen tindre tres peus d'altura. Per últim, la presentació d'una reclamació tant en l'agència de gestió de terres (USFS o BLM), i el registrador del comtat local.

Un reclam miner sempre comença com un reclam no patentat. El propietari d'una reclamació no patentada deu continuar en les activitats d'explotació minera o exploració d'una reclamació no patentada, o pot pagar una quota a l'agència d'administració de terres abans d'un temps determinat, o es considera abandonada i es convertix en nula. Les activitats relacionades en les reivindicacions no patentades deuen llimitar-se a les necessàries per a la mineria. Una reclamació patentada és aquella per a la qual el govern ha emés una palesa (escritura). Per a obtindre una palesa, el propietari d'una reclamació minera deu demostrar al govern federal que la reclamació conté minerals localisables que poden ser extrets en fins de lucre. Una reivindicació patentada pot ser utilisada per a qualsevol propòsit desijat pel propietari, de la mateixa manera que qualsevol un atre ben immoble.