Redoble per Rancas

Redoble per Rancas és una novela indigenista de l'autor peruà Manuel Scorza. La narració relata les lluites històriques dels habitants del departament de Pasco per a recuperar el control i propietat de les seues terres comunals les quals varen ser usurpades pels gamonals i la transnacional minera de Cerro de Pasco Corporation. Redoble per Rancas és la primera del cicle de noveles en cinc parts de "La Guerra silenciosa".

Argument

En un estil indigenista propi i prou semblat al realisme màgic, Scorza nos conta en la seua novela Redoble per Rancas, dos històries que es intercalan i estan conectades per l'espai i el temps en el qual succeïxen abdós (Departament de Pasco entre els anys 1959 i 1962). Símilar a la novela de Juan Rulfo, Pedro Paramo, abdós històries s'alternen, pero no per fragments, sino per capítuls. La primera història, que es presenta en l'insòlita història d'una moneda extraviada pel doctor Montenegro la qual és protegida per mesos pels comuneros de Yanahuanca, sense atrevir-se cap a arreplegar-la fins al punt en el que eixa moneda es torna un atractiu turística, narra la singular confrontació entre Héctor Chacón “el Nictálope” i el juge de província Francisco de Montenegro, en a on el primer, un comunero fart dels abusos del segon decidix juntar un conciliábulo junt a atres comuneros com el Abigeo, Sulpicia i el Lladre de Cavalls en l'intenció de planejar l'assessinat del latifundiste en el dia d'un comparendo sobre la delimitació entre la comunitat de Yanahuanca i la facenda Huarautambo (De la qual s'havia fet amo el juge Montenegro) a sabiendas de que el juge anava a arreglar el juí per a fer perdre les terres en litigi als comuneros. En esta reunió planegen que per a encobrir la conspiració i evitar una investigació per part de la Guàrdia Civil, ho faria semblar un pleit assessinant a alguns comuneros, els que resulten elegits per a la mort són: El Chiquet Remigio, un jorobado i epilèptic, del com El Nictálope es compadece i fa jurar als presents comprar-li un ataüt decent i dur-els flors a la seua tomba una volta li pose fi al seu sofriment, a Isaías Roque i a Tomás Sacrament, dos comuneros traïdors que delataven i duyen el conte de qualsevol insult que es diga en Yanahuanca contra el juge Montenegro. En esta història vorem també alguns capítuls que tractaren de successos del juge Montenegro, en a on demostra la seua corrupció i la seua maldat, sent en vàries ocasions abusat Héctor Chacón, el qual quan va intentar defendre's va ser acusat injustament de robo de ganado i enviat a la presó, a on deprendria a llegir. És esta experiència la que ho espentaria a la decisió d'assessinar per la seua mà a esta despótica autoritat.

La segona història tracta sobre la lluita paralela entre els comuneros de la comunitat llauradora de Rancas i la multinacional Cerro de Pasco Corporation, la qual va manifestar el seu domini en la puna acaparant els pasturages per a la seua Divisió Ganadera per mig de la construcció d'un sege de característiques que van de lo humà a lo diví i contractant caporals per a vigilar este sege. En esta atra lluita, els comuneros, desesperats al vore que el seu ganado, ya desprovisto dels pasturages, moria de fam, decidixen mamprendre una lluita llegal. Una volta agotada i fracassada, a pesar d'haver contat inclús en l'ajuda de l'alcalde de Pasco Genaro Ledesma, qui es compadeció d'ells, reflexionen que el sege s'està engolint el món i que no els queda una atra cosa més que barallar per la seua terra enfrontant-se a la minera en una injusta i desigual guerra, ya que "retrocedir és tocar el cel en el cul", com a sentència el vell Fortunato. Armats de valor i dirigits pel personero Rivera, després de presenciar cóm la Cerro de Pasco Corporation no només acaparava els seus pasturages, sino que inclús apleguen a plantar "rompepatas" (vares de metal que s'incrusten en les pates dels ovins) en la finalitat d'assessinar lo que quedava del seu ganado, els ranqueños opten finalment per atacar als caporals i guàrdies civils que vigilaven la construcció del sege, acció que desembocarà en una tragèdia al final de la novela.

Ademés d'estes dos històries principals, el llector podrà apreciar les subtramas del Chiquet Remigio, de la facenda L'Estrebe, i les morts dels peons que buscaven sindicalizarse, l'història de Pis-Pis, del comparendo fallanc que va celebrar Chinche, els reclams que l'alcalde Genaro Ledesma intenta mamprendre pel seu conte el qual termina en una estèril discussió en l'intendent i representant de la minera Mr. Harry Troeller que provoca la represàlia d'est causant un apagó general en Pasco per a aporegar i aïllar les queixes de l'alcalde i varis successos relacionats en la ciutat de Cerro de Pasco i la Minera des de la seua fundació a inicis d'el XX. Com es pot apreciar, la novela presenta tòpics comuns en la corrent indigenista lliterària, no obstant l'estil de l'autor li dona un aire de novela. El carinyo que Scorza sent pels indígenes sumits en la pobrea està transportat per mig d'una tendrea que es mescla per moments en una cruel ironia. Els seus harapientos i empobrits héroes comuneros són personages únics en este tipo de noveles, ya que estan dotats en un sentit de dignitat i ànsies de reivindicar la seua honra i els seus mijos de vida front a l'abús i l'explotació. Hi ha en la novela una atmòsfera sempre present d'un imminent i funesto fat, en "la Companyia" sempre en el fondo com una força sinistra, todopoderosa i sense rostre.

Els indígenes ranqueños estan forçats per l'estat de les coses a mamprendre una desesperada i infructuosa guerra contra la colossal i titánica Companyia. La qual ya havia construït en la década de 1950 un imperi immens en els Vages cercant a les comunitats quechua-parlants fora de les seues terres de cultiu i de ganaderia. El resultat és inevitable i propi este gènero de noveles socials: Els peons o comuneros sent massacrats cruelment per l'eixèrcit, sempre en el servici dels interessos imperialista estrangers. En el capítul final de la novela veem els fantasmes dels ranqueños assessinats conversant des de les seues tombes, escomencen a recordar com va ser la massacre portava a terme pel comandant Guillermo Bodenaco, el Carnicero, o el Cumplidor. Un dels morts relata que en el següent any els hacendados Proaño varen manar a clausurar l'escola d'Uchumarca per a convertir-la en chiquero, i que l'alcalde Genaro Ledesma està pres en Huánuco per protestar per la massacre. Açò provoca que el supersticiós Teodoro Santiago, qui en vida creïa que el Sege era un castic de Crist, reflexione i d'en la conclusió de que els americans els buscaven desaparéixer, per lo que sentencia: "Sobrem en el món, hermanitos."

Personages

• Héctor Chacón, el Nictálope.
• Juge Francisco Montenegro.
• Donya Pepita de Montenegro.
• Personero Rivera.
• Fortunato.
• Teodoro Santiago.
• Sulpicia.
• El Abigeo.
• El Lladre de Cavalls.
• Amador Leandro, el Cortaorejas.
• Egoavil.
• Chiquet Remigio.
• Pis-Pis.
• Alcalde Genaro Ledesma.
• Comandant Guillermo Bodenaco, el Carnicero, o el Cumplidor.
• Chiqueta Console.
• Sargent Cabrera.
• Mr. Harry Troller.