Redoma

Redoma

Redomas ceràmiques: (de izq. a dcha.) 1, 2 i 3, redomas àraps -sigles XI a el XIII- del Califato de Còrdova (Espanya), trobades en Dénia (Alacant) i Medina al-Zahara (Còrdova). 4 i 5, redoma de cuiro repujado, i redoma d'escola turca de el XVI, abdós en el Museu Lázaro Galdiano (Madrit, Espanya).

Redoma és una vasija de chicotet tamany, originalment ceràmica i després de vidre, ampla en la seua base i que es va estretit fins a la boca. Útil per a mesurar líquits, està proveïda d'un torra, encara que existix la redoma sense torra, denominada limeta.

En alfarería, la redoma, característica de la ceràmica medieval, és recipient de coll alt i estret de tamany mig o chicotet i en torra. Usat per a mesurar.

El terme es considera arabisme. Per a Corripio és receptàcul, sinònim de vasija, flasco, botelló. En contexts de laboratori, la redoma apareixerà entre alambiques i destiladores, matraces i retortas.

Una redoma de Les mil i una nits

Encesa ya la lumbre, el beduino es va traure d'entre el trage un vasito de ferro i una redoma, que estava tallada en un sol rubí, i contenia una matèria roja. "¡Ya veus esta redoma de rubí, Hassán Abdalah; pero no saps lo que conté!" I es va interrompre un moment, i va afegir: "¡És la sanc del Fénix!" I aixina dient, va destapar la redoma, va tirar el seu contingut en el got de ferro, i ho va mesclar en el cor i els sesos de la serp cornuda. I va posar el got en la lumbre, i obrint el manuscrit de pell de gasela, va llegir paraules ininteligibles per al meu enteniment.

Les mil i una nits (tom V: "pero quan va aplegar la 792ª nit"). Anònim

Redomas sagrades

Archiu:Ribera Visión de Francisco de Asís Museo del Parado.jpg

Detall de la redoma de cristal, continent simbòlic de purea, en el quadro de José Ribera: Visió de Sant Francisco d'Assís, (pintat cap a 1636 - 1638), expost en el Museu del Prat de Madrit.

Existix una àmplia série de quadros de el XVII i el XVIII que en el títul general aproximat de Sant Francisco rebent la redoma sagrada, arrepleguen l'episodi contat per l'humil sant d'Assís. En ells la redoma servix de recipient a la 'mística purea' invocada per Francisco. Entre els artistes que ho varen pintar: José Ribera i el Guercino, en Europa, i Antonio de Torres i José Bernardo Couto, en Amèrica.

En la Bíblia

• 1 Samuel 10:1 Prenent llavors Samuel una redoma d'oli, la va derramar sobre el seu cap, i ho va besar, i li va dir: ¿No t'ha ungido Jehová per príncip sobre el seu poble Israel?
• 2 Reis 9:1 [Jehú és ungido rei d'Israel] Llavors el profeta Eliseo va cridar a un dels fills dels profetes, i li va dir: Cenyix els teus lloms, i pren esta redoma d'oli en la teua mà, i veu a Ramot de Galaad.
• 2 Reis 9:3 Pren després la redoma d'oli, i derrama-la sobre el seu cap i vaig donar: Aixina va dir Jehová: Yo t'he ungido per rei sobre Israel. I obrint la porta, tira a fugir, i no esperes.
• Salms 56:8 Les meues fugida tu has contat; Posa les meues llàgrimes en la teua redoma; ¿No estan elles en el teu llibre?