Refrigerador d'Einstein
El refrigerador d'Einstein o de Einstein–Szilard és un refrigerador d'absorció carent de parts mòvils. Funciona a una pressió constant, i solament necessita una font de calor. Inventat en 1926 per Albert Einstein i el seu antic alumne Leó Szilárd. Varen obtindre el seu palés en Estats Units l'11 de novembre de 1930 (Plantilla:US patent). És un disseny alternatiu de l'invent original de 1922 dels inventors suecs Baltzar von Platen i Carl Munters.
Història
[editar | editar còdic]Des de 1926 fins a 1934 Einstein i Szilárd varen colaborar en maneres de millorar la tecnologia de refrigeració domèstica. Abdós varen ser motivats per informes de prensa de l'época sobre una família de Berlín que havia mort quan el sagell en les seues instalacions va fallar i va omplir de fum la seua llar. Einstein i Szilárd varen propondre que un dispositiu sense parts mòvils eliminaria el potencial de trencament de sagells, i varen explorar aplicacions pràctiques per a diferents cicles de refrigeració. Einstein va utilisar l'experiència que havia adquirit durant anys en l'Oficina de Paleses suïssa per a postular patrons per a les seues invencions en varis països. A abdós se'ls varen concedir 45 palesos en els seus noms per a tres diferents models. S'ha sugerit que l'inventari va ser realisat exclusivament per Szilárd i que la llabor d'Einstein es va relacionar més en l'assessoria en matèries de tramitació de paleses,[1] pero uns atres asseguren que Einstein va treballar efectivament en el proyecte.[2]
El frigorífic no es va poder posar en venda comercial; la més prometedora dels seus palesos va ser ràpidament adquirida per la companyia sueca Electrolux. Einstein i Szilard varen guanyar 750 dólars (l'equivalent de $10 000 de hui en dia).[2] Unes poques unitats de mostra s'han construït a partir d'atres models patentats.
Desenrolls recents
[editar | editar còdic]En setembre de 2008 es va informar que Malcolm McCulloch de l'Universitat d'Oxford encapçalava un proyecte trianual per a desenrollar dispositius més robusts que es podrien usar en llocs sense accés a electricitat, i que l'equip havia completat el prototip. Millorant el disseny i canviant els tipos de gasos utilisats podria permetre que l'eficiència del disseny del model es cuadruplicaría.[3] Un dispositiu de refrigeració similar va ser propost per Adam Grosser en TED Talks en 2008.[4]
En l'any 2016, Will Broadway va guanyar el premi de disseny James Dyson per desenrollar un sistema de refrigeració de vacunes basat en esta tecnologia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scientific American.276(1)
- 90–95.doi:10.1038/scientificamerican0197-90.
- ↑ 2,0 2,1 Kean, Sam (2017). Caesar's last breath: decoding the secrets of the air around us, 1a. edició, Nova York: Hachette. OCLC 993672109. ISBN 9780316381635.
- ↑ «Einstein fridge design ca help global cooling» (en en). The Guardian. Consultat el 21 d'abril de 2018.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Einstein-inspired Isobar vaccine cooling system wins UK James Dyson award» (en en). The Guardian. Consultat el 21 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refrigerador de Einstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.