Anar al contingut

Regió del Catatumbo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Catatumbo.


El Catatumbo és una regió colombiana ubicada en el noreste del departament de Nort de Santander i una chicoteta part al suroest del departament del Cessar, que s'estén entre la Cordillera Oriental de Colòmbia i el Llac de Maracaibo, per la qual cosa se li ha aplegat a considerar la regió com a «transfronterer».[1] Esta regió en Colòmbia està conformada per 13 municipis: Ábrego, Convenció, El Carmen, El Tarra, González, Hacarí, La Plaja de Belén, Ocaña, Riu d'Or, Sant Calixto, Sardinata, Teorama i Tibú.[2][3] Esta regió fa part dels territoris focalizados PDET.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El nom d'esta regió ho rep del principal riu que la recorre, el Catatumbo.[1]

Història

[editar | editar còdic]

En el procés de la colonisació, va haver diferents époques d'hegemonia productiva. La canya de sucre i el cacao varen tindre el seu auge en el XVII i XVIII pero va anar el café, des de l'independència espanyola, el principal producte d'especialisació durant el XIX en la fase econòmica cridada model d'exportació primària.

En el XX es va viure un procés de canvi en les relacions de producció internacionals. Despuix de l'I Guerra Mundial els països occidentals varen vore l'importància del petròleu com a recurs energètic i açò va accelerar el descobriment de reserves i les seguides perforació mundials. El Catatumbo es va convertir en un dels primers racons de l'explotació petrolera en Colòmbia, en petròleu en abundància i d'alta calitat. En 1918 es va aprovar la cridada Concessió Barco, propietat del general Virgilio Barco, en la finalitat de que una única empresa, Companyia de Petròleu de Colòmbia S. A. (en capital nortamericana), tinguera el dret a explotar, processar i distribuir o comercialisar l'or negre trobat. En l'increment del comerç internacional del petròleu, en 1936 la Concessió va passar a mans de les empreses nortamericanes Texas Petroleum Company i Mobil Oil. La demanda de petròleu internacional era creixent i es necessitava realisar l'obra d'un oleoducte que poguera dur petròleu des del Catatumbo a la Costa Carib i aixina poder ser distribuït a gran distància. En el proyecte d'exportació la riquea colombiana deixava de ser consumida per la majoria de colombians, ademés de que va dur nous conflictes.[4]

Esta regió ha segut un dels escenaris més colpejats pel conflicte armat intern de Colòmbia, en la presència de distints actors armats, afectant a la població civil i el mig ambient.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Coneix el Catatumbo». Consultat el 17 de novembre de 2013.
  2. DNP. «CONPES 3739. Estratègia de Desenroll Integral de la Regió del Catatumbo o». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2013. Consultat el 18 de juny de 2014.
  3. Human Rights. «Alguns indicadors sobre la situació dels Drets Humans en la Regió del Catatumbo». Consultat el 17 de novembre de 2013.
  4. Mario Javier Pacheco García. «El Catatumbo es descuaja». Consultat el 17 de novembre de 2013.