Regla de Bergmann

Regla de Bergmann

La regla de Bergmann és una de les més antigues i més conegudes de les regles ecològiques tèrmiques. Va ser establida per Carl Bergmann en 1847, senyalant que les espècies politípicas d'animals homeotermos, les subespecies o races geogràfiques tenen major tamany quant més baixa siga la temperatura mija de l'ambient en que viuen. És una generalisació que lliga la temperatura ambiental en la morfologia. Postula que el cos d'un animal endotermo té un major tamany en climes més frets (pols, en latitut majors) que en climes més calents (equador).

Es pot ejemplificar dient que les espècies de pingüís dels pols tenen un major tamany, que les espècies de pingüins que ocupen els tròpics.

Esta regla val per a la generalitat de les aus i dels mamífers en estos casos, les diferències entre poblacions tenen òbviament una base genètica.

Les poques excepcions a la regla de Bergmann generalment es poden explicar de manera senzilla: a voltes la distribució actual de l'espècie no reflectix exactament les condicions de selecció en un passat immediat.

La regla de Bergmann s'ha experimentat en insectes, moluscs, que són animals heterotermos, comprovant-se en molts casos la seua predicció i en uns atres no.

Història de la regla

Carl Bergmann va ser un biòlec de el XIX, va treballar en pardals i mamífers, establint que els individus d'una mateixa espècie tendixen a ser més grans i més pesats quan viuen en climes més frets. En espècies de tamany gran, la distància entre l'ambient i el centre de l'espècimen té que ser mantingut 37 °C. La regla de Bergmann posa en correlació la temperatura migambiental en la massa del cos.

Entre els mamífers i pardals, els individus d'una espècie particular en les àrees més fredes tendixen a tindre la massa del cos major que els individus en les àrees de climes més calorosos. En el cas dels cérvols blancs són més grans en Canadà que en Florida.

Esta regla opera establint que els animals més grans tenen una menor àrea de superfície en proporció de volum que els animals més menuts, per a que estos radien menys calor del cos. Recíprocamente, els animals més menuts en els climes més calorosos poden evitar acalorarse radiando la calor.