Relacions OTAN-Espanya
Les relacions entre Espanya i l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN) s'han desenrollat des d'un ingrés controvertit en 1982 fins a una participació plena i estratègica en l'actualitat. Encara que Espanya no es va unir a l'aliança fins a décades despuix de la seua fundació, la seua integració ha marcat profundament la política exterior i de defensa del país, culminant en la seua consolidació com un soci clau en la seguritat euroatlántica.
Antecedents i ingrés (1953–1982)
[editar | editar còdic]Despuix de la Segona Guerra Mundial i l'inici de la Guerra Freda, Espanya va quedar inicialment exclosa de la OTAN perque l'agrupació no permetia l'integració de règims dictatorials. No obstant, el règim de Franco no va viure en aïllament militar total, puix en 1953 es va firmar el Conveni de Defensa i Ajuda Econòmica en Estats Units, que suplia en certa manera la no pertinença a l'Aliança.
En l'arribada de la democràcia, Espanya aspirava a integrar-se en organismes internacionals com la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la OTAN. L'impuls definitiu per a l'adheriment es va produir despuix del intent de colp d'Estat del 23 de febrer de 1981, que va evidenciar la fragilitat de la democràcia espanyola. El llavors president Leopoldo Calvo-Sotelo va promoure l'entrada en l'Aliança en l'objectiu de reduir la tensió dins de les Forces Armades i evitar nous intents golpista.[1]
A pesar de que el 52% de la població s'oponia a l'ingrés i el 69% exigia un referèndum previ, el govern va iniciar les negociacions i Espanya es va convertir en membre de la OTAN en maig de 1982. [2]
Despuix de la victòria de el PSOE en les eleccions d'octubre de 1982, el govern de Felipe González, que inicialment s'havia opost a l'integració, va canviar la seua postura. González va considerar que eixir de la OTAN perjudicaria l'image internacional d'Espanya en un moment clau per a la seua entrada en la CEE.
El 12 de març de 1986 es va celebrar un referèndum consultiu sobre la permanència en l'organisació. El govern va demanar el "sí" baix tres promeses:
- La no incorporació a l'estructura militar integrada.
- Es mantindrien les prohibicions sobre armament nuclear en sol espanyol.
- La reducció progressiva de la presència militar d'Estats Units en Espanya.
El resultat va ser favorable a la permanència en un 52,5% dels vots, encara que el "no" va triumfar en Catalunya, País Vasc, Navarra i Canàries.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'adheriment de l'Espanya democràtica a la OTAN (1982) - Preparatory work - CVCE Website». www.cvce.eu. Consultat el 2026-02-19.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-02-19 (en és).
- ↑ «Espanya diu SÍ a la OTAN» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2026-02-19.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Simó, F. M. (1995). Espanya en la OTAN. Bolletí d'Informació Nº 241, 63-89.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relaciones OTAN-España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.