Rellonge del Apocalipsis

Rellonge del Apocalipsis

El rellonge del Apocalipsis actualment marca 85 segons per a la mijanit.

El Rellonge del Apocalipsis (en anglés Doomsday Clock, també cridat Rellonge del Juí Final) és un rellonge simbòlic, mantingut des de 1947 per la junta directiva del Bulletin of the Atomic Scientists (Bolletí de Científics Atòmics) de l'Universitat de Chicago, Estats Units, que usa l'analogia de l'espècie humana estant sempre «a minuts de la mijanit», a on la mijanit representa la «destrucció total i catastròfica» de l'humanitat. Originalment, l'analogia representava l'amenaça de guerra nuclear global, pero des de fa algun temps inclou canvis climàtics i tot nou desenroll en les ciències i nanotecnología que poguera infligir algun dany irreparable.

Des de la seua concepció, el rellonge ha aparegut en totes les portades del Bulletin of the Atomic Scientists. La seua primera representació va ser en 1947, quan el cofundador de la revista, Hyman Goldsmith, li va demanar a l'artista Martyl Langsdorf (esposa del físic del Proyecte Manhattan Alexander Langsdorf Jr.) que dissenyara una portada per a l'edició de la revista de juny de 1947.

El número de minuts per a la mijanit —que medix el grau d'amenaça nuclear, ambiental i tecnològica per a l'humanitat— es corrig periòdicament. El 25 de giner de 2018, el rellonge es va alvançar des de «tres minuts per a la mijanit», en a on estava des del 19 de giner del 2017, a «dos minuts i mig per a la mijanit». El rellonge es va actualisar en 2018 i es varen colocar les agulles a dos minuts per a la mijanit. Es va mantindre en esta hora durant 2019. En giner de 2023 es va alvançar 10 segons, donant 90 segons, conte arrere que es va alvançar en 2025 un segon, quedant-se a 89 segons per a la mijanit, aplegant a 85 segons en giner de 2026, que és el moment en el que més prop s'ha situat de les 12 de la nit en la seua història.

Història

En 1945, un grup d'investigadors que treballaven en el Proyecte Manhattan en l'Universitat de Chicago va crear The Bulletin of Atomic Scientists, una revista la missió de la qual, vigent encara hui en dia, era la d'alertar a tot lo món sobre els perills de l'energia nuclear i atres armes de destrucció massiva.

En l'últim mig sigle, el Rellonge del Apocalipsis ha segut el símbol més representatiu de perill nuclear. La primera representació de rellonge va tindre lloc en 1947, quan el cofundador de Bulletin, Hyman Goldsmith, va solicitar a l'esposa d'un sicòlec del Proyecte Manhattan, una artista anomenada Martyl Langsdorf, la creació d'un disseny de portada per a la revista.

Despuix de discutir vàries idees, Martyl va optar per l'idea de «usar un rellonge per a simbolisar l'urgència». El seu pla va ser repetir l'image cada més en un color de fondo distint. Per a vore com quedaria, va dibuixar el seu primer esbós (la part superior esquerra d'un rellonge en el minutero acostant-se a mijanit) en la contraportada d'un volum de sonatas de Beethoven.

Este simple disseny va despertar l'imaginació dels llectors, evocant abdós imàgens: la del Apocalipsis (mijanit) i la possibilitat d'un atac militar (el conte arrere fins a zero).

Martyl pretenia que l'image del rellonge transmetera un sentiment de perill imminent, per eixe motiu va posicionar l'agulla a 7 minuts de mijanit. L'idea de moure el minutero va vindre posteriorment, en 1949, com un modo de dramatisar la resposta del Bulletin als acontenyiments mundials.

Encara que el rellonge ya no és l'ilustració principal de la portada del Bulletin, es manté com a part integral del seu logo. El disseny original ha anat transformant-se a lo llarc dels anys i va anar completament redissenyat en 1989 per a fer recalcament en el caràcter global del Bulletin.

Des de la Guerra Freda, moltes persones creuen que el rellonge ha perdut el seu significat apocalíptico. Els moviments de la maneta poden semblar més ambigus, pero el moviment, alvance o arrere, seguix reflectint la percepció del perill de successos catastròfics.

El Rellonge del Apocalipsis ha anat variant la seua hora a lo llarc dels anys, acostant-se o alluntant-se de la mijanit segons els dictats de la política mundial. S'ha estat a 17 minuts en 1991 despuix de la firma dels tractats de reducció d'armament entre l'Unió Soviètica i Estats Units, i en l'atre extrem, s'ha aplegat als dos minuts per a la mijanit en 1953 despuix de les proves nuclears portades a terme per eixes mateixes potències.

En giner de 2015 el minutero va alvançar fins als tres minuts per a la mijanit, alcançant el nivell de 1984.

El 25 de giner de 2018 es va realisar un nou ajust del rellonge, aplegant a les 23:58, és dir, a 2 minuts de la mijanit, alcançant el mateix horari que en 1953. Els responsables d'ajustar les manetes varen presentar la decisió d'ajustar el horari en Washington D. C., despuix d'analisar l'entorn i els riscs de les armes nuclears, de l'us de bombes biològiques i el canvi climàtic.

En 2020 es varen moure les manetes d'este rellonge a cent segons per a la mijanit. Era la primera volta en el història que el Rellonge del Apocalipsis se situava dins de la marca dels dos minuts.

El 24 de giner de 2023 es va realisar un nou ajust del rellonge. Ara el rellonge està en 11:58:30, és dir, que s'ha alvançat 10 segons i és la primera volta des de la seua creació que està a 90 segons per a la mijanit. Açò es deu a vàries amenaces, entre les quals les principals són la guerra entre Rússia i Ucrània, el canvi climàtic, la possibilitat d'una guerra nuclear, la possibilitat de noves malalties, el colapse econòmic i social.

Variacions del conte arrere des de 1947

Gràfic en l'evolució anual del rellonge.

1947

23:53

• Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial, el món es va dividir en dos: Este i Oest. Açò va marcar l'inici de l'era anomenada la Guerra Freda.
• S'inicia el conteo del Rellonge del Apocalipsis.

1949

23:57

• El president Harry Truman comunica al poble nortamericà que l'URSS ha ensajat el seu primer dispositiu nuclear, fet negat per l'Unió Soviètica.
• En este fet comença oficialment la «carrera armamentística».

1953

23:58

• Despuix d'un intens debat, els Estats Units decidixen desenrollar la bomba de Hidrogen.
• En octubre de 1952, els Estats Units proven el seu primer dispositiu termonuclear, borrant un illot d'oceà Pacífic cridat Eniwetok.
• Nou mesos més vesprada, la URSS desenrolla i fa ensajos en la seua pròpia bomba H.

1960

23:53

• Per primera volta els EE. UU. i la URSS coincidixen en evitar una confrontació directa en conflictes regionals, com el que va enfrontar a Egipte i Israel en 1956.
• S'establix la celebració del Any Geofísico Internacional, en el que colaboren científics d'abdós potències.

1962

23:53 El descobriment per part d'Estats Units de bases de missils nuclears soviètics en territori cubà va donar lloc a la Crisis dels missils de Cuba, que va finalisar en un acort despuix de tretze dies. Encara sent considerat este com el moment més perillós vixcut per l'humanitat, el rellonge va permanéixer immòvil a 7 minuts de la mijanit, ya que el clímax i la resolució de la crisis es varen produir ans que en el Bulletin pogueren reunir-se per a ajustar el hora.

1963

23:48

• Despuix d'una década de proves nuclears ininterrompudes, Estats Units i l'Unió Soviètica firmen el Tractat de Prohibició Parcial d'Ensajos Nuclears, que interromp tota prova a l'aire lliure pero no les proves subterrànees. També establix la colaboració entre abdós potències per a previndre l'aniquilació nuclear.

1968

23:53

• La Guerra de Vietnam s'intensifica.
• Conflicte Índia-Pakistan des de 1965.
• Conflicte d'Israel en els seus veïns àraps en 1967.
• China i França desenrollen armes nuclears per a posicionar-se com a potències globals.

1969

23:50

• Pràcticament tots els països mundials acorden firmar el Tractat de No Proliferació Nuclear.
• Únicament es resistixen a firmar-ho Israel, Índia i Pakistan.

1972

23:48

• Estats Units i l'Unió Soviètica ralentisen la seua carrera armamentística firmant el Tractat de Llimitació d'Armes Estratègiques (SALT) i el Tractat sobre Missils Antibalísticos (ABM). El tractat SALT llimita el número de llançadoras de missils balístics que cada país pot posseir i el tractat ABM ralentisa la carrera del desenroll d'armament defensiu.

1974

23:51

• Índia prova el seu primer artefacte nuclear.
• Estats Units i l'Unió Soviètica modernisen les seues forces nuclears.
• Gràcies al desenroll armamentístico, abdós potències poden recarregar els seus missils balístics intercontinentals en més caps nuclears que abans.

1980

23:53

• 35 anys despuix del començ de l'era nuclear, Estats Units i l'Unió Soviètica seguixen pensant que les armes nuclears són fonamentals per a la seua seguritat nacional.

1981

23:56

• L'invasió soviètica d'Afganistan endurix la postura d'Estats Units.
• Estats Units boicoteja els Jocs Olímpics de 1980 de Moscou.
• Jimmy Carter endurix la seua postura nuclear contra l'Unió Soviètica, pero no prospera, gràcies a Ronald Reagan, nou president d'Estats Units.

1984

23:57

• Les relacions diplomàtiques entre Estats Units i l'Unió Soviètica estan en el seu punt més baix des de fa décades.
• S'interromp el diàlec entre les dos superpotencia.
• L'Unió Soviètica boicoteja els Jocs Olímpics de 1984 de Los Àngeles.
• El món tem una acceleració en la carrera armamentística.

1988

23:54

• Estats Units i l'Unió Soviètica firmen el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears.
• Bon enteniment entre Ronald Reagan i Mijaíl Gorbachov.

1990

23:50

• Un darrere l'atre, tots els països d'Europa Oriental s'independisen del control soviètic.
• Mijaíl Gorbachov, president del Soviet Suprem, no intervé.
• A finals de 1989 cau el Mur de Berlín.

1991

23:43

• Despuix del fi de la Guerra Freda, Estats Units i Rússia es comprometen a desmantellar gran part de la seua atarassana nuclear.
• És la primera volta que el rellonge està més alluntat de la mijanit, per lo que es considera el temps més pacífic des de la creació del rellonge.

1995

23:47

• Intranquilitat en el sí d'Estats Units despuix del desmantellament de l'Unió Soviètica.
• Problemes en vàries de les antigues repúbliques de l'Unió Soviètica.
• Existència d'una atarassana de 40 000 caps nuclears.
• Molt material nuclear descontrolado en l'ex Unió Soviètica.

1998

23:51

• Índia i Pakistan porten a terme diverses proves en armes nuclears convertint-les en successives demostracions de poder i d'avís entre abdós països.
• Estats Units i Rússia tenen problemes per a seguir desmantellant les seues atarassanes nuclears.

2002

23:53

• Es conseguixen menuts progressos en el desarmament nuclear global.
• Estats Units rebuja una série de tractats de control d'armes i anuncia la seua intenció de retirar-se del Tractat sobre Missils Antibalísticos.
• Preocupació per la possibilitat d'un atac terroriste nuclear per la cantitat d'armes i material nuclear que no estan baix control i en parador desconegut per tot lo món.

2007

23:55

• Corea del Nort prova el seu armament nuclear.

• Estats Units renova el seu entusiasme per l'us militar d'armes nuclears.
• No s'ha conseguit garantisar la seguritat dels materials nuclears.
• Seguixen existint prop de 26 000 armes nuclears en els Estats Units i Rússia.
• Experts analistes dels perills que aguaiten a la civilisació han afegit el canvi climàtic a la perspectiva de l'aniquilació nuclear com les majors amenaces per a l'humanitat.

2010

23:54

• Cooperació mundial per a reduir l'atarassana nuclear i les promeses per a llimitar les emissions de gasos del canvi climàtic.

2012

23:55 Es calcula que hi ha més de 2500 armes nuclears en el planeta.

2014

23:56

• Es fan esforços per a reduir l'amenaça nuclear.
• Rússia i Estats Units mantenen grans atarassanes nuclears, mentres que països com Índia, Pakistan i China podrien aumentar les seues atarassanes d'armes atòmiques. Possible ampliació del «Club nuclear».

2015

23:57

• La modernisació de les armes nuclears, l'aument d'estes en nacions d'Orient i Orient Mig, ademés de les senyes del calfament global, representen una amenaça a l'existència de l'humanitat.

2017

23:57:30

• Per primera volta el rellonge es mou 30 segons, pel resorgiment del nacionalisme en la política mundial, l'ascensió de Donald Trump com a president dels Estats Units i les seues polítiques respecte a temes bèlics, d'armament, immigració i ambientals.

2018

23:58

• És la primera volta que el rellonge retorna a «horaris» del sigle passat. Des de 1953, un any marcat per les amenaces en el marc de la Guerra Freda, no s'aplegava a estar a dos minuts de la mijanit.
• Es deterioren les relacions entre Estats Units i Corea del Nort per les amenaces nuclears d'este últim país.

2020

23:58:20

• El Bolletí de Científics Atòmics advertix de que l'humanitat mai ha estat tan prop de l'autodestrucció.
• La situació de seguritat internacional ara és més perillosa que mai, inclús més que en l'apogeu de la Guerra Freda, asseguren els científics.
• «L'humanitat continua afrontant dos perills existencials simultàneus: la guerra nuclear i el canvi climàtic, que es veuen agravats per un multiplicador d'amenaces, una guerra d'informació cibernètica, que socava la capacitat de resposta de la societat».

2023

23:58:30

• El rellonge del Apocalipsis s'alvança 10 segons, lo que ho situa a solament 90 de la mijanit.

• La guerra en Ucrània i la seua possibilitat d'escalar a una guerra nuclear entre Rússia i l'OTAN, desorde social, econòmic i ambiental, aixina com el brot de coronavirus (2019-2023) varen dur als científics a situar el rellonge a eixa hora.
• També està la possibilitat de la guerra nuclear per dos amenaces: els programes nuclears de Corea del Nort i la possibilitat de guerra entre Estats Units i China per l'illa Taiwan.

2025

23:58:31

El rellonge del Apocalipsis s'alvança 1 segon sobre l'anterior eixercici, situant-ho a 89 de la mijanit, convertint-se en el moment més perillós per a l'humanitat, comparat en els temps de la Guerra Freda.

2026

23:58:35

El rellonge del Apocalipsis s'alvança 4 segons sobre l'anterior eixercici, situant-ho a 85 segons de la mijanit, sent el moment més perillós per a l'humanitat des de la Guerra Freda.