Rellonge solar de Schniep
El rellonge solar de el III Duc d'Alba és un instrument científic realisat per un famós artesà alemà del Renaixença, Ulrich Schniep, en Munich en 1548. Forma part de l'immensa colecció (més d'1.300.000 peces) del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, en número d'inventari 2015/31/1.[1] Les seues dimensions són 11 cm d'ample i 7 cm de profunditat.
El rellonge va ser creat per Ulrich Schniep, que va estar actiu entre 1545 i 1588, en latón, acer i vidre. L'obra teòrica d'este científic és coneguda pels seus compendios astronòmics i rellonges solars de bojaca datats entre 1553 i 1588, encara que esta peça és anterior, entorn a 1548, sent el seu primer rellonge solar firmat per ell.
Entre la seua clientela habitual varen estar reis i nobles europeus de el XVI, com Carlos V o Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel (1507-1582), III Duc d'Alba, com indica l'escut d'armes gravat en l'interior de la tapa.
Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel va dirigir durant dos anys els Terços imperials front a la Lliga protestant de Esmalcalda, duent-se en la seua tornada a Espanya este rellonge solar dissenyat per a ser utilisat en latitut espanyoles.
En 1551 l'emperador Carlos V li va concedir el privilegi de posseir el seu propi escut heràldic en el lema Asterinamos und Kundtpassmacher (Astrònom i Constructor de brúixolas), que li ennoblecía tenint en conte la seua condició d'artesà.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Museu Arqueològic Nacional de Madrit». Consultat el 2 de giner de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reloj solar de Schniep» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.