Anar al contingut

Remugada de la Marmolada de 2022

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Il distacco del seracco della calotta di Punta Rocca in Marmolada (2022).jpg
Glaciar en el massiç de Marmolada. Juliol de 2022.

El 3 de juliol de 2022, un serac es va derrocar en la montanya de Marmolada, en els Dolomitas, en la frontera regional entre Trentino i Veneto, Itàlia. Onze persones varen morir i huit varen resultar ferides. El colapse a gran escala del serac va provocar un dels accidents més greus en els Alps en les últimes décades.[1]

Abans del colapse, l'àrea hi havia vist una ona de calor primerenca, i el cim de la Marmolada va registrar temperatures anormalment altes d'al voltant de 10 °C (50 °F). El colapse va ocórrer prop de Punta Rocca a una altura de 3.309 metros (10.856 peus), una ruta utilisada pels escaladors per a aplegar al cim.[2]

Remugada

[editar | editar còdic]

En la vesprada del 3 de juliol, al voltant de les 13:45, una remugada massiva va ser provocada per un serac que va colapsar per les altes temperatures, que varen alcançar els 10 °C el dia anterior a la tragèdia. A una altitut de 2800 metros, l'extrem inferior d'un glaciar es va trencar. La solsida tenia un ample de 80 metros i una altura de 25 metros aproximadament. El volum separat es va estimar en 65.000 ± 10.000 metros cúbics. Les masses de gèl i roca varen caure varis centenars de metros per l'ala nort cap a la ruta de senderisme que passava per baix del cim i just abans de l'embassament de Fedaia, a aproximadament 1,5 quilómetros de distància. La ruta de senderisme estava molt freqüentada per l'hora de la vesprada d'un dumenge d'estiu.[3][4]

Els rescatistas de montanya varen descriure el succés com un incident extraordinari que no podia comparar-se en una remugada normal. Segons les suposicions inicials, les altíssimes temperatures dels dies anteriors varen ser un factor que va conduir a l'accident. En el cim de la montanya s'havien medit 10 °C el dia anterior a l'accident. Ademés, en l'hivern anterior havien caigut moltes menys precipitacions de lo habitual, per lo que el glaciar caria d'una capa aïllant de neu com a protecció contra el sol i les altes temperatures. Reinhold Messner va vore l'accident com una conseqüència del canvi climàtic. En una evaluació inicial, el glaciólogo Georg Kaser també va assumir que l'aigua de desgel havia penetrat en el glaciar i s'havia acumulat baix d'ell, servint finalment com a lubrificant per a les masses de gèl.[5]

Els rescatistas varen usar drons tèrmics per a buscar possibles sobreviviente poc despuix del colapse i els sobreviviente varen ser traslladats en helicòpter des de l'ala de la montanya.[6]

Conseqüències

[editar | editar còdic]

El governador regional de Veneto, Luca Zaia, va informar que l'unitat de rescat alpí va compartir un número d'emergència per a que les persones cridaren si els seus sers volguts no havien retornat de les excursions en la montanya.

Al sendemà de l'accident, el primer ministre italià, Mario Draghi, va visitar la localitat de Canazei, a on es trobava el centre d'operacions de les forces de rescat. El president Sergio Mattarella i atres alts polítics varen expressar les seues condolences, i el Papa Francisco va respondre en un cridat a "trobar nous camins conscients de la humanitat i la naturalea" front al canvi climàtic.


Referències

[editar | editar còdic]