Anar al contingut

Reserva de la biosfera Yabotí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reserva de la biosfera Yabotí

La reserva de la biosfera Yabotí és un àrea natural protegida que comprén part dels departaments Guaraní i Sant Pedro, en la província de Missions, en la mesopotamia d'Argentina.
Va ser creada sobre una superfície d'unes 221 155 ha, —o 235 959 ha segons algunes fonts[1]— aproximadament entorn a la posició {{ |dms-lat=26°37′S |dms-long=53°40′O |dec-lat=-26.617 |dec-long=-53.667 |param=26_37_S_53_40_W_type:landmark|default=dms|name=}}</noinclude>. Des del punt de vista fitogeográfico la regió correspon a la selva paranaense.[2]
Dins de la reserva existixen vàries àrees naturals protegides, entre elles el parc provincial Esmeralda que configura la seua àrea núcleu, el parc provincial Moconá, la reserva forestal Guaraní, el parc provincial Caá Yarí i la reserva natural cultural Paper Misionero.[3]

Els rius Pepirí Guazú i Uruguay formen el llímit este i sur de la reserva. La conca baixa de la riera Yabotí Guazú i atres cursos menors formen part de l'àrea protegida.[4]

L'àrea de la reserva integra zones en diferent grau de protecció, tant llegal com a efectiva. Els parcs i reserves naturals que la componen no són homogéneus sobre la seua implementació i ademés existix un gran número de propietats privades sobre les que la supervisió i el control migambiental són escassos o nuls. No obstant, a partir de la seua creació, es varen incrementar les possibilitats de desenroll d'accions de preservació per a tota la regió en el seu conjunt.[5]

En l'any 1995 va ser designada com reserva de biosfera en el programa MAB de la UNESCO.[6]

Objectius

[editar | editar còdic]

La reserva de la biosfera Yabotí va ser creada el 26 d'agost de 1993 per mig de la sanció de la llei provincial n.º 3041, incorporant 119 parceles les superfícies de les quals anaven des de 26 285 ha 60 a 6 ca (la més gran) a 1 ha (la més chica).[7]


L'objectiu general de la reserva és el desenroll d'accions que donen lloc a l'aprofitament sustentable dels recursos naturals, preservant les espècies i la diversitat genètica. Específicament, els objectius inclouen la protecció del yaguareté i atres espècies vulnerables o amenaçades.[8]

La gran superfície de la reserva, la varietat d'ambients i els diferents usos als que es varen destinar les distintes zones donen lloc a variades tipologies en la cobertura vegetal. Existixen sectors profundament degradats producte de l'explotació forestal intensiva i atres sectors que per la seua dificultat d'accés i el seu terreny relativament accidentat conserven el bosc natiu en tota la seua diversitat. Les espècies de porte mijà o gran identificades inclouen eixemplars de llorer negre (Nectandra saligna), guatambú blanc (Balfourodendron riedelianum), yerba mat (Ilex paraguariensis), guayubira (Patagonula americana), marmelero (Ruprechtia laxiflora), guabirá (Campomanesia xanthocarpa), María preta (Diatenopteryx sorbifolia), cancharana (Cabralea oblongifoliola), cerella (Eugenia involucrata) anchico blanc (Albizzia hassleri), loro blanc (Bastardiopsis densiflora), cacheta (Didymopanax morototoni).
Les espècies de menor tamany inclouen varietats de falaguera arborescente o chachí brau (Cyathea atrovirens), vaig parir paroba (Piper geniculatum), ortiga brava (Urera baccifera), canelón (Rapanea lorentziana), tacuarembó (Chusquea ramosissima), i enredadera de Sant Joan (Pyrostegia venusta), entre unes atres.[9]

La fauna de la reserva no ha segut rellevada en la seua totalitat i s'estima sobre la base de les observacions realisades en les distintes àrees naturals protegides que l'integren. En qualsevol cas, se supon que la reserva és hàbitat de la major part de les espècies registrades en la província.[10]

Entre les espècies més significatives per la seua rarea o vulnerabilitat es troben yaguaretés (Panthera onca), antas (Tapirus terrestris), ocelotes (Leopardus pardalis), pumes (Puma concolor), corzuelas colorades (Mazama americana) i corzuelas nanes o poques (Mazama nana) i dos espècies de chanchos (Tayassu pecari) i Pecari tajacu), entre uns atres.[4]

En distintes àrees són freqüents les troballes de les mones carayá (Alouatta caraya), aullador roig (Alouatta guariba) i vaig caure (Cebus apella) i els rabosots aguará (Cerdocyon thous), gris o aguará–chaí (Dusicyon gymnocercus) i molt rarament el pitoco (Speothos venaticus).[10]


La reserva és especialment significativa per la seua importància ornitológica. Casi 300 espècies d'aus han segut identificades i d'elles 19 espècies que sofrixen algun grau d'amenaça a nivell mundial. S'han produït albiraments de harpía (Harpia harpyja), macuco (Tinamus solitarius), yacutinga (Pipile jacutinga), coludito dels pins (Leptasthenura setaria), lechuza llistada (Strix hylophila), gallito overo (Psilorhamphus guttatus), mosqueta mija lluna (Pogonotriccus eximius), tacuarita blanca (Polioptila lactea), reinamora nana (Amaurospiza moesta), tesorito (Phibalura flavirostris), el ticotico cella blanca (Anabacerthia amaurotis), mosqueta orella negra (Phylloscartes paulista), àguila crestuda real (Spizaetus ornatus), guacamayo blava i groc (Llaura ararauna), guacamayo roig (Llaura chloropterus), àguila crestuda negra (Spizaetus tyrannus), àguila viuda (Spizastur melanoleucus) i atajacaminos coludo (Macropsalis forcipata).[4]

Els pardals cantores estan àmpliament representats. S'ha registrat la presència d'eixemplars de ballarí blau (Chiroxiphia caudata), anambé verdoso (Pachyramphus viridis), anambé comú (Pachyramphus polychopterus), burlisto pique canella (Myiarchus swainsoni) i burlisto pico negre (Myiarchus ferox), ticotico ocráceo (Anabacerthia lichtensteini) i ticotico comú (Syndactyla rufosuperciliata), entre molts uns atres.[11]

Recursos turístics

[editar | editar còdic]

L'àrea de la reserva inclou localitats que oferixen distints servicis destinats al turisme. No obstant, la Subsecretaria de Ecoturismo va dissenyar un circuit denominat Chafada Guaraní que té com a objectiu enfortir els llaços interculturals en les comunitats Mbya Guaraní que viuen en la zona.[12]
En el marc d'este proyecte, a partir de l'autumne de l'any 2016 distintes comunitats de la regió oferixen estage i servicis bàsics als visitants.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Yaboty -Fauna». www.patrimonionatural.com. Consultat el 23 de març de 2020.
  2. «Sistema d'Informació de Biodiversitat - Reserva de Biósfera Yaboty». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2016. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  3. «Ministeri d'Ecologia i RNR de la Província de Missions - Llistat d'Àrees Naturals Protegides». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2016. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  4. 4,0 4,1 4,2 «BirdLife Data Zone». datazone.birdlife.org. Consultat el 23 de març de 2020.
  5. «Sistema d'Àrees Naturals Protegides de la Província de Missions». Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2016. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  6. UNESCO-MAB Biosphere Reserve Information - Argentina YABOTÍ
  7. «LEY XVI – Nº 33 (Abans Llei 3041)». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2018. Consultat el 17 de febrer de 2018.
  8. «Sistema Federal de Areas Protegides - Reserva de Biósfera YABOTY». Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2016. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  9. «Consell Federal d'Inversions - Biósfera Yabotí». Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2016. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  10. 10,0 10,1 Patrimoni Natural - Reserva de la Biosfera Yabotí - Fauna
  11. Registres Ecològics de la Comunitat - Espècies de Reserva de Biosfera Yabotí
  12. Chafada Guaraní
  13. PRIMERA EDICION - 7 d'abril de 2016

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

UNESCO-MAB Biosphere Reserve Information


Referències

[editar | editar còdic]