Resistència de contacte
La resistència de contacte és l'aporte a la resistència total d'un material pel contacte imperfecte en els interfaços entre materials.
Són casos típics els terminals de contacte i conexions en ingenieria elèctrica, a on l'existència d'un contacte irregular pot fer que es medixca un valor distint al que caldria esperar d'acort als materials i llongitut de conductor amprat. La resistència de contacte depén aixina de les condicions de mida, a diferència de la resistència intrínseca que és una propietat inherent del material medit. Esta resistència és objecte d'estudi i optimisada, com en el cas dels dispositius commutadors i en les medicions en la fabricació de components electrònics.
La resistència de contacte depén de:
- l'estat del desgast dels terminals o puntes de mida;
- la cantitat d'òxit sobre les superfícies de contacte;
- la brutea de les superfícies;
- els materials de les superfícies de contacte. L'or, argent i paladi es caracterisen per la seua baixa resistència de contacte.
Medició
[editar | editar còdic]En colocar les puntes de prova d'un óhmetro sobre els terminals d'una resistència de 100 ohms, es pot medir una resistència total d'1 megaohmio, 1 kiloohmio o 101 ohms, depenent de l'exactitut o de lo ben que es realise la conexió. La resistència de contacte és per tant la diferència entre la resistència medida i el valor real de la resistència.
Atres formes de resistència de contacte
[editar | editar còdic]La conductivitat tèrmica en materials i sistemes composts (murs i envolventes) també presenta un aporte extra en forma de resistència de contacte, pel contacte irregular en un interfaç entre materials.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Resistencia de contacto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.