Respirocito

Respirocito és un terme falcat per l'investigador Robert Freitas que treballa en el Institut de Fabricació Molecular de Califòrnia i fa referència a un pseudoglóbulo roig artificial dissenyat per ell i que en un futur podria complementar o substituir la funció dels glòbuls rojos naturals (també cridats eritrocits).

Tindrà una micra de diàmetro, i realisarà la mateixa funció que la hemoglobina diferint a este respecto que este respirocito serà capaç de lliberar 236 voltes més oxigen per unitat de volum que un eritrocit. El disseny propost es compon de 18 mil millons d'àtoms disposts en un chicotet tanc de pressió, que s'ompli d'oxigen i diòxit de carbono, per lo que actua com un punt de transferència completa als pulmons, i la transferència inversa en el cos.

Presentació

Els respirocitos es poden calificar com nanotecnología molecular, un camp de la tecnologia encara en els seus inicis. En teoria millorarà les habilitats dels usuaris més allà dels llímits humans normals. El seu disseny està associat en el transhumanismo, moviment que busca estos alvanços per a millorar el cos humà de diverses maneres.

La nanotecnología molecular permetrà la creació de màquines d'un tamany que ronda el micrón, reparant el sistema de transport d'oxigen (i CO2) del cos. Serà una càpsula esfèrica hueca capaç de contindre en el seu interior oxigen (o qualsevol atre gas) a alta pressió. El material de construcció d'un respirocito serà carbono diamantino, material d'altíssima resistència.

El respirocito tindrà una série de rotors cobrint una gran part de la seua superfície, que permetran separar els gasos del plasma sanguíneu de forma selectiva, i aixina almagasenar gasos pràcticament d'una forma pura.

És necessari que els respirocitos siguen capaços d'analisar la concentració dels diferents gasos en el plasma, per a aixina tindre informació de quin gas té que ser almagasenat o lliberat, per lo que estos posseiran varis sensors repartits per la seua superfície. Un atre component serà un chicotet tanc que almagasena glucosa extreta del plasma sanguíneu. La glucosa és utilisada com a combustible per a suministrar energia a tot el sistema.

Característiques

Tindran tres tancs principals, un per a el O2, un atre per a el CO2, i un atre implicat en el sistema de flotació. La distribució de l'energia, es realisa per mig d'una computadora a bordo, de 10^5 nm3, en 10 kilobits/s.

Quan siga necessari, la comunicació des de l'exterior en els respirocitos es podrà realisar per mig de polsos de pressió. Un ser humà mig posseïx 3x10^13 glòbuls rojos, cada u contenint 2.7x10^8 molècules d'hemoglobina, cada una d'elles unint-se a 4 molècules de O2, donant una capacitat d'almagasenage de O2 de 3.24x10^22 molècules, pero solament un 25% d'este oxigen, 0.13 atm està disponible per als teixits.

Pel contrari un sol respirocito és capaç d'almagasenar a 1000 atm 1.51x10^9 molècules, de les quals el 100 % està disponible.

La dosis es podria injectar en uns segons, en cas d'un accident. La dosis màxima segura provablement seria un litro, la qual cosa permetria a una persona, córrer a tota potència, i no necessitar respirar per primera volta fins a passats 12 minuts, o en estat de repòs estar sense respirar casi 4 hores. La vida mija dels respirocitos seria de 20 anys. Segurament usats per deportistes permetrien batre récorts actuals fàcilment.