Ret de mescla

Archiu:Red de mezcla.png

Una ret de mescla simple. Els mensages són sifrats baix una seqüència de claus públiques. Cada nodo de mescla remou el sifrat usant la seua clau privada. El nodo canvia l'orde dels mensages i transmet el resultat al següent nodo.

Les rets de mescla^[1] són protocols d'enrutamiento que creen comunicacions difícils de rastrejar usant una cadena de servidors proxy coneguts com a mescles, els quins reben mensages de múltiples emissors, els reordenan i els tornen en orde aleatori al pròxim destí (possiblement un atre nodo de mescla). Açò trenca l'enllaç entre la font de la petició i el destí, fent més difícil la tasca d'algú que pretén escoltar les comunicacions d'extrem a extrem. Ademés, les mescles solament coneixen el nodo immediatament precedent del com varen rebre cada mensage i el destí immediat següent al quin enviar els mensages fòra d'orde, lo que fa que la ret siga resistent a nodos de mescla maliciosos.^[2]^[3]Cada mensage viaja sifrat a cada proxy utilisant criptografia asimètrica; el sifrat resultant es forma de capes com una nina russa (en la diferència de que cada "nina" és de la mateixa mida) en el mensage com el innermost capa. Cada proxy dessifra el mensage sifrat de la seua pròpia capa per a revelar on enviar el mensage després. Si tots menys un dels servidors proxy són compromesos per l'adversari, encara es pot conseguir certa impossibilitat de rastreao contra adversaris més dèbils.

El concepte de rets de mescla va ser descrit per primera volta per David Chaum en 1981.^[4] Les aplicacions basades en este concepte inclouen remailers anònims (com Mixmaster) i el encaminada ceba (en proyectes com Tor o Nym).

Història

David Chaum va publicar el concepte de Rets de Mescla en 1981 en el seu ensaig: "Untraceable electronic mail, return addresses, and digital pseudonyms". L'ensaig era per al seu treball de tesis de mestrage, poc en acabant de que siga introduït al camp de la criptografia a través dels treballs sobre criptografia asimètrica de Martin Hellman, Whitfield Diffie i Ralph Merkle. Si be la criptografia asimètrica garantisava la seguritat de l'informació, Chaum creïa que existien vulnerabilitats a la privacitat personal en l'els metadatos trobats en les comunicacions. Algunes vulnerabilitats que permetien comprometre la privacitat personal incloïen l'hora dels mensages enviats i rebuts, el tamany dels mateixos i la direcció de l'emissor original. Cita l'ensaig de Martin Hellman i Whitfield "Direccionar Noves en Criptografia" (1976) en el seu treball.

Referències

↑ També conegudes com "mix networks" o "digital mixes"
↑ Claudio A. Ardagna (2009). «Privacy Preservation over Untrusted Mobile Networks», Privacy In Location-Based Applications: Research Issues and Emerging Trends, Springer, p. 88. ISBN 9783642035111.
↑ Danezis, George. «Mix-Networks with Restricted Routes», Dingledine, Roger (ed.). Privacy Enhancing Technologies: Third International Workshop, PET 2003, Dresden, Germany, March 26-28, 2003, Revised Papers, Springer. ISBN 9783540206101.
↑ David Chaum, Untraceable electronic mail, return addresses, and digital pseudonyms, Comm. ACM, 24, 2 (Feb. 1981); 84-90

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Red de mezcla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] També conegudes com "mix networks" o "digital mixes"

[2] Claudio A. Ardagna (2009). «Privacy Preservation over Untrusted Mobile Networks», Privacy In Location-Based Applications: Research Issues and Emerging Trends, Springer, p. 88. ISBN 9783642035111.

[3] Danezis, George. «Mix-Networks with Restricted Routes», Dingledine, Roger (ed.). Privacy Enhancing Technologies: Third International Workshop, PET 2003, Dresden, Germany, March 26-28, 2003, Revised Papers, Springer. ISBN 9783540206101.

[chaum-4] David Chaum, Untraceable electronic mail, return addresses, and digital pseudonyms, Comm. ACM, 24, 2 (Feb. 1981); 84-90

[1]

[2]

[3]

[4]