Anar al contingut

Reticulación (química)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El curat o reticulación química (en anglés: Curing) és un terme de la química dels polímero i de l'ingenieria de processos que es referix a l'enduriment del material polímero per enllaç creuat ( cross-linking ) de cadenes d'polímero fet per aditius químics, radiació ultravioleta, rajos catódicos (electron beam) o la calor. De fet les cadenes d'un solament polímero reaccionen entre sí formant una sola retícula tridimensional.[1] En el caucho la reticulación també es diu vulcanización.

Reticulación de resines

[editar | editar còdic]

A pesar de la gran varietat de formulació de resines termoestables ( epoxi, viniléster, polièster, etc.), el seu comportament reticulado és cualitativamente idèntic. La viscosidad de la resina cau inicialment en l'aplicació de calor, pansa per una regió de màxim fluix i comença a incrementar-se en les reaccions químiques. Este procés continua fins a aplegar a l'estadi conegut com gelación (gelation). Per a conseguir la vitrificació en la resina, normalment és necessari un aument de temperatura despuix de la gelación.

Descripció del procés

[editar | editar còdic]
Archiu:VernetzteEpoxidharze.svg
Figura 1: Estructura d'una coa epoxi reticulada. La triamina, agent de reticulación, es mostra en roig, la resina en negre. El material està molt reticulado i conté molts grups OH, que li conferixen les propietats adhesives.

Durant el procés, les cadenes d'polímero s'unixen per a formar estructures de pes molecular a mida que creixen per a crear una celosía que s'estén per tota el tamany de la mostra . En esta condició, el sistema ha aplegat al punt de gelación, és dir, el punt de que el sistema ha perdut la solubilidad i la seua viscosidad tendix a l'infinit. Les cadenes restants encara lliures continuaran units a les celosies, espesándose fins al final de la reacció química .[1]

El procés pot requerir algun tipo d'activació, que pot ser per mig de l'administració de calor, radiació, fluix d'electrons o catalisadors químics.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Journal of Rheology.31(8)doi:10.1122/1.549955.
  2. Journal of Rheology.31(8)doi:10.1122/1.549955.