Ric Gola
El riu Gola és un afluent del riu Guadalaviar pel seu marge esquerra en la comarca de la Serra de Albarracín. Desagua la vertent surest de la Serra del Tremedal travessant els térmens municipals de Noguera de Albarracín i Tramacastilla, a on desemboca en el riu Guadalaviar. La seua vall fa frontera al sur en la paramera de Villar del Cobo.[1]
Hidronimia i història
[editar | editar còdic]El hidrónimo Gola és recurrent en la Serra de Albarracín per a indicar formes del terreny en aspecte de foces (La Gola en Bronchales). Dos rius de pedra en Oriola tenen la paraula gola en el seu nom (barranc de la Gola i barranc de Gola-Avellaners). No obstant ya des de la Baixa Edat Mija la "gola" més emblemàtica d'esta zona és la que hi ha en Noguera de Albarracín,[2] que ya se cita en texts medievals. En el "Llibre de Passos" de 1326 es fa menció d'unes vies pecuàries entre El Port-La Gola i El Pas-Penya Serrà-Font de les Talayas-Cabezuelo de la Gola, que temps despuix faran part de la ret de cañadas reals, en concret de la Cañada de la Serra Alta i la Cañada de les Teixides.
En un text de l'Archiu municipal de Gea de Albarracín de 1486 referit a un habitant de Bronchales i escrit en aragonés local hi ha una referència a l'aigua de la Gola que explotava un molinero
- Item, més dexo a Pedro el molí en la seua casa et aigües, és a saber, hell aigua de la canyada el Saz i la de la Gola, les quales em va vendre el concejo quando li vaig comprar el molí.[3]
En un inventari de 1506 escrit en castellà es fa menció a una hereteu i casa de la Gola i que correspon a l'actual Mas de la Gola de Noguera de Albarracín:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ José Luis Penya Monné, Luis Alberto Longares Aladrén, Marta Espinalt Lluïxes: Paisages naturals de la província de Terol. Guia del mig natural. Institut d'Estudis Turolenses, 2000. ISBN: 84-86982-97-9. pp 44-45.
- ↑ Jose Manuel Berges Sánchez Activitat i estructures pecuàries en la Comunitat de Albarracín (1284-1516). Centre d'Estudis de la Comunitat de Albarracín. Colecció Estudis, 5. Primera edició, 2009. p 249.
- ↑ Juan Manuel Berges Sánchez, Raúl Ibáñez Hervás: El cult a la verge del Tremedal. CECAL. 2012, p 244.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Garganta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.