Ric Jolivert

El riu Jolivert (en época medieval conegut com Miedes) és un riu d'escàs cabal de la península ibèrica pertanyent a la conca hidrogràfica de l'Ebre, afluent del riu Xaló per la marge dreta.

Naix en el replanell de Camp Romans en el terme municipal de Langa del Castell i despuix de recórrer 29 km desemboca en el riu Xaló aigües avall de Calatayut. Les seues aigües recorren els municipis de Mara, Miedes, Belmonte de Gracián, Villalba de Jolivert i Torres

Història i toponímia

El hidrónimo Miedes deriva del topònim homònim de l'antic llogaret de la Comunitat de Calatayut. En la Baixa Edat Mija el hidrónimo va donar nom a una sesma d'esta comunitat de llogarets, la Sesma del riu Miedes, que agrupava els pobles de la vall d'este riu dins de la Comunitat de Calatayut.

Des de fa uns sigles el nom original de riu de Miedes o riu Miedes s'ha anat substituint pel de riu Jolivert o ric Jolivert ya en un periodo històric en el que el parla de la comarca es castellanizó. El canvi provablement es relacione en el nom d'un propietari com Pero Chil, Pere Chil.

Joãel Batista Labanha encara usava la denominació ric Miedes en 1610-1611, i Jordán de Asso ho denominava riera de Humiedes en la seua Història de l'Economia Política d'Aragó (1798):

que reguen de Xiloca; de 3662 del Xalón , i 1438 de la riera de Humiedes; en tot 7493 anegadas, que en aquell país tenen 2200 vares superficials

Apareix descrit en el decimoprimer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

MIEDES: vulgarment jolivert: r. de la prov. de Saragossa que naix d'uns manantiales prou copiosos que hi ha en el térm. del poble del seu nom, part. jud. de Daroca. Cree's per alguns que el seu verdader naiximent ho té en la font de Langa, les aigües de la qual es filtren baix d'ell i apareixen novament en Miedes. Corre de NE. á SO. deixant á la der. á este últim poble, asi com á Ruesca i Orera: queda á la izq. Mara, per que la seua jurisd. ix del part. per a introduir-se en el de Calatayut. Banya en est els pobles de Belmonte, Villalba i Torres, que estan á la izq., i Lediles á la der., i despuix de fecundar la vega de Asna morta en el térm. de Calatayut, desagua en el r. Jalon pel seu márg. der. a el SO. de Huermeda.

(Madoz, 1848, p. 403)