Ricardo Senabre

Ricardo Senabre Sempere (Alcoy, 1937-Alacant, 5 de febrer de 2015) va ser catedràtic d'universitat i crític lliterari espanyol. Expert en l'obra d'Ortega i Gasset i Miguel de Unamuno, va compaginar els estudis de la lliteratura clàssica i contemporànea.

Biografia

Naixcut en Alcoy (Alacant) en 1937, es va llicenciar en Filologia Romànica per la Universitat de Salamanca en premi extraordinari (1960). Tres anys més vesprada va obtindre el doctorat en la mateixa universitat, també en premi extraordinari, en una tesis sobre el llenguage i estil d'Ortega i Gasset.

Trayectòria

Des de 1967 va ser professor d'Història de la Llengua Espanyola en l'Universitat salmantina. En 1970 obté la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola de la Universitat de Granada. En 1971 pansa al Colege Universitari de Càceres, embrió de la futura Universitat d'Extremadura, de la que va anar catedràtic de Gramàtica General i Crítica Lliterària i a on viuria quinze anys. De la seua Facultat de Filosofia i Lletres seria decà en dos mandats successius. En 1986 va tancar un cicle i va passar a la càtedra de Teoria de la Lliteratura i Lliteratura Comparada de la Universitat de Salamanca, la seua ànima máter, de la que va anar professor emèrit. En 1997 va ser nomenat fill adoptiu de Càceres.

Crítica lliterària

Conferenciant i autor de més de 150 treballs universitaris, va eixercir la crítica lliterària en varis mijos, en especial en la revista El Cultural del diari El Món. En una proverbial meticulosidad, va disseccionar centenars de noveles i texts apareguts en les tres últimes décades de la seua vida i la mort li va sorprendre editant rigorosament les Obres completes de Miguel de Unamuno.

Llibres

• Llengua i estil d'Ortega i Gasset (1964), tesis doctoral.
• La poesia de Rafael Alberti (1977).
• Tres estudis sobre Fra Luis de #León (1978).
• Gracián i "El Criticón" (1979).
• Introducció a la poesia d'Eugenio Fruts (1982).
• Lliteratura i públic (1987).
• Escritors d'Extremadura (1988).
• Antonio Machado i Juan Ramón Jiménez: poetes del sigle XX (1991).
• Capítuls d'història de la llengua lliterària (1998).
• Estudis sobre Fra Luis de #León (1998).
• El retrat lliterari: antologia (1998).
• Claus de la poesia contemporànea: de Bécquer a Brines (1999).
• Llaberints de paper: Jorge Luis Borges i Italo Calvino en li era digital, en colaboració en I. Sants Unamuno (2002).
• Metàfora i novela (2005).
• Aproximació a l'obra llingüística de Menéndez Pidal, en colaboració en Francisco Abad Nebot (2008).
• El llector desprevenido (2015).

Premis i distincions

• Doctor honoris causa per l'Universitat de les Palmes de Gran Canària.
• Medalla d'Honor de l'Universitat Menéndez Pelayo.

• Encomana de la Orde d'Alfonso X l'Sabio.
• Medalla d'Extremadura.
• Medalla d'Or de l'Universitat d'Extremadura.
• Fill Adoptiu de Càceres.
• Membre permanent del jurat del Premie Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats.