Ripieno

Ripieno (del italià: farcidura) és una indicació que s'utilisava principalment en les composicions musicals dels sigles XVII i XVIII per a distinguir al grup gran d'instruments (també cridat tutti) del grup de solistes.

El seu us es relaciona sobretot en el concerto grosso, en a on es diferenciava entre el concertino (els solistes) i el ripieno (el grup que ho reforçava i donava la base rítmica, duya generalment el baix continu). Este terme, no obstant, també apareix en atres composicions per a indicar una veu que deu ser interpretada per més d'una persona, ya siga vocal o instrumentalmente, o per a referir-se a veus que reforcen als solistes en els passages més sonors. La participació del ripieno es marca en la partitura en les paraules ripieno, en ripieno o in ripieno (més alvance també en tutti) i la seua absència en senza ripieno (o solament).

El terme ripieno també s'utilisa per a indicar el registre del cor principal de l'orgue o el orgue ple. Per la seua banda, mezzo ripieno implica l'us de només una part del cor principal, generalment inclou un registre de flauta de 8'. Curiosament, el jazz ampra molt comunament l'estructura del concerto grosso en concertino i el ripieno.