Anar al contingut

Riu Alcollarín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Alcollarín és un curs d'aigua del centre de la península ibèrica pertanyent a la conca hidrogràfica del Guadiana, que discorre per Extremadura (Espanya).

El Alcollarín naix en les estribaciones més occidentals de la serra de Guadalupe, en la província de Càceres. El riu discorre en sentit nort-sur a lo llarc d'uns 50 km fins a la seua desembocadura en el riu Ruecas[1] prop de la localitat de Rena. Les seues aigües estan embassades en l'embassament de Alcollarín.

Apareix descrit en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ALCOLLARIN: riach. en la prov. de Badajoz; té el seu orige en els alvertents de les serres de la Alguijuela i Conquista, part. jud. de Logrosan, prov. de Càceres; seguint el seu curs se li agrega la riera del Gorrion á el seu márg. izq. , en el lloc en que es dividixen les jurisd. dels llocs de Alcollarin i Camp del mateix part.; despuix per la márg. der. el cridat Cavaller, en el camí del Camp á Obertura; casi en el mateix lloc i á la mateixa márg. el Veguillas, després al lloc de les Juntes, camí del Escurial, i per la izq. el Lobosilla, i en les hortes del Villar de Rena, part. de Villanueva de la Serena, prov. de Badajoz, el titulat del Ruc per la der.; entra en el part. de D .Benito, pel térm. de Rena, i á molt poc, s'agrega al r. Ruecas, en el lloc cridat Vau de les lavanderas: queden á el seu izq. els pobles de Alcollarin i el Camp, i á el seu der. els de el Villar i Rena: les seues corrents formen barrancs i tolls de prou profunditat: fertilizan les seues aigües algunes hortes en Alcollarin, Villar i Rena; donen moviment á tres molins harineros; cria peixca de claus i atres peixos menuts; no té ponts; es vadea per moltes parts; en l'hivern despuix de grans pluges es fa intransítable, i en estiu aplega casi á desaparéixer.
(Madoz, 1845, p. 457)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Madoz, 1845, p. 457.