Anar al contingut

Riu Argos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Río Argos a su paso por el termino municipal de Cehegín.JPG
Riu Argos
Per a atres usos d'este terme vore Argos.

El riu Argos[lower-alpha 1] és un afluent del riu Segura pel seu marge dreta. Dispon d'un embassament del mateix nom que forma part d'un espai protegit ZEPA. El seu recorregut transcorre totalment dins dels llímits de la Regió de Múrcia.

Característiques

[editar | editar còdic]

El riu Argos o Argós naix en el terme municipal de Caravaca de la Creu, la capital de la qual es troba enclavada en la seua vall, continua pel terme de Cehegín, pansa per Valentí i desemboca en el riu Segura en el terme de Calasparra. Prop de Valentí es troba l'embassament de l'Argos.

En la seua formació rep aigües de les rambles dels Calderones, de les Buitreras, de Parriel, de la Higuera i poc despuix de la de Béjar, és dir, arreplega les aigües de la vertent sur de les serres del Gavilà i de Villafuerte. A continuació passa per Archivel, a on es troben diversos molins antics sobre el seu caixer, i per les proximitats de la ciutat de Caravaca.

Voreja el caixco urbà de Cehegín i seguix transcorrent per una rica vega, a on predominen els cultius d'hortalices, verdures i frutales, i aigües avall, lindando ya en el terme municipal de Calasparra, es remansa en l'embassament de l'Argos, continuant cap a la partix sur del núcleu urbà d'esta localitat, desembocant en el riu Segura abans del Canó de Almadenes.

Durant tot el recorregut la seua aigua és utilisada per a rec, lo que aporta feracidad al seu vega, canalisant-se per canals i séquias. A banda del mencionat embassament de l'Argos, també es troben atres embassaments de menor capacitat, entre ells, la Hoya del Nano o la Hoya Redona, en la finalitat d'almagasenar aigua per a regadiu.

Archiu:Vega del Argos.jpg
La vega del riu Argos, en tot tipo de cultius i la ciutat de Cehegín al fondo

L'embassament de l'Argos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → embassament de l'Argos.


Situat entre la Serra de la Porta i el cabezo de Juan González dispon d'una capacitat d'embassament de 8 hm³, ocupant una superfície de 136 hectàrees. Es va començar a utilisar en 1974 despuix d'un llarc procés de construcció en el marc de la regulació d'avingudes del riu Segura i els seus afluents i com a garantia per als cultius de la zona. Els camps directament beneficiats corresponen a Cehegín i Calasparra. Els terrenys utilisats per a l'embassament corresponen als municipis de Calasparra i Cehegín, encara que l'assut es troba en la pedania ceheginera de Campillo dels Jiménez.[1]

Es troba dins de la zona ZEPA denominada Serra del Molino, Embassament del Quípar i Plans del Cagitán.[2] La flora que pot trobar-se consistix en pins carrascos, tarayales, chops i sauces, aixina mateix existix esparto, madreselvas, zarzamoras i espino blanc. Respecte a les aus poden ser de tipo aquàtic i subaquàtic, com garcilla bueyera, martinete, garceta comú i garza real. Entre els peixos destaquen els barps i les carpes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Situació. Conca hidrogràfica del Segura.». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2010. Consultat el 1 d'agost de 2009.
  2. Establit per Resolució de 8 de maig de 2001, en el còdic ES0000265.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>