Riu Guadahortuna

El riu Guadahortuna (híbrit árabo llatí Wadi Furtuna) és un riu del sur de la península ibèrica pertanyent a la conca hidrogràfica del Guadalquivir, que trasncurre per centre nort de la província de Granada, servint de llímit durant un curt tram en la província de Jaén (Espanya).

Curse

El Guadahortuna naix en la font de l'Espino, en la serra d'Alta Coloma, en el terme municipal de Montejícar, junt a llímit entre les províncies de Granada i Jaén. En el seu recorregut, d'uns 54 km, travessa les poblacions de Montejícar, Guadahortuna, El Hacho, Alamedilla, El Peñón, Alicún d'Ortega i Dehesas de Guadix fins a la seua desembocadura en la marge esquerra del riu Guadiana Menor.

Sobre el seu vega creua la llínea férrea Almeria-Linares sobre el pont del Hacho.

Història

Durant casi tot el seu curs, el Guadahortuna recorre una altiplà d'uns 1000 m s. n. m., a on a lo llarc del temps ha excavat un passadiç que conecta la Hoya de Basa en el vall del Guadalquivir a través del riu Guadalbullón, que naix pròxim al Guadahortuna, per lo que durant sigles estos rius han constituït una via de comunicació natural de primer orde entre dites regions.

Aixina, fenicios, cartagineses i romans ya utilisaven esta ruta —i la del riu Fardes—, coneguda com la via de l'Argent Bètica, per a transportar argent de Cástulo fins a Acci i el Mediterràneu. Més alvance, en el marc de les guerres entre el Regne nazarí de Granada i la Corona de Castella dels sigles XIII a el XV, esta via es va convertir en un coladero de razzias entre abdós bandos.