Anar al contingut

Riu Jamuz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Jamuz és un curs d'aigua de l'interior de la península ibèrica, afluent del Órbigo. Discorre per la província espanyola de León.

Descripció

[editar | editar còdic]

Discorre per la província de León.[1] El curs del riu, que naix en la serra de Torneros, seguix una direcció surest.[1] Deixa a abdós costats del seu caixer localitats com Torneros de Jamuz, Quintanilla de Flórez, Quintana i Congosto, Ferrers de Jamuz, Jiménez de Jamuz, Santa Elena de Jamuz, Villanueva de Jamuz, Quintana del Marc, Genestacio de la Vega i La Nora del Riu, fins a terminar desembocant en el riu Órbigo.[1] Apareix descrit en el nové volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

JAMUZ: r. en la prov. de Leon, part. jud. de la Bañeza: naix en la serra de Torneros de la Valduerna en un vallecito que els naturals criden Matarrubia; seguix el seu curs en direccion de O. á SE. per espai de 4 leg., banyant els pobles de Torneros, Quintanilla de Flores, Quintana i Congosto, Ferrers, Jimenez, Sta. Elena i Villanueva, els camps del qual fertiliza, fins a confondre's en la séquia anomenada cáuce dels Quatre Concejos, per el SE. de l'últim d'ells; seguix reunit en dita séquia per espai de 2 leg., passant pels térm. dels pobles de Quintana del Marc, Navianos, Genistacio i la Nora, per l'últim poble de la qual desagua en el Orbigo. En estiu du poques aigües este rio, tant que no poden donar moviment á els diferents molins que hi ha sobre ell; en hivern, encara que vadeable en tots els llocs, motiu pel qual no té ponts ni barques, du la suficient per a impulsar 2 rodes d'aquells, o segons veu del pais, du dos canals d'aigua; el pas á els pobles per a persones i ganados menors, es facilita per uns pontones d'albarzer en herbes i terra, sostinguts per estacas de fusta, que anualment es duen les avingudes: cria truchas, tencas i esquisita anguiles.
(Madoz, 1847, p. 580)

Pertanyent a la conca hidrogràfica del Duero, les seues aigües acaben abocades en l'oceà Atlàntic.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Madoz, 1847, p. 580.