Riu Vert (Màlaga)

El riu Vert és un riu d'Espanya de la conca mediterrànea andalusa, que discorre en la seua totalitat pel territori de l'oest de la província de Màlaga.
És el riu més caudaloso de la Costa del Sol Occidental. Naix en la Serra de les Neus, concretament entre els térmens municipals d'Istán, Tolox i Parauta, i té un recorregut d'uns 35 km fins a la seua desembocadura en el Mediterràneu, prop de Port Banús.
Arreplega els aportes d'una conca d'uns 150,55 km², sent les seues aigües embassades en el embassament de la Concepció, entre els térmens d'Istán i Marbella.
El curs del riu Vert va servir com a font d'energia per a les rodes hidràuliques dels alts forns de Marbella, primera empresa siderúrgica espanyola, inaugurada en 1828 junt al seu curs.
El valor ecològic del riu Vert ha propiciat la designació de gran part del seu caixer com Zona d'Especial Conservació.
Curse
[editar | editar còdic]El riu Vert naix en la cara sur del cerro de la Alcazaba, dins del parc natural de la Serra de les Neus. Despuix de rebre les aigües de numerosos afluents de capçalera i del manantial de la Font del Riu Vert, el curs fluvial dibuixa un sinuós arc al voltant de serra Real que establix el llímit meridional del parc natural en Serra Bermeja. Despuix de passar junt a Istán, el riu es remansa en el embassament de la Concepció, a partir del com s'adinsa en la zona d'urbanisacions costeres de Marbella per a desembocar junt Port Banús despuix d'uns 35 km de recorregut.[1]
Un dels seus afluent més significatius és el riu del Clot del Pot, les fonts del qual es troben en Cerro Duc i que aporta les aigües de la vertent oest de serra Real.
En el perfil del caixer del riu Vert es diferencien tres trams. El superior, situat per damunt de la cota 700 m, té una pendent del 22%. El tram mig, quese estén fins a l'embassament de la Concepció, té una llongitut de 19,3 km i una pendent de l3,1%. El tram inferior, en 11,7 km, té una pendent del 0,8% i està situat per baix de lacota 100 m.[2]
Història
[editar | editar còdic]El jaciment de la vila romana de Riu Vert, ubicat en la desembocadura del riu, sugerix l'existència d'una rica vila situada en la costa, que la seua pars rustica estaria dedicada a l'explotació de la mar i la preparació de garum, una lucrativa activitat a la que es varen dedicar bona part dels assentaments costers bètics, especialment en época romana, i de la que existix mostra en algun dels elements decoratius del mosaic culinari que decora la part residencial de la casa.
L'implantació d'indústria siderúrgica en la ribera del riu Vert es remonta a la primera mitat del sigle XIX en la fundació de dos ferrerías per a fundició del ferro anomenades La Concepció i L'Àngel, inaugurades en any 1831 i 1841 respectivament, abdós distants entre sí menys d'un quilómetro. L'ubicació va ser triada per l'abundància de magnetita i grafit en la veïna mina d'Ojén i l'abundància de recursos forestals dels monts de Marbella.[3]
En la desaparició de la siderúrgia en les últimes décades de el XIX va resorgir l'agricultura en la creació de la Colónia Agrícola de l'Àngel en 1880 dedicada majorment al cultiu de la canya de sucre. L'alta demanda d'aigua per al cultiu de la canya va requerir la construcció d'embassaments i presas a chicoteta escala en el riu, sent estes les primeres actuacions hidràuliques que varen regular la ret hidrogràfica.[3]
Ya en la segona mitat del sigle XX el fenomen turístic en Marbella i el derivat creiximent demogràfic varen propiciar la construcció de l'embassament de la Concepció en 1971[3] i un any despuix, en 1972, l'Estació de Tractament d'Aigua Potable de Riu Vert, en una capacitat de tractament de 2,3 metros cúbics per segon per a abastir en aigua procedent de l'embassament als municipis de tota la Costa del Sol Occidental. Més alvance, en 1997, també en la ribera de riu Vert es va construir la desaladora de Marbella, assegurant aixina l'abastiment una regió de mig milló d'habitants habituals pero que pot aplegar a 1 200 000 habitants en la temporada alta.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Junta d'Andalusia. «Anexe VII. Pla de Gestió de les ZEC Riu de Castor (ES6170017), Riu Vert (ES6170019), Riu Guadaiza(ES6170020), Riu Guadalmina (ES6170021), Riu Guadalmansa (ES6170024), Riu del Padró (ES6170026) yArroyo de la Cala (ES6170027) - Memòria». Consultat el 17 d'abril de 2020.
- ↑ Junta d'Andalusia. «Pla Hidrològic Sur - Memòria». Consultat el 17 d'abril de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 J.L. del Riu i G. Malvárez. «Impacte de la regulació de riu Vert en l'erosió del sistema sedimentario llitoral de la ensenar de Marbella, Costa del Sol». Consultat el 17 d'abril de 2020.
- ↑ Acosol. «Infraestructures». Consultat el 17 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Verde (Málaga)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.