Roberto García Payá
Roberto García Payá (Alcoy, 7 de juny de 1932-Alcoy, 3 de novembre de 2005) va ser un ingenier industrial espanyol, especialisat en l'àmbit textil i dels recursos hídrics. Va eixercir com ingenier municipal en Alcoy, director de la Escola Politècnica Superior d'Alcoy (EPSA) i vicerrector de la Universitat Politècnica de Valéncia (UPV). Va ser pioner en la recuperació del patrimoni industrial valencià i autor de varis llibres i estudis de referència sobre història industrial i de l'aigua en Alcoy.[1]
Biografia
[editar | editar còdic]Va cursar estudis de Pèrit industrial textil i químic en l'Escola de Pèrits Industrials d'Alcoy, titulant-se en 1955. Posteriorment es va formar com a Ingenier d'Indústries Textils en l'Escola de Terrassa (1958), i en 1965 va obtindre el títul d'Ingenier Industrial per la Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Barcelona. En abdós titulacions va rebre el Premi Nacional al millor expedient acadèmic. En 1969 va alcançar el grau de Doctor Ingenier Industrial i Textil en Madrit.
Des de 1958 va iniciar la seua carrera docent en la Escola Universitària d'Ingenieria Tècnica Industrial d'Alcoy (EUITI), i en 1961 va obtindre plaça de professor numerari en formació professional. En 1962 va ser nomenat encarregat de càtedra en la EUITI d'Alcoy, càrrec que va compaginar en la Direcció Tècnica de #Manufactura Carbonell S.A,[2] una de les principals empreses textils de la ciutat.
En 1969[3] va obtindre la càtedra, que va eixercitar fins a la seua jubilació en 2002. Va ser posteriorment nomenat Professor Emèrit de la EPSA en 2003.[4]
Càrrecs acadèmics i de gestió
[editar | editar còdic]- Director d'Indústria en el primer Govern Preautonómico de la Comunitat Valenciana (1978–1981).
- Director del Departament Textil i Paperer de la Universitat Politècnica de Valéncia (1986).
- Director de la EUITI d'Alcoy (1986–1994).
- Vicerrector de l'UPV (1986–1989).
Durant els seus mandats en la UPV va conseguir la transformació de la EUITI en l'actual Escola Politècnica Superior d'Alcoy, ampliant l'oferta docent a titulacions superiors de segon cicle com a Administració i Direcció d'empreses entre unes atres i programes de doctorat.
Ingenier municipal i proyectes tècnics
[editar | editar còdic]Va ser ingenier municipal de l'Ajuntament d'Alcoy des de 1958, a on va impulsar obres clau d'abastiment d'aigua i urbanisme.[5] Entre atres tasques com a ingenier municipal, en 1968 va redactar el proyecte d'urbanisació del Polígon Industrial Santiago Payá.[6] Este és un dels 5 polígons industrials d'Alcoy, que alberga numeroses empreses industrials.
Patrimoni industrial
[editar | editar còdic]Ha segut considerat pioner en la recuperació del patrimoni industrial valencià, especialment en la catalogació de maquinària textil històrica. El seu artícul en la revista Canelobre[7] (1989) es considera punt de partida de posteriors treballs de conservació en Alcoy.[8][9] Roberto García Payá va documentar tots els aparats i maquinària dels fondos de la EUITI d'Alcoy. Este treball va permetre identificar moltes de les màquines posteriorment, ya que varen tindre que ser desmontades per al seu trasllat a l'almagasén de l'Ajuntament.
Ingenier textil en #Manufactura Carbonell
[editar | editar còdic]Durant la seua etapa com a ingenier textil, va treballar en l'empresa #Manufactura Carbonell d'Alcoy, com a director tècnic de l'empresa, una de les principals indústries textils de la ciutat en el sigle XX. En febrer de 1965 va acompanyar al llavors príncip Juan Carlos en una visita a diverses fàbriques alcoyanes, entre elles Hilaturas Batoy del grup Carbonell.[10] Gràcies al seu treball en #Manufactura Carbonell, va participar en la vida fabril alcoyana d'aquells anys, marcada per l'auge i posterior transformació de l'indústria local.[11]
Publicacions destacades
[editar | editar còdic]- Casos i coses sobre Alcoy, narrats i comentats per Roberto García Payá. (2004).[12]
- Alcoy i les seues aigües. Desenroll històric-tecnològic. (obra pòstuma, 2007).[13]
Decés
[editar | editar còdic]Va morir en Alcoy el 3 de novembre de 2005, als 73 anys,[14] mentres acodia al seu despaig en la Escola Politècnica Superior d'Alcoy.[1][15] En reconeiximent, el saló de graus de l'edifici Carbonell de la EPSA du el seu nom.[16][17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 23 d'agost de 2025.
- ↑ .
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Consultat el 30 d'agost de 2025.
- ↑ . Consultat el 23 d'agost de 2025.
- ↑ Revista Sicania.
- ↑ . Consultat el 23 d'agost de 2025.
- ↑ .
- ↑ «[2]». Consultat el 23 d'agost de 2025.
- ↑ DYNA, Febrer 2003, vol. 78, no. 1, p.20-22.
- ↑ . Consultat el 25 d'agost de 2025.
- ↑ «[3]». Consultat el 25 d'agost de 2025.
- ↑ García Payà, Roberto, (2004). Casos i coses sobre Alcoy, narrats i comentats per Roberto García Payá. Caixa d'Aforros del Mediterràneu (CAM), Obra social. 215 pàgines.
- ↑ García Payá (2007). Ajuntament d'Alcoy (ed.). Alcoy i les seues aigües. Desenroll històric-tecnològic, Ajuntament d'Alcoy.
- ↑ «[4]». Consultat el 30 d'agost 2025.
- ↑ «[5]». Consultat el 25 d'agost 2025.
- ↑ «[6]». Consultat el 30 d'agost de 2025.
- ↑ «[7]». Consultat el 25 d'agost de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Roberto García Payá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.