L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Romerolagus diazi


El conill dels volcans (Romerolagus diazi), també conegut com teporingo, zacatuche,[1] tepolito, tepol o burrito,[2] és una espècie de mamífer lagomorfo de la família Leporidae, l'única del gènero monotípico Romerolagus.[1] És endèmic de les montanyes del centre de Mèxic, específicament en el nevat de Toluca. Viu en boscs i zacatonales per dalt dels 2800 m. Està en perille d'extinció degut principalment a la pèrdua d'hàbitat i fragmentació.

conill dels volcans (Romerolagus diazi)

La paraula zacatuche es deriva del náhuatl i significa "conill dels zacatonales", de zacatl, zacate, i tochtli, conill, la qual cosa concorda en el seu hàbitat natural de zacatonales o pastures altes. L'orige i significat de la paraula teporingo no són tan clars, pero es creu que té relació en la paraula tepolito, que significa "el de les roques", la qual cosa podria referir-se a l'hàbitat d'este menut conill.

Sobre el nom científic, el gènero Romerolagus es deu a l'embaixador de Mèxic en Washington Matías Romero, en agraïment a les facilitats que este va otorgar als colectors nortamericans I. W. Nelson i I. A. Goldman per a treballar en Mèxic. Per un atre costat, el nom específic es va adoptar en honor d'Agustín Díaz,director de la Comissió Geogràfic Exploradora a fins de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Hàbitat i distribució

editar

Viu en la part central del Eix Neovolcánico de Mèxic, en els volcans Pelat, Tláloc, Popocatépetl, i Iztaccíhuatl[3][4] entre els 2800 i 4200 metros d'altura, en pasturages natius alpins i subalpinos —coneguts també com zacatonales— a on abunden els boscs oberts de pins en una coberta vegetal densa de pasturages.

Descripció

editar

Medix al voltant de 30 cm de llarc, coa vestigial d'uns 20 o 30 mm i orelles de 40 mm, menudes en comparació a atres conills. El seu pes mig és de 600 g. El seu pèl, curt i uniforme, és de color groc i negre, llevat en la superfície dorsal de les pates i algunes zones de la cara, que són de color ocre, i un triàngul de pèl ros en la nuca.

Comportament

editar

Si be és possible trobar-los actius en el dia o la nit, les seues hores de màxima activitat es donen pels matins i ben entrada la vesprada. És provable que entre les 10 i les 14 hores estiguen fòra dels seus refugis.[5] Viuen en caus, amagades entre la pasturages natius, en grups de 2 a 5 individus. No permeten l'entrada d'individus estranys en la conejera i, de la mateixa manera que les pikas, usen cridades estridents i agudes per a alertar als demés membres del cau d'un possible perill. Els caus poden aplegar a medir 5 metros de llarc i alcançar 40 cm baix la superfície del sol. En semi-captiveri, no obstant, no usen els caus per a parir a les seues criatures, sino que formen nius en els pasturages,[6] –observat també en condicions selvades. Es mouen habitualment entre àrees en zacate, encara que ixen de dites àrees en busca d'aliment cap a cultius propencs.[5]

Els seus principals depredadors són la comadreja, les musarañas, el gat cerval, el coyot, el rabosot gris, la escurçó de cascabel, el cacomixtle norteny, aixina com gossos i gats domèstics i el ser humà.[2]

Reproducció

editar

El conill zacatuche crío durant tot l'any, encara que són més actius sexualment durant l'estiu. Els nius, menudes #depressió amagades en els pasturages i recobertes en els seus pèls i trossos de plantes, solament són construïts d'abril a setembre. El periodo de gestació dura 39 dies i poden tindre fins a 3 crío per ventrada. Els recent naixcuts naixen en pèl pero en els ulls tancats, i no podran moure's ni alimentar-se per sí mateixos fins a passades 3 semanes, encara que en el niu només estaran fins a passats 14 dies.[6]

Conservació i amenaces

editar

És una espècie endèmica mexicana considerada en perille d'extinció per la UICN. Entre les principals causes que posen en perill a l'espècie es troba en l'alvanç de l'agricultura i la "aforestación" (sembra d'arbres a on no corresponen) —encara en àrees protegides—, mal maneig del fòc i del pastoreig, aixina com l'alvanç de l'urbanisació, tot això causant la fragmentació del seu hàbitat, de pasturages natius i per lo tant contínua la disminució de la seua àrea de distribució; i el creiximent de la població humana propenca al seu hàbitat.[3]

[7] Encara que la llista del teporingo en Apèndix 1 de CITES, un tractat que delimite l'usa d'animals en comerç, va anar en perill a causa de la caça en 2005.[8][9]


Ya des de 1987 investigacions realisades per Hoth, et al., en relació en la distribució del teporingo no varen trobar registres d'esta espècie en el Nevat de Toluca, incloent el lloc a on Tikul Álvarez (IPN) colectó un espècimen en 1975 (Nevat de Toluca, 4 km S, 2 km W Raïls, 3350 m s. n. m.; vore Ceballos, et al., 1989 i CONANP, 2018). A pesar de que històricament no s'ha reportat de manera científica l'existència d'una colónia permanent en el Nevat de Toluca, recentment, segons la Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic (UAEM), l'espècie es troba extinta en el Nevat de Toluca.[10] No obstant, la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT), la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) i la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides (CONANP),[11] davant diversos mijos que varen informar en setembre de 2018 que l'espècie estava extinta basant-se en l'informe de la UAEM,[12] varen senyalar que el teporingo no pot declarar-se extint, ya que es requerixen més de cinquanta anys sense albiraments per a fer-ho formalment;[13] aixina mateix, tampoc pot ser declarada extinta en el Nevat de Toluca, ya que ni tan sols s'ha confirmat la seua presència en esta zona.[14] Per lo anterior, el Llibre Rojo de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN, 2019), ya no menciona al Nevat de Toluca com a lloc actual ni potencial per a la distribució d'esta espècie.[15]

Referències

editar
  1. ↑ 1,0 1,1 Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (ed.): . Consultat el 13 de febrer de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Velázquez; Romer, {{{nom2}}} (1996). El conill zacatuche: tan llunt de deu i tan prop de la Ciutat de Mèxic (en és), Mèxic: Consell Nacional de la Fauna / Institut d'Ecologia UNAM.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hoth, J., A. Velázquez F. Romero, L. #León, M. Aranda and D. Bell, 1987. The Volcano Rabbit- a Shrinking Distribution and a Threatened Habitat. Oryx. IUCN. 21 (2): 85-91 https://www.researchgate.net/publication/232022237_the_volcano_rabbit_-_A_shrinking_distribution_and_a_threatened_habitat
  4. ↑ Velázquez, A.' . 1993. Man-made and ecological habitat fragmentation: study case of the Volcano rabbit (Romerolagus diazi). Z. Säugetierkunde, 58:54-61.
  5. ↑ 5,0 5,1 Gómez-Nísino, A. & Rivera-Téllez, I. 2008. Ficha tècnica de Romerolagus diazi. En: Medellín, R. A. (compilador). Els mamífers mexicans inclosos en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001 i aquells continguts en els Apèndixs I i II de la CITES. Laboratori d'Ecologia i Conservació de Vertebrats Terrestres, Institut d'Ecologia, UNAM. Bases de senyes SNIB-CONABIO. Proyecte No. DK001. Mèxic, D.F.
  6. ↑ 6,0 6,1 Hoth, J. and H. Granados, 1987. A Preliminary Report on the Breeding of the Volcano Rabbit (Romerolagus diazi) at the Chapultepec Zoo, Mexico City. International Zoo Yearbook. 26:261-265. https://www.researchgate.net/publication/229843031_a_preliminary_report_on_the_breeding_of_the_volcano_rabbit_romerolagus_diazi_at_the_chapultepec_zoo_mexico_city
  7. ↑ Hoth, j. 2015. A cegues entre reis tòrts: comentaris a la conservació de sol i ecosistemes templats en Mèxic.” Any Internacional del sol. 5a Semana de la Diversitat Biològica de CONABIO http://www.youtube.com/watch?v=IhkCHtJOD5s&feature=youtu.be
  8. ↑ (1973) «Interpretation», Appendices I, II and III of CITES (en en), Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora.
  9. ↑ (2005) «Romerolagus diazi», Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3ra edició (en en), Johns Hopkins University Press, p. 207. ISBN 978-0-8018-8221-0.
  10. ↑ . Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2018. Consultat el 28 de setembre de 2018.
  11. ↑ . Mileni. Consultat el 29 de setembre de 2018.
  12. ↑ . Consultat el 29 de setembre de 2018.
  13. ↑ . Consultat el 29 de setembre de 2018.
  14. ↑ . Consultat el 29 de setembre de 2018.
  15. ↑ . Consultat el 1 d'octubre de 2019.

Enllaços externs

editar
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Romerolagus_diazi&oldid=500062»