Trencada de l'hora
La Trencada de l'hora o Rompuda de l'hora (en castellà, Rompida de la hora) és l'acte realisat durant la Semana Santa, en diversos municipis del Baix Aragó i valencians com en l'Alcora o Almassora, consistent en la reunió d'un número indeterminat de tambors i bombos en una plaça singular per a tocar a l'uníson un toc que commemora el decés de Jesucrist. Se sol fer alusió a que este acte representa a la tamborinada que es va escoltar en la Terra despuix de la mort de Jesucrist.
Esta tradició se celebra en els municipis de Albalate del Arzobispo, Alcora, Alcorisa, Andorra, Calanda, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda i Urrea de Gaén. Tots ells, llevat Alcora, municipis integrants de la Ruta del Tambor i el Bombo. L'única localitat de la Ruta que no realisa est acte és Alcanyís. En atres municipis de Terol, Valéncia i Saragossa es realisen actes similars pero baix el nom de Tamborrades (en castellà, Tamborradas o Tamborada). En el municipi de Tobarra (Albacete) també realisen la tamborrada, que dura quatre dies, un total de 104 hores, sense interrupció, des del Dimecres Sant fins al Dumenge de Resurrecció.
Història[editar | editar còdic]
Es té coneiximent de que en l'Edat Mija es realisaven diverses processons de diverses germandats religioses en el Baix Aragó, principalment en Alcanyís, Híjar i Calanda.
D'estes tres mencionades, per orde cronològic seria Híjar la primera, la qual data en els escrits del sigle XII apareguts en l'archiu ducal i regida per l'orde Pauliana, antecessora de l'orde Franciscana, es diu que va escomençar per l'any 1119 despuix de la seua Reconquista de manera desordenada i en senyal de protesta fent soroll en diversos cacharros en el mont Calvari el Dijous Sant de nit (lo que despuix ha evolucionat en Trencar l'Hora) esta Semana Santa es va ordenar en l'any 1519 en l'arribada dels Franciscans a la localitat. La segona Semana Santa és la d'Alcanyís la qual data de tan sol 200 anys posteriors a la hijarana, i la tercera en més antiguetat és la de Calanda, famosa per les grans películes del cineaste Buñuel, i data 5 sigles posteriors a la primera. A partir del sigle XVI escomença a aplegar al Baix Aragó l'Orde Tercera de Sant Francesc que instaurarà els tambors i bombos principalment en els municipis de Híjar i Calanda, organisant la seua Semana Santa i deixant-la en moltes semblances a l'actual, la qual cosa es pot apreciar en el lema de la Semana Santa hijarana "Com sempre, com mai" ("Como siempre, como nunca"). Una curiositat d'esta tradició en esta zona és, que pese a ser els 3 pobles en més antiguetat en eixa celebració de la Semana Santa, i possiblement siguen dels pioners en esta tradició en Aragó i Espanya (pel simple fet de que la Reconquista fon de nort a sur) i pese a estar prou pròxims en Híjar es Trenca l'Hora el Dijous Sant de nit, mentres que en Alcanyís no realisen est acte i en Calanda Trenquen l'Hora el Divendres Sant de matí, sense dubte és alguna cosa curiós parlant dels pobles més representatius de la Semana Santa.
El fenomen s'anirà estenent, principalment en els primers anys del sigle XX a les localitats veïnes, que si be tenien Semana Santa, esta no era acompanyada en instruments de percussió.
Realisació de l'acte[editar | editar còdic]
Normalment l'acte es realisa en el trànsit de la nit de Dijous Sant al Divendres Sant, en excepció de Calanda i l'Alcora que realisen l'acte a les 12 del migdia del Divendres Sant. Es realisa comunament en la Plaça Major del municipi o la de major capacitat, a on progressivament es van reunint els confrares en els seus instruments en el centre de la Plaça i els visitants se situen al voltant d'estos. Un toc de corneta, l'alçament del bastó de l'autoritat o el primer toc d'un instrument representatiu donen l'avís per a començar l'acte. Per l'acumulació de soroll el toc a l'uníson es fa impossible podent-se escoltar una tamborinada contínua, la vibració de la qual provoca moviments en el sol i edificis propencs. Moltes de les parròquies de les localitats s'han vist danyades pel soroll provocat sofrint importants desgasts tant en l'ornamentació com en l'estructura. El toc dura entorn a 15 minuts a partir dels quals la massa de confrares es dispersa per diversos llocs dels municipis per a seguir tocant en les seues respectives colles o agrupacions. En l'Alcora, despuix dels 15 minuts en la plaça principal, tots els participants desfilen, durant una hora, pels carrers de la localitat fins a una segona plaça en el que es finalisa el toc i es manté el silenci de dol del Divendres Sant fins a la vesprada, que escomencen les processons de les distintes confraries. Fins a dates recents en alguns municipis no estava permés que les dònes tocaren instruments de percussió. Diversos municipis de l'entorn han assumit també esta tradició com a pròpia i s'estén més allà de les pròpies fronteres del Baix Aragó Històric.
Patrimoni Immaterial de l'Humanitat[editar | editar còdic]
A finals de l'any 2018, l'UNESCO declarà la Trencada de l’Hora de L'Alcora Patrimoni Immaterial de l'Humanitat.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Trencada de l'hora en Wikipedia
- Rompida de la hora de Calanda - Tradiciones y Fiestas
- Rompida de la hora de l'Alcora - Comunitat Valenciana
- Rompuda de l'Hora - Ajuntament de l'Alcora
- DECRETO 11/2012, de 13 de enero, del Consell, por el que se declara Bien de Interés Cultural Inmaterial las Tamboradas de Alzira y de la Rompida de la Hora de L'Alcora - DOGV