Anar al contingut

Ronnie James Va donar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ronnie James Va donar


Ronnie James Va donar (naixcut com Ronald James Padavona; Portsmouth, 10 de juliol de 1942-Houston, 16 de maig de 2010) va ser un músic nortamericà d'heavy metal, conegut pel seu treball en bandes com Elf, Rainbow, Black Sàbat, Va donar i Heaven & Hell. Pel seu inconfundible tècnica, timbre i registre molts ho han considerat una de les veus més emblemàtiques i influents de l'història del heavy metal i el hard roc, sent citat a sovint com "la veu del heavy metal" i nomenat pel New York Claves com el més gran vocaliste de heavy metal de tots els temps.[1]

Dins dels clàssics fonamentals de la seua discografia figuren Ritchie Blackmore's Rainbow (1975), Rising (1976) i Long Live Roc & Roll (1978), pertanyents a la seua etapa en Rainbow; en Black Sàbat estan presents Heaven and Hell (1980), Mob Rules (1981), i Dehumanizer (1992); ademés de Holy Diver (1983) i The Last in Line (1984) en la seua pròpia banda, Va donar; i per últim The Devil You Know (2009) en els seus vells companyers de Black Sàbat en Heaven & Hell, sent est el seu últim disc gravat abans de morir un any despuix.

Des de finals dels anys 1970 va ser qui va popularisar l'us de la mà cornuta com el símbol del heavy metal.

Història

[editar | editar còdic]

Ronnie James Va donar va nàixer en Portsmouth, Nou Hampshire, Estats Units, el 10 de juliol de 1942, en el nom de Ronald James Padavona. Va donar els seus primers passos en el roc and roll cap a 1956-57, va cantar, va tocar el baix i la trompeta, en bandes com a Ret Caps i Ronnie and the Prophets. Durant la década dels xixanta, va evolucionar del roc and roll cincuentero a un sò en més influències d'Els Beatles com Blue Jagger (banda que va realisar en els seus amics de joventut), pero sempre en un toc Rythm & Blues. Cap a finals dels xixanta, la seua banda es va convertir en The Elves, nom que pronte mutaría a Elf; una interessant ironia posat que Ronnie era el més alt del grup i això que media 1,63 metros.

Artícul principal → Rainbow.


En 1971, dos membres del llegendari grup anglés Deep Purple -el baterista Ian Paice i el baixiste Roger Glover- varen vore una actuació de Elf i varen quedar tan impressionats que els varen oferir produir-los. Aixina, en 1972 la banda va traure el seu primer disc, Elf, i després va acompanyar a Deep Purple en una gira per Europa i Norteamérica. Més vesprada, durant una gira que varen realisar com teloneros de Deep Purple, el guitarriste d'estos últims, Ritchie Blackmore, va vore un gran potencial en este grup, i va decidir gravar un disc al marge de Deep Purple en els membres d'Elf, cridat Ritchie Blackmore's Rainbow. Al principi este grup no anava a realisar gires ni concerts, pero en eixe 1975, Ritchie es va separar de Deep Purple i va decidir dedicar-se a Rainbow, llavors va reclutar a RJ Va donar. A banda del disc Ritchie Blackmore's Rainbow (1975), Va donar va gravar en Rainbow els àlbums Rising (1976), On Stage (1977) i Long Live Roc 'n' Roll (1978), discs que varen deixar himnes com Man on the Silver Mountain, Long Live Roc and Roll, Stargazer, Starstruck, Sixteenth Century Greensleeves, Kill The King, entre uns atres. Despuix de la gravació de Long Live Roc 'n' Roll, RJ Va donar va deixar el grup, que seria més comercial en l'arribada de Graham Bonnet i deixaria de costat l'imagineria medieval que abundava en els discs junt a Blackmore.

Etapa en Black Sàbat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Black Sàbat.


Despuix de deixar Rainbow RJ Va donar va entrar com a vocalista en una de les més grans bandes dels '70 i que havia definit a principis d'eixa década els fonaments de lo que més tart es denominaria heavy metal. Eixa banda era Black Sàbat. Va reemplaçar a Ozzy Osbourne, qui va entrar en tractaments de desintoxicació per la seua adicció a l'alcohol i les drogues. En este moment Osbourne va dir a Va donar que s'assegurara de dur jupetí antibalas si s'atrevia a cantar «Paranoid» i «Iron Man» en directe, ya que seria el mateix Ozzy qui ho mataria.

Al grup se li presentava la difícil tasca d'intentar seguir en la brecha havent perdut al seu cantant original, no obstant, Ronnie infundió sanc nova en la banda per a que deixara el heavy metal setentero i s'acostara al heavy metal que estava de moda en els anys 80. En Ronnie, Black Sàbat va gravar Heaven and Hell (1980), Mob Rules (1981), el directe Live Evil (1982) i Dehumanizer (1992), deixant grans temes com Children of the Siga, Die Young, Heaven and Hell, The Sign of The Southern Cross, The Mob Rules i uns atres.

Carrera com a solista i en el grup Va donar

[editar | editar còdic]

Despuix de l'edició del disc en directe, RJ Va donar va abandonar Black Sàbat (retornaria de modo fugaç en 1992 a gravar Dehumanizer), per a fundar el seu propi grup cridat Va donar. Va donar va debutar en 1983 en Holy Diver, el qual va conseguir ser disc d'or en 1989, en èxits com Stand Up and Shout, Rainbow in the Dark, Don't Talk to Strangers i Holy Diver. En la portada es vea un dimoni llançant a un clerc encadenat a l'mar. Va donar va seguir traent grans discs de hard roc i heavy metal durant els huitanta: The Last in Line (1984), Sacred Heart (1985), Intermission (1986) i Dream Evil (1987). I en els noranta: Lock up the Wolves (1990), Strange Highways (1994), Angry Machines (1996) i el directe Inferno - Last in Live (1998).

Els seus últims discs d'estudi varen ser el conceptual Magica (2000), Killing the Dragon (2002) i Master of the Moon (2004). Durant la seua última gira va gravar el directe Holy Diver Live (2006).

Etapa final

[editar | editar còdic]

Va donar, ya sexagenari, va continuar gravant discs; va realisar gires i concerts. Va tornar a reunir-se en els membres de Black Sàbat en Heaven and Hell en els que varen realisar una gira mundial durant 2007-2009 en la que varen passar per Europa, Àsia, Estats Units, Mèxic i Sudamérica.

En 2006 va tindre una participació en la película Tenacious D: The Pick of Destiny, protagonisada per Jack Black i Kyle Gass, components del grup Tenacious D.

En abril de 2009 va eixir el nou disc de la formació de Heaven and Hell, cridat The Devil You Know. L'àlbum va contar en dèu cançons noves i va ser motiu d'una gira mundial. El primer senzill de dit àlbum va ser la cançó Bible Black.

Càncer i mort

[editar | editar còdic]

El 25 de novembre de 2009, Wendy Va donar, esposa i mánager, va anunciar que li havien diagnosticat a Ronnie càncer d'estòmec:

Ronnie ha segut diagnosticat en les primeres etapes de càncer d'estòmec. Estem començant immediatament el tractament en la Clínica Maig. En acabant de que mat a este dragó (en alusió al seu tema Killing the Dragon), Ronnie estarà de tornada en l'escenari, a on ell pertany, fent lo que més li agrada: actuar per als seus fans. Llarga vida al roc and roll, llarga vida a Ronnie James Va donar. Gràcies a tots els amics i fans de tot lo món que han enviat bons desijos. Açò realment li ha ajudat a mantindre el seu esperit cap a dalt.

El 14 de març de 2010, Wendy va publicar una actualisació en llínea de la seua condició:

Ha segut la sèptima quimioteràpia de Ronnie, una atra TAC i una atra endoscopía, i els resultats són bons, el tumor principal s'ha reduït considerablement i les nostres visites a Houston (a una clínica de càncer en Texas) són ara cada tres semanes en lloc de cada dos semanes.

El 4 de maig de 2010, els demés integrants de Heaven & Hell varen anunciar que estaven cancelant totes les dates de concerts programats per a l'estiu com a conseqüència del delicat estat de salut de Va donar.


El 14 de maig Va donar va ser hospitalisat degut a que el dolor li resultava insoportable. Al sendemà, segons va escriure el baixiste Geezer Butler en la seua pàgina oficial, no hi havia dubte de que el final era imminent. Hi havia entre 25 i 30 dels amics més propencs de Va donar esperant fòra de la seua habitació per a donar-li el seu últim adeu. Més vesprada, eixa nit casi tots es varen anar, donant privacitat a Wendy per a dir-li el seu últim adeu.

La mort va aplegar el 16 de maig de 2010. Wendy va deixar un mensage en el lloc web de Va donar:

Hui el meu cor està trencat. Ronnie va fallir el 16 de maig a les 7:45 a. m. Molts amics i familiars varen poder donar-li el seu adeu en privat ans que nos abandonara pacíficament. Ronnie sabia lo molt que tots li volíem, per això valorem l'amor i respal que nos han donat. Per favor, necessitem uns dies per a assimilar esta terrible pèrdua. Saben que l'els volia a tots i que la seua música viurà sempre.
- Wendy Va donar.

Al sendemà, Tony Iommi, el guitarriste i companyer de Va donar en Heaven and Hell, va escriure en la seua web:

L'home en la veu màgica és una estrela entre les estreles, un verdader professional. Et tiraré moltíssim de menys el meu volgut amic. DEP.
- Tony.

La seua mort va caure com un balde d'aigua freda en el heavy metal; els dies següents es va desnugar en Internet una remugada de mensages de condolences dels fanàtics a través de les rets. Molts artistes de l'escena metalera mundial varen llamentar la mort de Va donar. Lars Ulrich, baterista de Metallica, li va escriure una carta en la que confessava cuán important i decisiva va resultar en la seua carrera musical l'influència de Va donar: «Ronnie, la teua veu em va impactar i em va donar forces, la teua música em va inspirar i em va influenciar, i la teua amabilitat em va tocar i em va commoure. Gràcies».

El seu excompañero i amic Blackmore va declarar

"Ronnie tenia una veu única i maravellosa. Et trobarem a faltar en el món del roc and roll".

Iron Maiden es va pronunciar en la seua web: «El món ha perdut a un talent irreemplazable i, en primer lloc, a un dels millors sers humans que desijaries conéixer». Ademés, durant varis shows de la gira The Final Frontier que la banda va iniciar eixe any, el vocaliste Bruce Dickinson va dedicar a Va donar la cançó Blood Brothers ("Germans de sanc").

Andi Deris junt a Helloween varen compondre la cançó Long Live the King en homenage a Va donar quan estava malalt.

Kiss, Slash, Scorpions, Joey DeMaio, Simone Simons, Sebastian Bach, Brian May i el mateix Ozzy Osbourne, qui anys arrere ho va amenaçar de mort, es va llamentar pel decés de qui en les seues paraules va ser un "revolucionari del roc".

El 30 de maig de 2010 es va realisar un homenage públic, en convocatòria de gent de tot lo món, tant fanàtics com a músics. El funeral va ser conduït per Eddie Trunk, de That Metal Show. Les celebritats que varen assistir varen cantar cançons de Va donar. Va haver venda de jaquetes darrere de recaptar fondos per a la fundació de Va donar contra el càncer, cridada The Ronnie James Va donar Stand Up and Shout Cancer Fund.

Llegat i influència

[editar | editar còdic]

Va donar va ser una de les més grans i importants figures del heavy metal de tots els temps, la seua importància per al gènero no solament es va llimitar en haver popularisat el símbol universal de la mà cornuta (introduït per primera volta per Jinx Dawson en 1969) en la música roc, sino per la seua destacada trayectòria com a artiste musical durant tota la seua vida professional, començant en els seus humils passos en el R&B durant els anys 50 i 60 en la seua banda The Vegas Kings en 1957, el qual travessaria per varis canvis de nom fins a ser coneguts com Ronnie Va donar & the Prophets. Aniria evolucionant i endurint el seu estil musical fins a formar, junt al guitarriste Ritchie Blackmore, als mítics Rainbow, convertint-se en una influència essencial per al naiximent del metal neoclàssic gràcies al virtuosisme de Blackmore, i el power metal gràcies a la tècnica vocal i les líriques compostes per Va donar.


Si ben quan va entrar a formar part de Black Sàbat la banda ya tenia una reputació sòlida, la seua arribada va renovar per complet l'estil de la banda, no solament per la seua distinguible veu sino pel contingut de les cançons que va compondre en l'agrupació, deixant a un costat en gran medida les líriques relacionades en l'abús de drogues per a centrar-se en un sentit épico, heretat dels seus anys en Rainbow i que més alvance va implementar en la seua pròpia agrupació.

Va donar es va convertir en una font d'inspiració per a un sinnúmero de bandes i artistes a partir de llavors i entre els músics que han reconegut el seu influenciat i expressat la seua admiració es troben Megadeth, Metallica, Motörhead, Judas Priest, Anthrax, Saxon, Dore, Killswitch Engage, Scorpions, Yngwie Malmsteen, Slayer, entre molts uns atres més.[2] Entre els reconeiximents i homenages rendits a la seua persona es troben àlbums tribute com Ronnie James Va donar This Is Your Life i Holy Va donar: Tribute to Ronnie James Va donar. També existix un carrer dedicat a ell cridada Va donar Way en Cortland, Nova York, i una estàtua ubicada en Kavarna, Bulgària, inaugurada en 2010 per l'alcalde de la ciutat Tsonko Tsonev, un gran admirador seu.

La seua música i image ha aparegut en distints mijos de la cultura popular, destacant-se les películes Tenacious D in The Pick of Destiny, Wayne's World, Iron Eagle i la seua paròdia en l'episodi "Hooked on Monkey Fonics", de la série animada South Park.[3]

El nom de la banda Va donar, i per això el nom de Ronnie James Va donar, varen servir d'inspiració per a que Va donar Brando, vilà principal de Jojo's Bizarre Adventure, començara a ser cridat VA DONAR des de l'arc Stardust Crusaders.

Després de la seua mort, varis exmiembros de la seua banda i amics propencs a ell varen decidir crear l'agrupació Va donar Disciples en 2011, actuant i tocant temes seus i integrada pel guitarriste Craig Goldy, el baixiste Bjorn Englen, el tecliste Scott Warren, el baterista Simon Wright i els vocalistes Tim Owens i Oni Logan.

En 2014 Axl Rose, vocaliste de Guns N' Roses, va rebre el premi especial “Ronnie James Va donar” dels premis Golden Gods Awards el 23 d'abril de 2014. El premi, organisat per la revista Regirar i dedicat al hard roc i al metal, es va entregar en el teatre Nokia de Los Àngeles (Califòrnia).

Discografia

[editar | editar còdic]

Àlbums oficials

[editar | editar còdic]
Elf
Artícul principal → Elf (banda).
Rainbow
Artícul principal → Rainbow.
Black Sàbat
Artícul principal → Black Sàbat.
Va donar
Artícul principal → Va donar.
Heaven and Hell
Artícul principal → Heaven and Hell (banda).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]