Anar al contingut

Rosa moschata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Rosa moschata.jpg
rosa almizcleña (Rosa moschata)


La rosa almizcleña (Rosa moschata) és una espècie de rosa que du molt temps cultivada. Els seus orígens selvats són incerts pero se sospita que es troben en l'oest dels Himalayas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Rosa moschata és un arbust que alcança els 3 m d'altura en flors blanques d'uns 5 cm en una fluixa cim o corimbe, que florix en un nou creiximent des de finals de primavera fins a finals d'autumne en climes càlits, o d'a finals de l'estiu en avant en climes d'estius frescs. Els sépals són de 2 cm de llarc en punts fins.

Les flors tenen un aroma característic a "almesc", que emana dels estams, que també es troba esta característica en alguns dels seus descendents.

Les espinas en els tallos són rectes o llaugerament curves i tenen una base àmplia. Els fulls de color vert clar o vert grisáceo tenen de cinc a sèt foliolos ovales en menudes dents; les venes a voltes són pubescentes i la raquis posseïx espines. Les estípulas són estretes en àmplies terminacions lliures. Fruts menuts, ovalats cridats escaramujos, es tornen roig anaranjados en autumne.

Les llavors es troben dins del cinorrodón, fruts ovoides que medixen entre 15 i 20 mm, presenten un clafoll semiblanda d'aproximadament 1 mm de gruixa, en restants de sépals espinosos en l'extrem, cridats aquenios.[1]

El frut es tracta d'un pseudofruto, que es diu cinorrodón. El qual envol els aquenios, frut menut i ovalat de color roig anaranjada en autumne. Els fruts madurs es mantenen adherits a la planta despuix de la seua completa madurea. Despuix de les primeres gelades, el frut s'ablanix i comença a caure.[1]

Esta espècie ha segut històricament confosa en Rosa brunonii, una molt semblada dels Himalayas, l'espècie és de major altura i hàbit d'escalada que du les flors en primavera i que posseïx una semblança, olor almizclado. Es poden distinguir en els jardins per la seua temporada de floració i pels seus hàbits de creiximent diferents.

La varietat 'Plena' presenta flors semi-dobles, i una forma en el nom d'estudi "Temple Musk", ("Temple d'almesc"), que es troba en els Estats Units, du flors més dobles.

Distribució

[editar | editar còdic]

Es troba en Chile, des de Valparaíso a Magallanes,[2] en Mexico (Michoacán i Veracruz),[3] i en Estats Units (Alabama).[4]

La Rosa moschata requerix una gran cantitat de lluminositat, per lo que és poc tolerant a les ombres i el seu desenroll es llimita en boscs dens, l'excés d'aigua és una limitante pero creix de bona manera en sols en bon drenage en 25-30 cm de profunditat i es considera una espècie més rústica sobre lo poc exigent que és sobre els fertilisants.

És una espècie que no creix en un patró definit sobre ubicació, la podem trobar en boscs sense intervenció humana o en sectors a on s'observa un alt trànsit de persones, és més, es demana constant l'eliminació d'esta espècie per l'amenaça a la biodiversitat local, pero es pot observar que presenta major preferència a terrenys degradats, vores de camí i estereos. [5]

Droga vegetal

[editar | editar còdic]

Frut és un aquenio ovoide, roig-anaranjado o escarlata lluent d'alt contingut en vitamina C, nutrients i antioxidants,[6] és pla, a voltes en algunes cerdes, que alberga numeroses llavors.[7] El tamany i color del frut varia segons el grau de madurea, entre el anaranjado i el roig lluent, per lo que rep també el nom popular de coral.

Les llavors conten en una composició de eugenol, heneicosano, tricosano i nonadeceno.[8] Rica en vitamines I i minerals. [6]

Usos populars

[editar | editar còdic]

La Rosa moschata o rosa mosqueta, posseïx una àmplia tradició d'us en contexts rurals, especialment en àmbits com la medicina tradicional, l'alimentació i el conte de la pell. Els seus fruts secs, s'utilisen freqüentment en infusions i aixarops casers destinats al tractament d'afeccions digestives lleus com a diarrea, còlics i estrenyiment funcional. També s'ampren com a tònic general en casos de refredats i estats enfebrats, atribuint-se estos efectes al seu contingut natural de taninos, flavonoides i vitamina C.[9] Les flors seques han segut aplicades externament per mig de comprimides i llavats oculars tradicionals, utilisats per a calmar #irritament cutàneus i oculars, gràcies a les seues propietats suavisants i astringentes.

Un dels derivats més valorats és l'oli de llavor, que s'aplica tópicamente com cicatrizante natural per a tractar ferides quirúrgiques, cremades, úlceres dérmicas i marques cutànees, per la seua capacitat regeneradora i hidratante percebuda empíricamente.[5]

En l'alimentació, els fruts s'han amprat tradicionalment en l'elaboració de melades, infusions, vins artesanals i suplements vitamínicos, aprofitant el seu sabor àcit i el seu alt contingut de vitamina C. [5]

En l'àmbit cosmètic, l'oli de rosa mosqueta ha segut àmpliament utilisat en preparacions caseres per a millorar l'apariència de cicatrius, arrugues i taques cutànees, efecte atribuït a la seua riquea en #àcit grassos essencials com el linoleico i linolénico.[10]

Composició química

[editar | editar còdic]

El frut de la rosa mosqueta és ric en vitamina C, depenent de l'época de collita estes cantitats de vitamina va canviant, antocianinas i carotenoides com el licopeno, el  β-caroteno i la α-criptoxantina. Ademés, conté grups fenòlics com el dels flavonoides, proantocianidinas i catequinas. Posseïx alt contingut de #àcit grassos poliinsaturados (Linoleico, linolénico, oleico, esteárico i palmítico) tant en fruts com en llavors. L'oli de les llavors conté més del 77% d'estos #àcit grassos.

Aixina mateix, el frut és ric en olis essencials, fibra, sucres, minerals com a silici, alumini, fòsfor, potassi, calcio, magnesi, sodi, ferro, coure, manganeso, zinc i bor, i posseïx altes cantitats de proteïna tant en fruts com en llavors.[5]

Propietats farmacològiques

[editar | editar còdic]

La seua propietat antioxidant es relaciona a l'alt contingut de polifenoles, vitamina C i #àcit grassos essencials en els seus fruts.[11][12] És capaç de neutralisar radicals lliures, reduint l'estrés oxidativo celular i l'envelliment prematur de la pell. Efecte antiestrés assumit per l'activitat antioxidant dels seus flavonoides i vitamines.[13]

Es va determinar una acció gastrointestinal com antiespasmódica i antidiarreica. Els fruts inhibixen les #contracció del yeyuno per mig de bloqueig de canals de calcio, reduint la motilidad intestinal. Extractes hidro-metanólicos confirmen l'efecte antidiarreico.[14]

Impacte ambiental

[editar | editar còdic]

La rosa mosqueta ha generat importants problemes ambientals en diverses zones de Chile i Argentina, en ser considerada una espècie invasora que amenaça la biodiversitat local. En Chile, específicament en la regió de Aysén, la seua densa vegetació espinosa dificulta l'accés d'animals a certes zones, llimitant les seues fonts d'aliment. Ademés, no és apta per al forraje, per lo que els ganaders solen eliminar-la.[15] En Argentina, la seua ràpida propagació i alt consum d'aigua han generat preocupació en àrees sensibles com els chapulls de la Reserva Nacional Villavicencio, en Mendoza.[16]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rosa moschata va ser descrita per Johann Hermann i publicat en De Rosa 15. 1762.[17]

Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon, , en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»

moschata: epítet que aludix al seu aroma almizclado (del llatí muscus = almesc).[18]

Varietats

[editar | editar còdic]

#Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Rosa arborea Pers.
  • Rosa broteroi Tratt.
  • Rosa brownii Tratt.
  • Rosa brunonii Lindl.
  • Rosa glandulifera Roxb.
  • Rosa manuelii Llosa
  • Rosa napaulensis hort. ex Andrews
  • Rosa nepalensis hort. ex Andrews
  • Rosa opsostemma Ehrh.
  • Rosa pissardii CarriŠre
  • Rosa pissartii CarriŠre S
  • Rosa recurva Roxb. ex Lindl.
  • Rosa ruscinonensis Gren. & D‚s‚gl. ex D‚s‚gl.[19]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Mosqueta, mosqueta blanca (2), rosa, rosa mosqueta (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya).[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Wayback Machine». bibliotecadigital.fia.cl. Archivat des d'el original, el 2024-07-05. Consultat el 2025-06-13.
  2. «Ñuble Naturalea » Rosa mosqueta». Consultat el 2025-06-13.
  3. «Revista Mexicana de Biodiversitat». revista.ib.unam.mx. Consultat el 2025-06-13.
  4. «Tropicos». tropicos.org. Consultat el 2025-06-13.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Llops , Icarte, O., I. ; F., J. (2021). [1].
  6. 6,0 6,1 «Effect of pretreatments on seed germination of musk rose (Rosa moschata Herrm.)».Journal of Applied Research on Medicinal and Aromatic Plants.45
    100628.ISSN 2214-7861.doi:10.1016/j.jarmap.2025.100628.Consultat el 2025-06-13.
  7. (2010) [2], p. 177.
  8. «Essential oil composition of fresh and dried flowers of Rosa moschata from Iran».Chemistry of Natural Compounds.47(5)
    826–828.ISSN 1573-8388.doi:10.1007/s10600-011-0075-2.Consultat el 2025-06-13.
  9. «Evolution of Post-Surgical Scars Treated with Pure Rosehip Seed Oil».Journal of Cosmetics, Dermatological Sciences and Applications.05(02)
    161–167.ISSN 2161-4105.doi:10.4236/jcdsa.2015.52019.Consultat el 2025-06-13.
  10. «HPLC-UV characterization, anticholinesterase, and free radical-scavenging activities of Rosa moschata Herrm. leaves and fruits methanolic extracts».Brazilian Journal of Botany.43(3)
    523–530.ISSN 1806-9959.doi:10.1007/s40415-020-00635-2.Consultat el 2025-06-13.
  11. «Variation Qualitative et Quantitative du Profil Lipidique dones Feuilles de Rosa Moschata Herrm Cultivée sur Différents Sols du Nord de la Tunisie = Qualitative and Quantitative Variation of Lipid Profile Leaves of Rosa Moschata Herrm Cultivated on Different Soils of Northern Tunisia = الاختلاف النوعي والكمي للأحماض الدهنية لأوراق النسري Rosa Moschata مزروعة على أنواع مختلفة من التربية في شمال تونس».Annales de l'Inrat.389(5361)
    1–20.doi:10.12816/0040322.Consultat el 2025-06-11.
  12. «Comparative study of phenolic composition and antioxidant activity of leaf extracts from three wild Rosa species grown in different Tunisia regions: Rosa canina L., Rosa moschata Herrm. and Rosa sempervirens L.».Industrial Crops and Products.94
    167–177.ISSN 0926-6690.doi:10.1016/j.indcrop.2016.08.019.Consultat el 2025-06-11.
  13. «[No title found]».Pakistan Journal of Pharmaceutical Sciences.32(6)doi:10.36721/pjps.2019.32.6.reg.2659-2665.1.Consultat el 2025-06-13.
  14. «Antispasmodic and antidiarrhoeal activity of the fruit of Rosa moschata (J)».BMC complementary and alternative medicine.14
    485.ISSN 1472-6882.doi:10.1186/1472-6882-14-485.Consultat el 2025-06-13.
  15. «L'amenaça de la rosa mosqueta». La Tercera. Consultat el 2025-06-13.
  16. «a-dolç-i-cosmetica-natural-que-posa-en-perill-a-chapulls Rosa mosqueta, el arbust invasor usat per a dolç i cosmètica natural que posa en perill a chapulls» (en és-ar). Els Vages. Consultat el 2025-06-13.
  17. «Rosa moschata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  18. «Rosa moschata» (en en-us). Cambridge University Botanic Garden. Consultat el 2025-06-13.
  19. «Rosa moschata». The Plant List. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  20. «Rosa moschata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 11 d'agost de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Pedro Montserrat Recoder, Daniel Gómez García, José Vicente Ferrández Palau i Manuel Bernal Gálvez (2015): Roses d'Aragó i terres veïnes. Colecció Monografies de Botànica Ibèrica, nº 14. 324 pàgines en COLOR. Edita: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 978-84-941996-9-1
  • Agnes Pahler: Rosen : die großi Enzyklopädie ; [mit 2000 Sorten]. Dorling Kindersley, Starnberg 2004, ISBN 3-8310-0590-7, S. 276
  • Charlotte Testu, els roses anciennes p123, P124 et 125 la maison rustique Flammarion, ISBN 2-7066-0139-6
  • Poblete, A., López-Alarcón, C., Lissi, I., & Campos, A. (2009). OXYGEN RADICAL ANTIOXIDANT CAPACITY (ORAC) VALUES OF HERBAL TEAS OBTAINED EMPLOYING DIFFERENT METHODOLOGIES CA PROVIDE COMPLEMENTARY DATA. Journal Of The Chilean Chemical Society, 54(2). https://doi.org/10.4067/s0717-97072009000200013
  • Els Vages. (8 de juliol de 2024). Rosa mosqueta, el arbust invasor usat per a dolç i cosmètica natural que posa en perill a chapulls. a-dolç-i-cosmetica-natural-que-posa-en-perill-a-chapulls Els Vages.
  • L'amenaça de la rosa mosqueta. (2014). La Tercera.
  • Llops O., I. , Icarte F., J. & (2021). Agregació de valor de la Rosa Mosqueta selvada que creix en el Territori Patagonia Vert, regió dels Lagos. Osorno, Chile: Bolletí INIA - Institut d'Investigacions Agropecuarias, (No. N° 447). (Pp 1-17). Biblioteca digital INIA
  • Ministeri de Salut. (2010). MHT. Medicaments herbarios tradicionals: 103 espècies vegetals [Archiu PDF].
  • Tacó, A. (2017). Bones pràctiques de recolecció sustentable per a productes forestals no madereros: Rosa mosqueta (Rosa spp.). Fundació per a l'Innovació Agrària (FIA). ISBN 978-956-328-221-4
  • «Rosa Moschata». Rogers Roses. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 31 d'agost de 2007.
  • Rosa mosqueta: una planta invasora que competix en la vegetació nativa. (s. f.). Pichimahuida.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]