Anar al contingut

Rubus glaucus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mora o zarzamora andina (Rubus glaucus)


La mora o zarzamora andina o mora de Castella és una planta perenne de la família Rosaceae.

Archiu:Rubus glaucus frut madur.JPG
Rubus glaucus frut madur
Archiu:Rubus glaucus fruts rojos.JPG
Rubus glaucus fruts rojos
Flores de Rubus glaucus en el seu hàbitat
Archiu:Rubus glaucus detalle fruts.JPG
Fruts de Rubus glaucus

Descripció

[editar | editar còdic]

Té porte arbustivo, semierecta i de naturalea trepadora, pertanyent a la família de les rosáceas. Està conformada per varis talles que es formen en corona en la base de la planta i són redonejats i espinosos, d'1 a 2 cm de diàmetro, i poden créixer fins a 3 m. Les fulls són trifoliadas en vores serrades, de color vert obscur el fes i blanquecino el envés. Tant els tallos com els fulls estan cobertes per una pols blanquecino.

El frut, és una baya elipsoidal de 15 a 25 mm en el seu diàmetro més ample, de 3 a 5 g de pes, vert quan es forma, passant a roig i després a morat obscur i lluent quan madura; és possible que les bayas es troben en la seua madurea encara posseint un color roig. Està format per menudes drupas adherides a un receptàcul que en madurar és blancuzco i carnoso. És ric en vitamina C, calcio i fòsfor, agridulce, i apte per a obtindre sucs, néctars, melades, #gelea, gelats, rebosteria i confitería. La producció de fruts és contínua en dos picos anuals. Una planta produïx aproximadament des de quan té un any, fins als 12 a 20 anys de vida.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La planta creix millor a temperatures que varien entre 12 i 19 °C, en humitat relativa del 80 al 90%, alta lluentor solar i precipitacions entre 800 i 2500 mm a l'any, ben distribuïdes.

És originària de les zones altes tropicals del noroccidente de Sudamérica i de Centroamérica, entre els 1.500 i 3.100 m s. n. m. En països com a Costa Rica li la troba en la part alta de la Cordillera de Talamanca, i la Cordillera Volcànica Central, ya que a altituts menors esta cedix la seua caseta a espècies que toleren majors temperatures. En este país R. glaucus és l'espècie predominant en àrees intervingudes en l'altura i és molt freqüent en vores de potreros i cerques.

Espècies molt propenques

[editar | editar còdic]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rubus deliciosus va ser descrita per George Bentham i publicat en Plantes Hartwegianas imprimis Mexicanes 173. 1845.[1]

Etimologia

Vore: Rubus

glaucus: epítet llatío que significa groc.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Rubus glaucus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de giner de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  6. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador—A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  7. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  8. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744.
  1. Macbride, J. F. 1938. Rosaceae. 13(2/3): 1063–1119. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  2. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.