Ase

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Ruc»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Ase

L'ase, ruc, burro o rossí (Equus africanus asinus)​ és un animal domèstic de la família dels équits, més chicotet que el cavall i d'orelles més llargues i en els pèls del coll i la coa curts.

La femella de l'ase es denomina somera i a l'ase jove s'el denomina ruc. El rossí sol ser el cavall vell, pero a voltes també se le denomina aixina a l'ase.

Els ancestros salvages africans dels rucs varen ser domesticats per primera volta a principis del V mileni a. C.,​ pràcticament al mateix temps que els cavalls d'Eurasia, i des de llavors han segut utilisats pel ser humà com a animals de càrrega i com cabalgadura. L'aparició de la maquinària agrícola ha supost un descens considerable en les seues poblacions.

Etimologia[editar | editar còdic]

La paraula «asno» (en castellà) procedix del terme que designa a este animal en llatí: asinus, i que també és l'usada en el seu nom científic per a designar a la subespecie domèstica. Els térmens, també llatins, que designen al seu gènero i espècie, Equus africanus, signifiquen lliteralment «cavall africà».

Les paraules «ruc» o «borrico» són derivats del llatí tardà burricus, que significava «cavall chicotet», mentres que caballus era un cavall castrat usat per a tirar o carregar.

Descripció[editar | editar còdic]

Varien considerablement de tamany. La majoria dels rucs domèstics tenen una talla que oscila entre 0,90 i 1,40 m fins a la creu, encara que hi ha varietats majors com les races andalusa-cordovesa, i zamorano-lleonesa (que pot superar els 1,60 m), i el ruc mamut (l'individu del qual més gran va aplegar a medir 1,73 m)​ o el ruc català (que aplega als 1,65 m). La coloració i llongitut del seu pèl també és molt variable. El seu color més habitual és el gris en tots els seus tons, aplegant fins al blanc i el negre, i també són habituals les tonalitats pardeas. A sovint tenen el pelage de tons més clars o blanc al voltant del morro, la zona periocular i la pancha, i en freqüència presenten dos franges obscures en forma de creu en la seua esquena. Less seus crines són més curtes que les dels cavalls, per lo que permaneixen encrespades en lloc de caure sobre el coll.

Són més longeus que els cavalls, aplegant a viure fins als quaranta anys. Alcancen la madurea sexual entre els dos i els dos anys i mig. El apareament pot produir-se en qualsevol época de l'any, encara que generalment es produïx durant la primavera. La gestació dura entre dotze i catorze mesos, i produirà normalment una sola cria, rarament dos, que serà desmamada quan tinga entre sis i nou mesos.

Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i zebres, que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.

Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons