Rumba
La rumba és un gènero de música tradicional que es va originar en Cuba durant el XIX. De raïls africanes, la rumba cubana és considerada la mare de numerosos ritmes i balls llatins, com la salsa, i té derivació en diversos països d'Amèrica Llatina. En novembre de 2016 l'Unesco va inscriure a La rumba cubana, mescla festiva de ball i música, i totes les pràctiques culturals inherents com a integrant de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[1]
Es balla en parella o solament. Els bailadores ballen al ritme de la clau. Produïxen patrons rítmics en els seus moviments de caderes i pelvis, que un dels tambors reproduïx en la seua percussió.
Tots els instruments musicals que s'usen en la rumba cubana són de percussió. Els principals són tres tambors cridats tumbadoras. La melodia en la rumba cubana la duen els cantants. En Cuba es coneix com a rumba tant una família de ritmes musicals com a un estil de dansa. Hi ha tres tipos de rumba: el yambú i la columbia, de Matances, i el guaguancó, de La Habana.
L'instrumentació per a la rumba inclou tres tumbadoras (la tumbadora o Congas és un tambor inventat en Cuba que, a diferència dels africans, té claus). Dos dels tambors, (la tumbadora primera i el segon o tres) marquen el ritme bàsic; la tercera tumbadora, cridada quint, que es afina més alt, dona els colps improvisats, els floreos dirigits als ballarins.
Tècnica del ball
[editar | editar còdic]La rumba es pot ballar de variades formes segons l'estil del rumbero.
En el cas del guaguancó, es balla en una posició de cames semi flectadas, esquena gacha i alternant els braços i cames segons el peu que mourem de forma natural. Eixemple: Si movem el peu dret, mourem el braç esquerre, per a després traure l'esquerre i moure el braç dret. El pas bàsic consta del moviment de pelvis i cadera en forma de 8, lo que crea una "ilusió de rebot" en estar movent el cos complet (braços, peus, caderes/pelvis i muscles). Est és el mal cridat "muelleo" (tècnica obsoleta per a molts, ya que no és pràctica en un ball real).
En el cas de la Columbia, el pas bàsic és el mateix. Es ballarà d'una manera més empinada i menys "coqueta" pero degut a que és un estil que desija mostrar elegància i destrea ,els moviments a temps seran llents , i en unes atres excessivament ràpits jugant aixina en els temps i la sorpresa de qui observe. En ocasions s'utilisen gavinets o machets per a demostrar hombría/virilitat/proea/destrea o utensilis de "obstàculs"en el pis com a botelles.
En yambú, per lo general existix poc moviment...
Rumba ballroom
[editar | editar còdic]L'estil modern internacional de la dansa de la rumba prové d'estudis realisats pel professor de ball Monsieur Pierre (Pierre-Zurcher Margolle), qui es va associar en Doris Lavelle.[2][3] Pierre, despuix de Londres, va visitar Cuba en 1947, 1951 i 1953 a averiguar cóm i per qué els cubans ballaven en eixe moment.[4]
L'internacional rumba ballroom és un ball llent, d'al voltant de 120 clapits per minut, lo que correspon, tant en la música com en la dansa, a lo que els cubans de la generació anterior cridaven bolero són. És fàcil vore per qué, per a facilitar la seua consulta i per a la comercialisació, la rumba és un nom millor, no obstant inexacto; és el mateix tipo de raó que va dur més vesprada a l'utilisació de la salsa com un terme general per a la música popular d'orige cubà.
Tots els balls socials en Cuba impliquen un hip-sway sobre la cama de respal i, encara que açò és a penes perceptible en salsa ràpida, és més pronunciat en la llenta rumba ballroom.[5] Este estil és autèntic, com és l'us dels braços lliures en vàries figures. Les figures bàsiques[6] es deriven de moviments de ball observats en La Habana en el periodo prerrevolucionario, i han desenrollat la seua pròpia vida des de llavors. Les figures en una competència solen ser complexes, i ací és a on la competència de ball se separa de la dansa social. Els detalls poden conseguir-se en els programes de les organisacions d'ensenyança de la dansa i de texts estàndar.[7][8][9]
La rumba en Espanya
[editar | editar còdic]Les varietats de rumba en Espanya, cridades Rumba flamenca, Rumba catalana i Rumba gallega, són les rumbes originals i han adquirit entitat pròpia com a gènero musical.
La rumba en Argentina
[editar | editar còdic]La rumba va aplegar a Argentina en l'época de l'esplendor de la música tropical dels anys 1960. Varis sectors escoltaven esta música, i en la comunitat que més forta va impactar va ser en els afroargentinos del tronc colonial del Gran Buenos Aires, en especial en els de el Partit de la Matança. En açò també va tindre que vore el fet de que alguns músics cubans de "música tropical" es varen quedar a viure en el Gran Buenos Aires. En el pas del temps, la rumba cubana es "afroargentinizó", influïda especialment pel candombe porteño, i va evolucionar en el seu toc i va passar a ser cridada rumba oberta. El grup musical més reconegut d'este subgénero de la rumba, la rumba oberta, és La Família Rumba Nostra.[10] cal recalcar que, a partir del gust per la rumba oberta i la rumba cubana, esta comunitat de afroargentinos va desenrollar un gust molt especial per la salsa; en especial este gènero agrada als afroargentinos del Partit de la Matança (Província de Buenos Aires, Argentina).[11][12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rumba in Cuba, a festive combination of music and danses and all the practices associated - intangible heritage - Culture Sector - UNESCO». www.unesco.org. Consultat el 30 de novembre de 2016.
- ↑ Imperial Society of Teachers of Dancing 2004. 100 years of nce: a history of the ISTD Examinations Board. Londrés. p62
- ↑ Julie McMain's Glamour Addiction notes that Pierre Margolle's professional name was Monsieur Pierre; he and his partner were commonly referred to as "Monsieur Pierre and Doris Lavelle"; therefore some writers have incorrectly assumed that Pierre's last name was Lavelle.
- ↑ Lavelle, Doris 1983. Latin & American danses. 3rd ed, Black, London. The introduction tells the story of Pierre's visits to Cuba, but with inaccurate dates.
- ↑ Laird, Walter 2003. The Laird Technique of Latin Dancing. International Danse Publications Ltd. p9, puts it like this (after taking a step to side) "Transfer full weight to this foot allowing the pelvis to move sideways and back baix that the weight is felt to be near the heel of the standing foot. The knee of the supporting leg is locked back." This description incidentally illustrates the difficulty of describing body movements in print.
- ↑ bronze and silver medals of danse teaching organizations. (Medal examinations)
- ↑ Lavelle, Doris 1983. Latin & American danses. 3rd ed, Black, London.
- ↑ Laird, Walter 2003. The Laird Technique of Latin Dancing. International Danse Publications Ltd.
- ↑ McMains, Juliet E. 2006. Glamour addiction: inside the American ballroom danse industry.
- ↑ «La Família Rumba Nostra - Candombe porteño i rumba oberta». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2008. Consultat el 1 de juny de 2011.
- ↑ a-una-genealogia-del-patrimoni-musical-negre-de-bons-aires "¿Cóm sona la música afroporteña hui? Cap a una genealogia del patrimoni musical negre de Buenos Aires" Norberto Pablo Ciri
- ↑ Tocant, ballant i cantant rumba oberta en La Matança (Província de Buenos Aires, Argentina). Lo primer és rumba oberta, i lo de despuix és un candombe porteño
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rumba.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Rumba en el Viccionari.
- Documental de 52 minuts sobre la rumba
- Documental: Zaiko Langa Langa
- La Rumba:Archiu:Speaker Icon.svg edició del 31 d'agost del 2014 de La Riproposta, programa de Ràdio Clàssica.
- https://web.archive.org/web/20161011142831/http://baile.about.com/od/otros-balls-laitnos/a/La-Rumba-Cubana.htm
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rumba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.