Rusticitat

La rusticidad de les plantas és un terme botànic utilisat per a descriure la seua habilitat per a sobreviure a condicions adverses de creiximent. Normalment, es llimita a debats sobre adversitats climàtiques. Aixina, la capacitat per a tolerar fret, calor, sequia, o vent, es considera típicament medides de rusticidad. En latitut templades, el terme s'usa més freqüentment per a descriure la resistència a la fredor, o rusticidad a la fredor, i generalment es medix per les temperatures més baixes que una planta pot soportar.

La rusticidad d'una planta es dividix en quatre categories: susceptible, sensible, mig resistent i rústica.

Les plantes varien molt en la seua tolerància a condicions de creiximent. La selecció o mejoramiento de varietats capaces de soportar formes climàtiques particulars és una part important de l'agronomia (agricultura, horticultura). Les plantes poden rusticarse, adaptant-se en alguna mida als canvis del clima. Part del treball en els invernáculos consistix en la rusticación de plantes, per a preparar-les per a condicions posteriors de creiximent en el camp.

La rusticidad vegetal es definix per la seua extensió nativa geogràfica: llongitut, latitut i elevació. Eixos atributs se solen simplificar definint la zona de rusticidad.