Ruta Bozeman

Mapa de la ruta Bozeman en color groc.

Les montanyes Bridger, vistes des de Bozeman, en la vall pel que discorre el tram final de la ruta Bozeman.

Núvol Roig.

Fort Reno. Aiguafort de la revista Harper´s Weekly.

La ruta Bozeman (també sendera o camí Bozeman), (en anglés, Bozeman Trail) és una ruta històrica del Oest dels Estats Units, que conectava la ruta d'Oregó en el territori de la febra de l'or de Montana. Discorria a lo llarc de més de 800 km per terres índies i el fluix de pioners i colon blancs va provocar, primer, resentiment i, finalment, atacs indis. L'Eixèrcit dels EE. UU. va portar a terme vàries campanyes militars contra els indis com a protecció dels viagers, pero despuix del Tractat de Fort Laramie (1868) la ruta va deixar de ser usada.

La ruta Bozeman va ser molt important en l'història de les fronteres de EE. UU. en conflicte en els indis i per això va ser declarada ruta històrica (Historic Route) i inscrit en el Registre Nacional de Llocs Històrics. A voltes, la ruta Bozeman ha segut considerada com «l'última gran ruta d'emigrants per terra en l'Oest americà».

Geografia

La ruta Bozeman s'iniciava en la vall del riu Platte Nort, a l'oest del fort Laramie. Partia de varis llocs, sent els principals a on estan les actuals localitats de Glenrock i més a l'oest, Evansville (11.507 hab. en 2000). Abdós rutes s'encaminaven en direcció nort i s'unien fins a de proseguir i alcançar la riera Salt, prop de l'actual Edgerton. Descendien el riu fins a aplegar a la seua confluència en el riu Powder, que remontaven durant un curt tram, en direcció oest, fins a aplegar a l'actual Kaycee. La ruta tornava a dirigir-se al Nort, vorejant pel seu costat oriental les montanyes Bighorn. Continuava creuant la riera de la dòna loca (Crazy Woman Creek) i seguia fins a l'actual Buffalo (3.900 hab.), a la vora de la riera Clara (Clear Creek). Viraba cada volta més cap al Noroest, vorejant les montanyes Bighorn pel seu extrem nort-occidental. En este tram la ruta tenia algunes variants, passant per l'actual Sheridan i aplegant finalment a Dayton o Ranchester, a la vora del riu Tongue, a on es creuava el riu.

La ruta seguia la mateixa direcció i eixia de l'actual estat de Wyoming, adinsant-se en Montana pel seu costat meridional. Travessava la riera Rosebud i després el riu Little Bighorn, fins a aplegar finalment al riu Bighorn, a les vores del qual estava el fort C.F. Smith.

Viraba progressivament la ruta cap a l'Oest, fins a alcançar la vall del riu Yellowstone, despuix de creuar un dels seus ramals, el Clarks Forks. Remontava la vall del Yellowstone fins a aplegar al pas Bozeman, entre la cordillera Bridger, al nort, i la cordillera Gallatin, al sur. Entrabar la ruta en el seu tram final, passant per les actuals Bozeman, Belgrade (5.728 hab.) i Manhattan, fins a aplegar a Three Forks (1.728 hab.), a on confluïxen els rius Madison, Jefferson i Gallatin, donant naiximent al riu Misuri. Remontaven el riu Madison, vorejant les montanyes Tobacco Root en direcció sur, fins a l'actual Ennis, a on creuaven cap a l'Oest per l'extrem nort de la cordillera Gravelly, fins a alcançar finalment Virginia City, a on acabava la ruta.

Història

Establiment

En 1863, John Bozeman i John Jacobs varen explorar una ruta directa des de la ciutat de Virginia City, Montana, fins al centre de Wyoming per a conectar en la ruta d'Oregó. La ruta discorria per camins que els indis americans recorrien des de feya molt temps per la regió del riu Powder (riu de la Pols). Esta ruta era més directa i estava millor regada que qualsevol atre camí anterior en Montana. També es va conseguir millorar la ruta de modo que era lo suficientment àmplia per als carromatos. L'única desventaja séria era que passava directament a través del territori indi, ocupat per les tribus shoshone, arapaho i lakota.

Primers viagers i campanyes índies

Bozeman, entre uns atres, va dirigir el primer grup d'uns 2000 colon que varen recórrer la pista en 1864. Les incursions dels indis en els assentaments blancs varen aumentar de forma dramàtica entre 1864 i 1866. Això va impulsar al govern dels EE. UU. a enviar l'Eixèrcit per a portar a terme vàries campanyes militars contra els shoshone. Patrick Edward Connor va dirigir vàries d'eixes primeres campanyes i va derrotar als shoshones en la batalla del Riu Bear i durant l'Expedició del riu Powder, en 1865, també va derrotar als arapaho en la batalla del Riu Tongue.

Viages despuix de la Guerra Civil

En 1866, en finalisar la guerra civil americana, molts més colon varen viajar per la pista, en la seua majoria en busca d'or. L'Eixèrcit dels EE. UU. va demanar una reunió del consell en fort Laramie en els indis, al que el cap Lakota Núvol Roig va assistir. El propòsit de la reunió era organisar un dret de pas en els lakota per a l'us de la ruta. Mentres estaven en negociacions, Núvol Roig es va indignar quan va descobrir que un regiment d'infanteria dels EE. UU. estava utilisant la ruta sense el permís de la nació Lakota i eixa va ser la causa de l'inici de la Guerra de Núvol Roig.

L'Eixèrcit va establir en 1866 tres forts —Reno, Phil Kearny i C.F. Smith— a lo llarc de la ruta, pero les incursions índies en la ruta i al voltant dels forts varen continuar. En acabant de que els lakotas varen aniquilar un destacament al mando del coronel William J. Fetterman (c. 1833–66) el mateix any prop de Fort Phil Kearny, els viages civils per la ruta varen cessar. El succés, conegut com massacre de Fetterman va ocórrer el 10 de decembre de 1866, quan un grup de leñadores va eixir del fort Phill Kearny per a aprovisionarse de fusta i un grup de 10 ginets lakotas els va atacar. L'atac va ser vist des del fort, a on estava l'héroe de la guerra civil, el coronel Feeterman, de qui es diu va afirmar que conquistaria als sioux. Feeterman va ser enviat en 80 hòmens entre infanteria i cavalleria per a ajudar als leñadores i al vore'ls vindre els lakotas varen fugir, pero poca velocitat, desafiant als soldats i al seu comandant, que va ordenar perseguir-los desoír les órdens del fort de no seguir-los. Feeterman i els seus hòmens varen aplegar a una hondonada cridada Lodge, quan varen ser sorpresos des de la part superior per uns 2000 lakotas, arapajos, siux i kiowas que estaven amagats. La pluja de fleches i bales, en sol 30 minuts, va acabar en tots els soldats i el seu comandant. L'1 i 2 d'agost de 1867, grans partides de lakotas varen ser divisats en un aparent intent coordinat de reglotar Fort Smith i Fort Phil Kearny. En la batalla Hayfield i batalla Wagon Box, els atacs varen fracassar.

Més vesprada, el Tractat de Fort Laramie (1868) va reconéixer el control de la regió del riu Powder per a la nació lakota. Durant un temps este tractat va tancar els viages dels colon blancs per la ruta Bozeman. El president Ulysses S. Grant va ordenar l'abandó dels forts, i varis d'ells varen anar després incendiats.

La guerra de Núvol Roig pot considerar-se com l'única guerra en la que indis varen conseguir els seus objectius (encara que solament per un breu temps) en un tractat sobre els assentaments que arreplegava les seues condicions. En 1876, no obstant, a raïl de la Guerra Black Hills, l'Eixèrcit va tornar a obrir la ruta i es varen reconstruir els forts. L'Eixèrcit va continuar utilisant la ruta durant les campanyes militars i més tart va construir una llínea telegràfica a lo llarc d'ella.