Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Salvia pratensis - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Salvia pratensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Sàlvia pratensis»)
Archiu:Wiesensalbei 1.jpg
Sàlvia pratensis (Salvia pratensis)


Sàlvia pratensis és una espècie de planta herbàceade la família de les lamiáceas. És originària d'Eurasia.



Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, erecta, robusta i molt olorosa. La majoria de les fulls formen una roseta basal. Estes són largamente pecioladas, ovadas i cordadas en la base. Els fulls caulinares són més chicotetes i sésilés. l'inflorescència està formada per un grup de verticilastros terminals en 6-8 flors cada u. El cáliz està soldat i està format per un llavi inferior trífido i per un superior bífido. La corola és bilabiada i d'un blau intens. Només presenten 2 estams, quan en general les labiadas solen tindre 4. El frut és un tetraquenio.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per Eurasia a on es troba en sobretot en pastures altimontanos no molt humits, preferentment sobre substrat calizo. També en clars de boscs, màrgens de camí, etc.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Sàlvia coccinea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 25. 1753.[2]

Etimologia

Vore: Sàlvia

L'epítet específic pratensis es referix a la seua tendència a créixer en els prats. També creix en xares i vores de les fronteres del bosc.

Citologia

Número de cromosomas de Sàlvia pratensis (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos

[3] 2n=18.[4]
Varietats i sinonímia
  • Sclarea pratensis (L.) Mill., Gard. Dict. ed. 8: 4 (1768).
  • Plethiosphace pratensis (L.) Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Gallitrichum pratense (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 134 (1869).

subsp. bertolonii (Vis.) Soó, Feddes Repert. 85: 450 (1974). D'Itàlia fins a la Península Balcànica.

  • Sàlvia bertolonii Vis., Fl. Dalmat. 2: 189 (1847).
  • Sàlvia scabrida Bertol., Fl. Ital. 1: 855 (1834), nom. illeg.

subsp. haematodes (L.) Arcang., Comp. Fl. Ital., ed. 2: 429 (1894). D'Itàlia.

  • Sàlvia haematodes L., Sp. Pl.: 24 (1753).
  • Sàlvia lusitanica J.Jacq., Ecl. Pl. Rar. 1: 47 (1813), nom. illeg.

subsp. laciniosa (Jord.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 525 (1895). De França.

  • Sàlvia laciniosa Jord., Gr. Rec. Grenoble: 24 (1849).

subsp. pozegensis (Watzl) Diklic, in Fl. SR Srbije 6: 450 (1974). De la Península Balcànica.

  • Sàlvia pratensis var. pozegensis Watzl, Mitt. Naturwiss. Vereines Steiermark 54: 248 (1916).

subsp. pratensis. D'Europa.

  • Sàlvia agrestis L., Amoen. Acad. 3: 399 (1756).
  • Sàlvia ceratophylloides Ard., Animadv. Bot. Spec. Alt.: xii (1764).
  • Sclarea tuberosa Mill., Gard. Dict. ed. 8: 12 (1768).
  • Sàlvia rostrata F.W.Schmidt, Neuere Abh. Königl. Böhm. Ges. Wiss. 1: 8 (1791).
  • Sàlvia exasperata Cav., Anals Hist. Nat. 2: 113 (1800).
  • Sàlvia variegata Waldst. & Kit. ex Willd., Enum. Pl.: 36 (1809).
  • Sàlvia barrelieri Tingues., Fl. Napol. 1: 9 (1811), nom. illeg.
  • Sàlvia tenorei Spreng., Pl. Min. Cogn. Pug. 1: 2 (1813).
  • Sàlvia variegata Host, Fl. Austriac. 1: 27 (1827), nom. illeg.
  • Sàlvia tiberina Mauri in M.Tenore, Viagg. Abruzz.: 41 (1829).
  • Sàlvia ceratophylla Tingues., Syll. Pl. Fl. Neapol.: 21 (1831).
  • Sàlvia rubicunda Wender. ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 233 (1833).
  • Sàlvia dubia K.Koch, Linnaea 21: 657 (1849).
  • Plethiosphace leistneriana Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Plethiosphace stenantha Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Sàlvia salvatorii Vilm., Fl. Pleine Terre: 772 (1863).
  • Sàlvia macrantha Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 520 (1866).
  • Sàlvia oblongata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 961 (1866), nom. illeg.
  • Sàlvia sublobata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 520 (1866).
  • Gallitrichum clusii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 2: 237 (1870).
  • Sàlvia clusii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 2: 237 (1870).
  • Sàlvia lupinoides Vilm., Fl. Pleine Terre, ed. 3: 1019 (1870).
  • Sàlvia arnassensis Gand., Fl. Lió.: 171 (1875).
  • Sàlvia haematodes subsp. tiberina (Mauri) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 569 (1881).
  • Sàlvia vulgaris Briq., Lab. Alp. Mar.: 527 (1895).[5]

Usos

[editar | editar còdic]

És usada com planta medicinal com vulnerario.

Noms comúunes

[editar | editar còdic]
  • Castellà: gallocresta, gallocresta rústica, gallocresta selvada, formigó de prats, sàlvia, sàlvia dels prats, sàlvia de prat, sàlvia de prats, sàlvia pratense, llacor, tárrago.[4]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Clebsch, Betsy (2003). [1], Timber Press, p. 226. ISBN 9780881925609.
  2. ↑ «Sàlvia pratensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de decembre de 2012.
  3. ↑ Proves Chromosome numbers of several "Lamiaceae" from Spain Boscaiu, M. & al. (1998) Folia Geobot. 33(2): 187-199
  4. ↑ 4,0 4,1 «Sàlvia pratensis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 15 d'abril de 2010.
  5. ↑ «Sàlvia pratensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 15 d'abril de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Salvia_pratensis&oldid=792724»