SGR 1806-20

SGR 1806-20

SGR 1806-20 (PSR J1808-2024) és un magnetar, un tipo particular d'estrela de neutrons situat en la Via Làctea. SGR 1806-20 ha segut identificada com un repetidor gamma bla (o SGR, de l'anglés soft gamma repeater). SGR 1806-20 està ubicada a 14,5 kiloparsecs (50 000 anys llum) de la Terra, en la constelació de Sagitario. Té un diàmetro de no més de 20 quilómetros, i completa una rotació sobre el seu eix vertical cada 7,5 segons (30 000 km/h de velocitat de rotació en superfície). Al començament de 2002, SGR 1806-20 ha segut classificat com l'objecte més magnètic registrat: el seu camp magnètic posseïx una intensitat superior als 10¹¹ tesles (comparat en el camp magnètic del Sol, que posseïx entre 0,0001 i 0,0005 tesles d'intensitat).

El 27 de decembre de 2004, es va registrar un esclat de rajos gamma provinent del magnetar SGR 1806-20. En l'opinió d'eminents astrònoms, si s'haguera produït a tan sol 10 anys llum de la Terra, —distància que nos separa d'alguna de les estreles més propenques—, haguera perillat sériament la vida en el nostre planeta en destruir la capa d'ozon, alterant el clima global i destruint l'atmòsfera. Esta explosió va resultar ser unes 100 voltes més potent que qualsevol atre esclat registrat fins ara. L'energia lliberada en 2 centèsimes de segon (0,02 s) va ser superior a la produïda pel Sol en 250 000 anys. Es tracta del magnetar més conegut i més estudiat.