SMS Moltke (1911)
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El SMS Moltke va ser un travessia de batalla (Schlachtkreuzer, en alemà) de la classe Moltke de l'Armada Imperial Alemana, que rebia el seu nom en memòria del general alemà Helmuth von Moltke. El buc va ser la segona travessia de batalla de l'Armada Imperial, i va ser donat d'alta el 30 de setembre de 1911.
El buc va participar en algunes de les principals accions navals de la Hochseeflotte (Flota d'Alta Mar) alemana durant la Primera Guerra Mundial, incloent la Batalla de Jutlandia en 1916. El Moltke va trobar el seu fi —junt al restant de les travessies de batalla alemans supervivents al final de la lluita— quan va ser tirat a pique per la seua tripulació junt en el restant de bucs de la Flota d'Alta Mar en Scapa Flow en 1919 durant el seu internament despuix del Armistici.
Desenroll
[editar | editar còdic]En maig de 1907, l'oficina naval alemana va decidir continuar el desenroll del Von der Tann engrandint el disseny. Es va decidir aumentar el número de canons de l'artilleria principal a 10, mantenint la seua calibre, va aumentar també el blindage sobre el Von der Tann, en una velocitat màxima de disseny de 24,5 nucs (que finalment varen ser 28).
Es varen firmar els contractes en Blohm & Voss baixe els noms de "Travessia G" i "Travessia H". Blohm & Voss va rebre abdós contractes en 1909, encara que la seua construcció va ser assignada al periodo 1908 - 1909 Moltke, mentres que la construcció del seu bessó, el Goeben, es va realisar entre 1909 i 1910. El "Travessia G" va ser donat d'alta el 30 de setembre de 1911, en el nom de SMS Moltke.
Dissenye
[editar | editar còdic]Dimensions i maquinària
[editar | editar còdic]El Moltke tenia una eslora de 186,6 metros, una mànega de 30,0 i un calat de 9,2 metros a plena càrrega. El desplaçament del buc, era de 22.616 tonellades estàndar i 25 300 a plena càrrega. El Moltke es movia gràcies a quatre hèlices mogudes per turbinas parsons, que rebien el vapor de 24 calderes Schulz-Thornycroft, lo que li donava una potència total de 52 000 CV i una velocitat màxima de combat de 25,5 nucs. No obstant, en les seues proves de mar va aplegar als 85 780 CV, en una velocitat màxima de 28,4 nucs.
Armament
[editar | editar còdic]L'armament va ser aumentat a 10 canons de 280 mm (11”) en cinc torres bessones, de les quals una se situava a proa, dos a popa de manera superposta i les dos restants se situaven una en cada banda. Inicialment les torres permetien una elevació de 13° per a un alcanç màxim de 18 100 metros, encara que en 1916 se li va dotar dels mecanismes necessaris per a permetre una elevació de 16°, que permetien un alcanç de 19 100 metros. El buc podia transportar un total de 810 proyectils de 280 mm.
L'armament secundari consistia en dotze peces de 150 mm (5,9”), i inicialment dotze peces de 88 mm (3,45”), que després varen ser retirades i substituidas per canons del mateix calibre antiaèreus en la seua superestructura. El buc també portava quatre tubos lanzatorpedos de 500 mm, un a proa, un atre a proa i els dos restants, un a babor i un atre a estribor, en un total d'11 torpedos almagasenats.
Blindage
[editar | editar còdic]El nivell de protecció de la classe Moltke es va incrementar respecte al Von der Tann, fins als 100 mm en la part davantera del seu cinturó blindat, 270 mm en la zona central i 100 en la part posterior. Les casamatas estaven protegides per 150 mm verticalment i 35 mm en les seues cobertes. La torre de mando estaven protegides per gruixa d'entre 350 i 200 mm, les torres, per 230 mm el frontal, 180 els laterals i 90 la coberta. El blindage de la coberta era de 50 mm de la mateixa manera que els bulgues antitorpedo. En àrees menys crítiques, el seu blindage era de 30 mm. De la mateixa manera que el Von der Tann, el blindage era acer Krupp cementado i niquelado.
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SMS Moltke (1911)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.