SS Mohegan
El SS Mohegan va ser un barco de passagers construït en 1898 per al transport transoceànic de passagers al servici de l'empresa naviera nortamericana Atlantic Transport Line. Es va utilisar per a dur passage i mercaderia entre Londres i Nova York. L'empresa naviera operava des del Regne Unit, a on tenia registrats els seus bucs. El 13 d'octubre de 1898, mentres realisava la seua segona travessia, el Mohegan va encallar en el sec Manacles, front a la costa de The Lizard, Cornualles, per un càlcul erròneu del rumbo a seguir. El buc es va afonar en tan sol 12 minuts, saldant-se en la vida de 106 persones, lo que ho convertix en la major catàstrofe de l'història de l'Atlantic Transport Line.
Equipament
[editar | editar còdic]El Mohegan va ser construït com un barco segur i modern, equipat en 8 mamparos hermètics, un sistema de bombes, allumenament d'emergència, tres brúixolas i 8 pots salvavides, en capacitat per a estajar a un total de 472 persones. El Lloyd's Register of Shipping va classificar al Mohegan en la categoria 1A, la més alta possible.[1]
El vapor podia transportar 120 passagers de primera classe i en els seus cellers hi havia espai para fins a 700 caps de ganado. Estava assegurat per un preu de 112 000 £.
Els passagers tenien a la seua disposició un saló de música, decorat en pa d'or i un saló de fumadors adornat en panels de roure polit. El Mohegan contava en 4 bucs bessons (tots construïts en 1898), el SS Menominee, el SS Manitou¸ el SS Mesaba i el SS Marquette.[2]
Història
[editar | editar còdic]El Mohegan es va construir en la drassana Earle’s Shipbuilding and Engine Company, ubicat en Kingston upon Hull, Anglaterra.
Inicialment, va ser encarregat, en el nom de SS Cleopatra, per a la companyia naviera britànica Wilson & Furness-Leyland Line, sent batejat per Enid Wilson i botat el 6 d'abril de 1898.[2]
Va realisar el seu viage inaugural cap a Nova York el 31 de juliol d'eixe any, a on va arribar el dotze dies despuix. Despuix de completar la seua primera travessia, es varen detectar diverses falles, tals com a llocs a on feya aigua i mal funcionament del sistema de refrigeració de calderes que es varen atribuir a una terminació precipitada de la seua fabricació. Els passagers es varen queixar a la naviera per les males condicions del Cleopatra, pero varen elogiar la bona actitut dels seus tripulants. Despuix de la seua tornada a Londres, es varen prendre mides de reconstrucció i reparació que es varen prolongar per 41 dies. A això varen seguir més viages de prova i una inspecció per part de la Cambra de comerç, que va acreditar la navegabilitat del barco. En mig d'estes accions, el navío va ser rebatejat com Mohegan, en honor de la tribu algonquina nortamericana que habitava la zona este de Conneticut.
La Wilson & Furness-Leyland no terminava d'estar conforme en el Mohegan i, mentres este es ebcontraba en plena remodelació, ho va vendre als Estats Units, sent operat per la naviera Atlantic Transport Line, que ho va adquirir com a substitut d'atres bucs de la seua flota que varen ser requisats per l'Armada per a prestar servicis militars en la guerra hispà-nortamericana.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grego, Peter (2013). «The istery o the Mohegan, 1898», Cornwall's Strangest Tals: Extraordinary but true stories (en en), Pavilion Books. ISBN 9781909396432.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «S.S. Mohegan» (en en). The Atlantic Transport Line. Archivat des d'el original, el 2016-11-10. Consultat el 2018-08-28.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SS Mohegan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.