Anar al contingut

S Persei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SPerLightCurve.png
S Persei
Archiu:Stars Larger than Betelgeuse.jpg
Diagrama d'estreles supergigantes roges de gran tamany, mides en ràdios solars, entre les que s'inclouen HV 888, WOH S170, W60 B90, VX Sagitarii, S Persei, VY Canis Majoris i WOH G64.
S Persei
Constelació Perseo
Ascensió recta α 02h 22min 51,71s
Declinació δ +58º 35’ 11,4’’
Distància 7900 anys llum (aprox)
Magnitut visual +9,17
Magnitut absoluta -6,36
Lluminositat 86.000 sols (bolométrica)
Temperatura 3000 - 3500 K
Ràdio 780 - 1230 sols
Tipo espectral M4.5I
Velocitat radial -39,71 km/s
Atres noms HD 14528 / HIP 11093
SAO 23261 / BD+57 552

S Persei (S Per) és una estrela variable en la constelació de Perseo de magnitut aparent mija +9,17.[1]

Distancia

[editar | editar còdic]

S Persei és una estrela alluntada del sistema solar i la seua distància s'ha evaluat en 2420 ± 110 pársecs (7900 anys llum). Té una velocitat radial consistent en la del Cúmul Doble de Perseo (h + χ Persei), lo que l'emplaça com a membre de l'associació estelar Persei OB1. El seu moviment al voltant del centre galàctic no és circular, i es pensa que dit moviment és representatiu del que té dita associació OB dins de la Via Làctea.

Característiques

[editar | editar còdic]

S Persei és una supergigante roja de tipo espectral M4.5I en una temperatura efectiva de 3000 K —un atre estudi eleva esta sifra fins a 3500 K—. De gran tamany, té un radi entre 780 i 1230 voltes més gran que el del Sol, lo que equival a 3,6 - 5,2 UA; considerant el tamany major, si S Persei estiguera en el centre del nostre sistema solar, la seua superfície s'estendria fins a l'òrbita de Júpiter. El seu lluminositat bolométrica —en totes les llongituts d'ona— equival a 86.000 voltes la lluminositat solar i, com atres estreles similars, pert massa estelar a raó de 6,8 × 10-6 masses solars per any.

S Persei mostra emissió màser d'H2O, SiO i OH. S'ha observat que l'activitat màser de OH està polarisada —lo que implica l'existència d'un camp magnètic— i que el grau de polarisació varia a lo llarc del temps. Per una atra part, l'intensitat de la llínea del liti LiI en el seu espectre és notable; ya que les supergigantes roges no mostren esta característica, es pensa que S Persei pot ser una genuïna estrela de la branca asintòtica jaganta (RAG) rica en oxigen.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]