Anar al contingut

Sagittaria sagittifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SagittariaSagittifoliaInflorescence2.jpg
Sagittaria sagittifolia (Sagittaria sagittifolia)


Sagittaria sagittifolia és una espècie de planta herbácea de la família de les alismatáceas. És nativa dels chapulls en les regions templades d'Eurasia i en Gran Bretanya és l'única espècie nativa de Sagittaria.



Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne herbácea que creix en l'aigua fins als 10-50 cm de profunditat. Els fulls sobre l'aigua tenen forma de flecha, la làmina del full és de 15-25 cm de llarc i 10-22 cm, sobre un pecíol llarc que sosté el full fins a 45 cm per damunt del nivell de l'aigua. La planta també té estrets fulls lineares sumergides, de fins a 80 cm de llarc i 2 cm d'ample. Les flors són 2-2.5 cm d'ample, en tres sépals i tres pétals menuts blanques i numerosos estams de color púrpura.

En Espanya està considera planta extinguida, per Resolució d'1 d'agost de 2018, de la Secretaria d'Estat de Mig ambient, per la que es publica l'Acort de la Conferència Sectorial de Mig ambient en relació en el Llistat d'espècies extinguides en tot el mig natural espanyol. BOE Nº 195, dilluns 13 d'agost de 2018.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Té un tubèrcul que és comestible. En Japó, una planta relacionada (Sagittifolia trifolia var. edulis) es coneix com kuwai (慈姑) o Sagittifolia trifolia com omodaka (Japonés: 沢瀉, 澤瀉, 面高 ; katakana: オムダカ), en China com cígū (Chinenc: 慈姑) i el seu tubèrcul es consumix sobretot en el Any Nou Chinenc. Té un sabor suau, en una textura d'almidó, similar a una creïlla crujiente, inclús quan es cuinen.

Restants de Sagittaria sagittifolia s'han trobat en el llocs del paleolític / mesolítico en Calowanie en Polònia.[1]

Sèt nous diterpenoides i un nou diterpeno labdano varen ser recentment (2006) purificat de la planta medicinal chinenca, Sagittaria sagittifolia (Alismaceae). Quatre d'estos composts (Sagittine A-D) varen mostrar activitat antibacteriana contra Streptococcus mutans i Actinomyces naeslundii mentres que un atre ( Sagittine I ) només va ser activa contra A. naeslundii (MIC = 62,5 mg ml-1). Recentment, el mateix grup va identificar cinc diterpenos nous en Sagittaria pygmaea . Cap d'estos mostren activitat contra A. actinomycetemcomitans , mentres que quatre dels atres eren actives contra A. viscosus i tres eren actius contra S. mutans , dels quals el 18-ß-D-3 ', 6'-diacetoxyglucopyranosyl-ent-kaur-16-eno va ser el més actiu.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Sagittaria sagittifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 993. 1753.[3]

Etimologia

Sagittaria: nom genèric que es deriva del llatí i significa "flecha", en alusió a la forma dels seus fulls.[4]

sagittifolia: epítet latino que significa "en fulls en forma de flecha".[5]

Sinonímia
  • Alisma sagittaria Stokes
  • Sagitta aquatica (Lam.) St.-Lag.
  • Sagitta major Scop.
  • Sagitta palustris Bubani
  • Sagittaria acuminata Sm.
  • Sagittaria aquatica Lam.
  • Sagittaria bulbosa (Poir.) Donn
  • Sagittaria gigantea H.Vilm.
  • Sagittaria heterophylla Schreb.
  • Sagittaria lancifolia H.Vilm.
  • Sagittaria minor Mill.
  • Sagittaria monoeca Gilib.
  • Sagittaria tenuior Gand.
  • Sagittaria vulgaris Gueldenst.
  • Vallisneria bulbosa Poir.[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • coa d'oroneta, flecha d'aigua, saeta d'aigua.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Evidence for possible use of plant foods in Palaeolithic and Mesolithic diet from the site of Całowanie in the central part of the Polish Plain».Vegetation History and Archaeobotany.5(1-2)
    33–38.doi:10.1007/BF00189433.
  2. B.Parimala Devi et al. / Journal of Pharmacy Research 2009, 2(11),1669-1675 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 27 d'agost de 2011.
  3. «Sagittaria sagittifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de febrer de 2013.
  4. Quattrocchi, Umberto (2000). [1], Taylor & Francis US, p. 2364. ISBN 978-0-8493-2678-3.
  5. En Epítets Botànics
  6. Sagittaria sagittifolia en PlantList
  7. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]