Sagittaria subulata

Archiu:Sagittaria subulata kz01.jpg

Sagittaria subulata (Sagittaria subulata)

Sagittaria subulata és una espècie de planta aquàtica de la família de les alismatáceas. És autòctona d'Amèrica del Nort.

Descripció

Planta herbàcea, perenne. La seua llongitut pot aplegar fins als 40 cm. Absència de rizomes. Presència de estolones i corms. Fulls sumergits, filodiales, lenticulares. Rarament flotants, pecíol terete 2.4--4 cm. Làmina linear-lanceolada a ovada, 1--2,5' 0,3--1,5 cm. #Inflorescència en arracades, de 2--7 verticilos, flotants, de 2--11 ' 1,5-4,5 cm; pedúnculs 5--40 cm; bràctees connadas més d'1/4 del llarc total, subuladas, 1,5-4,2 mm; delicades, no papilosas; pedicels fructífers recurvados, cilíndrics a en forma de maza, 0,2--1,1 cm. Flores de 0,4 a 1,2 cm de diàmetro; sépals estesos a recurvados en estaminados, erectos en pistilados, tancant la flor o cap fructífer; filaments dilatats, més llarcs que les anteres, glabros; pistilado pedicelado, ocasionalment en anell d'estams estèrils. Caps fructífers de 0,55 a 0,8 cm de diàmetro; aquenios oblanceoloideos, en quilla abaxial, 2 ' 1,5 mm, picudos; cares no tuberculadas, ales 1--2, crenadas, glándulas 0--1; pico lateral, erecto, 0,2--0,4 mm. 2n = 22.

Estacionalidad: floració estiu--autumne.

Distribució

Rieres i baïes salobres; 0--100m; Ala., Conn., Del., DC, Fla., Ga., Maryland, Mass., Mississipí, NJ, NY, NC, Pa., RI, SC, Va.; Amèrica del Sur (Colòmbia)

És una espècie d'interés comercial internacional per la acuariofilia, donant lloc a la problemàtica migambiental habitual respecte als mals usos en la gestió per part d'empreses i particulars, ocasionant problemes de competència interespecífica en múltiples zones, tals com Indonèsia, les Azores i Gran Bretanya.

Espanya: No forma part del Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras - Flora [1]

Ecologia

El gènero Sagittaria conté al voltant de 30 espècies, totes elles estan adaptades evolutivamente a viure en zones salubres, una menuda fracció d'elles -entre les que s'inclou a S. subulata, s'han adaptat a permanéixer immerses en el mig líquit permanentment. Motiu d'això és la distinta varietat morfològica dins de l'espècie; si la planta viu els seus cicles vitals de forma continuada en l'aigua presentarà un estretament dels fulls aplegant a reduir-se fins a aplegar a 5 mm d'ample, aixina com un aument de llongitut. Si l'espècimen es veu en un procés d'adaptació del mig terrestre a l'aquàtic, els fulls que queden sumergides moriran per a donar pas a unes noves adaptades al nou medo. Ocasionalment, quan la S. subulata es troba totalment sumergida llança un talle fins a superfície donant lloc en la part distal superior l'inflorescència.

Valéncia ecològica:

• Temperatura: La tolerància de temperatura varia en un ranc entre 15 - 29 °C, trobant el seu punt òptim en 21 °C.

• pH: La preferència de pH es troba en un ranc moderadament àcit a ligeralmente alcalino, de 6,0 a 7,5.

• Salinitat: Tolerància entre 1,005 i 1,012.
• Co2: 2mg/L dissolt
• KH: 4-8
• GH: 10-15

Senyes edafológicos:

S. subulata es desenrolla millor en un substrat ric en nutrients, especialment en cantitats substancials de ferro (Fe); en substrats en deficiència de ferro es constata ràpidament una torba dels fulls i presència de clorosis.

Respecte a l'interés en acuariofilia deu tindre's en conte que els substrats utilisats per a cultivar esta espècie deuen ser d'granulometría fina, ya que dispon de raïls delicades que no poden penetrar sols grossos.

Referències

• Ito, I., Tanaka, N., Keener, B. R., & Lehtonen, S. (2020). Phylogeny and biogeography of Sagittaria (Alismataceae) revisited: evidence for cryptic diversity and colonization out of South America. Journal of plant research, 133(6), 827-839.https://link.springer.com/article/10.1007/s10265-020-01229-5
• Wooten, J. W. (1986). Edaphic factors associated with eleven species of Sagittaria (Alismataceae). Aquatic botany, 24(1), 35-41. https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/0304377086901154
• 角野康郎. (2021). 富山県高岡市の湧水に野生化した外来水生植物ヒメウキオモダカ (新称) Sagittaria subulata (L.) Buch.(オモダカ科). 植物地理・分類研究, 69(2), 225. https://www.jstage.jst.go.jp/article/chiribunrui/69/2/69_0692-14/_article/-char/ja/
• https://www.proquest.com/openview/4cf4af2d64ffec954726053c27b8ea3e/1.pdf?pq-origsite=gscholar&cbl=18750&diss=i