Anar al contingut

Sagues dels islandesos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sagues dels islandesos


Les sagues dels islandesos o sagues islandeses (en islandés, Íslendingasögur), també sagues de família, són sagues que descriuen en la seua majoria events que varen ocórrer durant el poblament d'Islàndia durant els sigles X i començos de el XI. Són les més antigues expressions de la lliteratura d'Islàndia.[1][2]

Es varen escriure en els sigles XIII, XIV i XV,[3][4]i se centren en el història, especialment en la genealogia i història familiar, dels ancestros colon. Reflectixen ademés les lluites i conflictes de les societats de les segones i terceres generacions de colon islandesos. Preserva per això una gran cantitat d'informació social i cultural de les comunitats que les varen produir.[5] Entre els fets que arrepleguen es troba la cristianización de l'illa.

Apreciades com a documents de la lliteratura mundial, alguns dels seus texts són reconeguts per les seues grans qualitats artístiques, com lo són en particular la Saga de Njál, la Saga de Hrafnkell i la Saga de Laxdœla.

La majoria són texts anònims. Es creu que, no obstant, Snorri Sturluson va escriure la Saga de Egil Skallagrímson, sobre el poeta homònim Egil Skallagrímson, de qui seria descendent. Atres texts sobre poetes són la Saga de Kormák i la Saga de Bjarnar. La Saga de Grettir pertany a les sagues de proscrits, encara que és provable que el protagoniste siga fictici. L'edició estàndar moderna de les sagues islandeses es va editar i va publicar baix l'apelatiu Íslenzk Fornrit.

Algunes sagues són fonamentals per a entendre fets històrics de gran importància de la història d'Islàndia i inclús de l'humanitat, com lo és la colonisació vikinga en Amèrica. Eixe és el cas de la Saga de Erik el Rojo i de la Saga Grœnlendinga.

Llista de les sagues dels islandesos

[editar | editar còdic]

Les següents són les sagues islandeses, classificades per subgéneros:

Erik el Rojo, en una publicació de 1688.

Sagues de família

[editar | editar còdic]

Sagues de proscrits

[editar | editar còdic]
Grettir es dispon a barallar en esta ilustració d'un manuscrit islandés, de el XVII.
Artícul principal → Sagues de proscrits.


Sagues dels poetes

[editar | editar còdic]
Egil, el protagoniste de la Saga de Egil Skallagrímson.
Artícul principal → Skáldasögur.


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ana Deumert, Wim Vandenbussche (2003), Germanic Standardizations: Past to Present, John Benjamins Publishing, ISBN 9789027218568 p. 264.
  2. Sydney Louise Sims (1986), Relative Chronology and Homiletic Style in the Old Icelandic Homily Book, University of Califòrnia, Berkeley, p. 65.
  3. Arngrímur Vídalín (2012), The Supernatural in Íslendingasögur, Lulu.com, ISBN 9789979721611 p. 11 (nota).
  4. Jakobsson, Ármann; Tirosh, Yoav. “The ‘Decline of Realism’ and inefficacious Old Norse literary genres and sub-genres,” Scandia 3 (2020), 102–38..
  5. Martin Arnold (2003), The Post-classical Icelandic Family Saga, Edwin Mellen Press, ISBN 9780773468047 pp. 44, 90, 103.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Anònim (1984) Sagues islandeses, (trad.) Enrique Bernárdez, Colecció Austral, Espasa-Calp, Barcelona, Espanya, ISBN 8423916448 ; ISBN 9788423916443 (en espanyol)
  • Andersson, Theodore Murdock . Law and literature in medieval Iceland: Ljósvetninga saga and Tanca-Ljóts saga Google Books. 1989.
  • Karlsson, Gunnar. The History of Iceland. University of Minnesota Press. Minneapolis, Minnesota. 2000.
  • Liestol, Knut. The Origin of the Icelandic Family Sagues. Harvard University Press. Norway. 1930.
  • Miller, William Ian (1990). Bloodtaking and Peacemaking: Feud, Law, and Society in Saga Iceland. Chicago: University of Chicago Press.
  • Ornolfur, Thorsson. The Sagues of Icelanders. Leifur Eiriksson Publishing Ltd. Great Britain. 1997.
  • Thorsson, Örnólfur et al.:The Sagues of the Icelanders: a selection (Penguin Classics, 2000).


Referències

[editar | editar còdic]