Salacenco

El vasc salacenco és un dialecte del vasc que es parla en el vall de Salazar, Comunitat Foral de Navarra.

Història

El text conservat més antic escrit en este dialecte és una doctrina cristiana escrita en Izal en 1727 i una atra escrita en Oronz també en el XVIII. Durant el XIX i gràcies al treball d'investigació de Louis Lucien Bonaparte es varen recopilar varis texts religiosos i una traducció del evangelio de Sant Mateo realisada per Pedro José Samper, retor de Jaurrieta, aixina com diversa correspondència. També contem en una traducció del ochagaviano José Urrutia al salacenco de la balada "Orreaga" (Roncesvalles) escrita per Arturo Campión i publicada en 1880.

En el XX contem en els texts dels ochagavianos Ziriako Garralda i Federico Garralda que varen escriure numerosos artículs entre 1911 i 1923 en la revista Euskal Esnalea; cartes i texts de diferent índole escrits pel també ochagaviano Zoilo Moso durant l'any 1969 i publicats per José Estornes Lasa en 1985 i les gravacions realisades en diferents pobles de Salazar per Koldo Artola entre els anys 1975 i 1992, publicades entre 2002 i 2006.

A finals de el XX i principis de el XXI Aitor Arana va recopilar i va publicar la major part de les paraules del Zaraitzuko Uskara en el seu diccionari, ademés va escriure un método per a deprendre salacenco i una recopilació de texts escrits en este dialecte. Per una atra part existixen numerosos estudis no específics del salacenco que aporten una gran informació sobre ell, com per eixemple els treballs de Resurrecció María de Azkue, Koldo Mitxelena i Iñaki Camine.

Parlants

Segons senyes del Govern de Navarra, els seus dos últims parlants eren en l'any 2002 Pedro Juan Soc, d'Ochagavía, que contava llavors en 93 anys d'edat, i Mari Cruz Esarte, de Jaurrieta, en 86 anys llavors, encara que en l'any 2001 un 26,69 % de la població parlava correctament o entenia el euskara.

Madoz assegura varis anys abans de l'elaboració del mapa de Bonaparte en l'any 1863, que en Salazar “es parla la llengua vascongada, pero tots coneixen el castellà”, no obstant, a principis de el XX encara existien persones que desconeixien el castellà i en l'any 1904 es parlava una miqueta de euskara en totes les localitats de la vall.

Gràcies als texts conservats i estudis realisats, i a l'elevat percentage de jóvens coneixedors del euskara batua en la vall, seria possible una recuperació d'este dialecte, encara que la varietat salacenca diferix de l'estàndart vascuence. Ya s'han realisat cursos de salacenco i si la varietat és adoptada pels actuals parlants del batua, en la mida en que l'us del euskara es popularise en Salazar, es produïxca una convergència entre el salacenco i el euskara batua, de la mateixa manera que està ocorrent en atres dialectes del euskara, per lo que l'ensenyança del salancenco és a efectes pràctics fútil, ya que els seus potencials parlants són i acabaren sent parlants del batua.

Bibliografia

• Alzola, N (1958). "Una carta de D. Pedro José Samper, Vicari de Jaurrieta, dirigida al Príncip Luis Luciano Bonaparte", Príncip de Viana, 72-73.
• Arana, A (2001). Zaraitzuko Hiztegia, Nafarroako Gobernua eta Hiria Liburuak.
• Arana, A (2002). Zaraitzuko Uskara. Zaraitzuera ikasteko liburua, Nafarroako Gobernua eta Hiria Liburuak.
• Arana, A (2004). Nafarroako euskalkiak. Zaraitzuera. Irakurgaiak, Hiria Liburuak.
• ARANZADI ZIENTZI ELKARTEA - ETNOLOGIA MINTEGIA (1983). Euskalerriko Atles Etnolinguistikoa (EAEL), I.
• ARANZADI ZIENTZI ELKARTEA - ETNOLOGIA MINTEGIA (1990). Euskalerriko Atles Etnolinguistikoa (EAEL), II.
• Artola, K (2002-2005). "Zaraitzuera aztertzeko ekarpen berriak" (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 eta 10), Fontes Linguae Vasconum (FLV), 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99 eta 102.
• Azkue, R M (1968). Cançoner popular vasc, I. La Gran Enciclopèdia Vasca.

• Azkue, R M (1969). Diccionari vasc-espanyol-frances (repr. facsimil), La Gran Enciclopèdia Vasca.
• Barandiaran, A (1996). Iruñeko Udalaren literatur lehiaketak (1882-1928), Iruñeko Udala.
• Bonaparte, L L (1863). Carte dones sept provinces basques montrant la delimitation actuelle de l’euscara et sa division en dialectes, sous-dialectes et varietes.
• Bonaparte, L L (1867, 1973). El salm quinquagèsim, traduït al vascuence de la vall de Salazar, de la versió castellana de don Felipe Scio, per don Pedro José Samper, abad de Jaurrieta, Itxaropena.
• Bonaparte, L L (1869, 1976). El salm quinquagèsim, traduït al vascuence aezcoano, salacenco i roncales de la versió castellana del Pare Felipe Scio, per don Martin Elizondo, de Aribe, don Pedro José Samper, abad de Jaurrieta, i don Mariano Mendigacha, de Vidangoz , Itxaropena.
• Bonaparte, L L (1872). Etudes sur els trois dialectes basques del vallees d’Aezcoa, de Salazar et de Roncal, tels qu’ils sont parles a Aribe, a Jaurrieta et a Vidangoz.
• Camí, I (1997). Aezkoako euskararen azterketa dialektologikoa, Nafarroako Gobernua.
• Campión, A (1971). Orreaga. Balada escrita en el dialecte guipuscoà, acompanyada de versions als dialectes bizcaino, labortano i suletino i de dèu i huit varietats dialectals de la regió bascongada de Nabarra des de Olazagutia fins a Roncal, La Gran Enciclopèdia Vascaren argitalpen bereizia.
• Echaide, A M (1984). "Erizkizundi Irukoitza (Euskara 1925)", Iker, 3.
• Echaide, A M (1989). El vasc en Navarra: Enquestes llingüístiques (1965-1967), Eusko Ikaskuntza.
• Estornes, J (1985). "Zoilo’ren uzta. La collita de Zoilo", Fontes Linguae Vasconum (FLV), 45.
• EUSKALERRIA IRRATIA (1993). Nafarroako euskaldunen mintzoak (II ), Nafarroako Gobernua.
• Irigaray, A (1928). "Una variant del Cantar de la palaciana de Tardets", Revista Internacional dels Estudis Vascs (RIEV), 19.
• Larrea, J M eta Dèu de Ultzurrun, P (1985). Nafarroako euskal idazleak (I), Pamiela.
• Mitxelena, K (1958). "Un vocabulari aezcoano, salacenco i roncales preparat pel príncip Bonaparte", Boletin dels Amics del País.
• Mitxelena, K (1967). "Notes fonològiques sobre el salacenco", Juliol de Urquijo Euskal Filologiarako Mintegiaren Urtekaria (ASJU),1.
• Mitxelena, K (1982). "Un catecisme salacenco", Fontes Linguae Vasconum (FLV), 39.
• Pagola, R M, Iribar, I eta Iribar, J J (1997). Bonaparte ondareko eskuizkribuak - zaraitzera, Deustuko Unibertsitatea (Deiker), Euskal Ikaskuntzen Institutua.
• Satrustegi, J M (1987). Euskal testu zaharrak, Euskaltzaindia.
• Satrustegi, J M (1992). "Zaraitzuko euskararen lekukoak", Luis Villasanteri Omenaldia. Iker, 6, Euskaltzaindia.
• Yrizar, P (1999-2002). Morfologia del verp auxiliar baix navarrés oriental (I), (II) eta (III), Euskaltzaindia.
• Zuazo, K (1998). "Euskalkiak, gaur", Fontes Linguae Vasconum (FLV), 78.
• Zuazo, K (2003). Euskalkiak. Herriaren lekukoak, Elkar.